LLIÇÓ II
QUATRE TEMPS VERBALS

Índex

Introducció

En el capítol anterior vam estudiar les cinc formes dels verbs regulars i irregulars en anglès; en aquest capítol farem servir aquestes formes per a construir quatre temps verbals: el simple present, el simple past, el present continuous i el present perfect. Els dos primers s'anomenen simple (simple) perquè no són compostos; és a dir, consisteixen en un sol mot. En canvi, els altres dos temps es formen amb la combinació ˈauxiliar+verbˈ. Estudiarem primer els dos temps simples.

Els temps simples: el simple present i el simple past

Simple present

El temps de simple present té la mateixa forma que l'infinitiu per a totes les persones llevat de la tercera del singular, en què s'usa la forma -s (aquest és l'únic ús d'aquesta forma). Correspon al temps català present d'indicatiu i, a més, es tradueix sempre per aquest temps. Exemples:

Observacions:

— La forma -s es fa servir per a tota paraula que denoti un subjecte singular, excepte els pronoms I i you. Aquesta conjugació s'oblida sovint, fins i tot per part d'alumnes amb un bon coneixement de la llengua, potser a causa del fet que els verbs anglesos no se solen conjugar; però s'ha de vigilar a no cometre tal negligència.

— Recordem que el simple present del verb be té tres formes: am, are i is (vegeu p. 00).

Principi de la pàgina | Índex

Simple past

El temps de simple past és invariable, llevat del cas del verb be, que té was per a la primera i tercera persones del singular, i were per a les altres (vegeu p. 00). Com ja hem vist en el capítol anterior, la forma del simple past s'obté afegint la desinència -ed a l'infinitiu dels verbs regulars. Pel que fa als verbs irregulars, aquesta forma és enregistrada en els diccionaris (recordem que és la segona de les tres formes que sempre es donen per als verbs irregulars; p.e., drank és la forma del simple past del verb drink, drank, drunk). Correspon al temps català pretèrit perifràstic, anomenat també pretèrit remot, que, val a dir, és un temps compost. Exemples:

Observació: A diferència del simple present, que es tradueix sempre en català pel present d'indicatiu, es pot traduir el simple past per tres temps catalans:

— pretèrit perifràstic (remot) (ex.: I did it yesterday Ahir ho vaig fer; vegeu p. 00)

— pretèrit indefinit (pròxim) (ex.: I sang at eleven o'clock He cantat a les onze; vegeu p. 00)

— pretèrit imperfet (ex.: I wanted to sing Volia cantar; vegeu p. 00)

Principi de la pàgina | Índex

Els temps compostos: el present continuous i el present perfect

Present continuous

El temps de present continuous es forma amb el present d'indicatiu del verb be, com a auxiliar, seguit del gerundi del verb que es vol conjugar. Encara que en català no hi ha cap temps verbal equivalent al present continuous, aquest es pot traduir mitjançant una forma perifràstica formada pel present d'indicatiu del verb estar seguida d'un gerundi. Exemples:

Observacions:

— El temps de present continuous es tradueix en català pel temps de present d'indicatiu o, si es refereix al futur, pel temps de futur (vegeu pp. 00 i 00). Exemples:
1) Now we are having lunch (Ara dinem).
2) We are traveling to London next month (El mes vinent viatjarem a Londres).

— Cal tenir en compte que el temps de present continuous és un temps verbal, no una mera perífrasi, i que el seu ús és, a vegades, obligatori.

Principi de la pàgina | Índex

Present perfect

El temps de present perfect s'obté amb el simple present del verb have, com a auxiliar, seguit del participi passat del verb que es vol conjugar. Recordeu que el participi passat dels verbs regulars és la forma -ed —igual que la forma del simple past— i la dels irregulars és la tercera de les tres formes que sempre es donen en els diccionaris (drunk, en el cas de drink, drank, drunk). Correspon al temps català pretèrit indefinit (anomenat també pretèrit pròxim; vegeu p. 00). Exemples:

Observacions:

— Els mots have i has es pronuncien /hæv/ i /hæz/, respectivament.

— El temps de present perfect es tradueix gairebé sempre pel pretèrit indefinit, exceptuant el cas en què es parli d'una acció que comença en el passat i que dura fins ara, cas en què es tradueix pel temps de present d'indicatiu. Exemples:
1) I have lived in Paris (He viscut a París).
2) I have lived in Paris for six months (Visc a París des de fa sis mesos).

Principi de la pàgina | Índex

Ordre de les frases afirmatives

En anglès, l'ordre normal de les frases afirmatives —les que no són nega-tives ni interrogatives— és ˈsubjecte + verb + [complement]ˈ; exemples:

1) Paul danced.
En Paul va ballar.
2) John answered the question.
En Joan va contestar la pregunta.
3) The boy lives here.
El noi viu aquí.

A diferència del català, l'anglès no té gaire flexibilitat a hora d'organitzar el discurs. En efecte, no pot fer servir les construccions següents:

— Ve en Joan Joan is coming (no «Comes Joan» ni «Is coming Joan»).

— La lliçó ara la sé I know the lesson now (no «The lesson I know now»).

— La Maria l'he vist I have seen Maria (no «Maria I have seen).

A més, amb l'excepció del mode imperatiu (vegeu p. 00), sempre ha d'haver-hi un subjecte. Per exemple, es pot traduir de tres maneres en anglès l'oració És aquí depenent de si el subjecte és ell, ella o un objecte: He is here, She is here o bé It is here. Dit això, observem que no s'afegeix a l'oració un pronom quan ja hi ha un subjecte; ex: La llet està bulling The milk is boiling (no «The milk it is boiling»).

Principi de la pàgina | Índex

Deures