visca.com | APAC | Anglès fàcil
En aquest capítol donarem un primer cop d'ull als noms i als articles; estudiarem primer els noms propis (noms de persones, de llocs, etc.), després els noms comuns i finalment els articles.
En anglès es consideren noms propis els de persones (p.e., Pau Casals, John Doe), de llocs (p.e., Barcelona, Russia, Africa, etc.), de festivitats (p.e., Christmas [Nadal]), Easter [Pasqua]), de publicacions (p.e., The New York Times, La Vanguardia), etc. Ara bé, també es consideren noms propis alguns substantius que en català són noms comuns i, per tant, cal recordar que aquests noms anglesos s'han d'escriure amb majúscula inicial. Els casos més importants són els dies de la setmana, els mesos i els gentilicis:
1) Els dies de la setmana
|
Monday /mʌn·dei/ dilluns Tuesday /tiuz·dei/ dimarts Wednesday /wènz·dei/ dimecres Thursday /θərz·dei/ dijous |
Friday /frai·dei/ divendres Saturday /sæ·tər·dei/ dissabte Sunday /sʌn·dei/ diumenge |
Observacions:
— Tots els dies de la setmana es pronuncien amb l'accent a la primera síl·laba.
— Els dies Monday i Sunday fan rima; evitem la pronúncia /mòn·dei/.
— No confonem Tuesday, que comença amb el so /t/, i Thursday, que comença amb el so /θ/ (la z castellana).
2) Els mesos
|
January /tjæ·niu·èri/ gener February /fè·biu·èri/ febrer March /martx/ març April /ei·prəl/ abril May /mei/ maig June /tjuun/ juny |
July /tjə·lai/ juliol August /ò·guəst/ agost September /sèp·tèm·bər/ setembre October /òk·tóu·bər/ octubre November /no·vèm·bər/ novembre December /də·sèm·bər/ desembre |
3) Exemples dels gentilicis
|
Catalan culture (cultura catalana) three Mexicans (tres mexicans) |
French wine (vi francès) English grammar (gramàtica anglesa) |
La diferència més important entre els noms comuns anglesos i els noms comuns catalans és que els primers no fan distinció de gènere, llevat dels casos específicament biològics. Per tant, en anglès una taula (a table) no és femenina i un llibre (a book) no és masculí; tots dos són neutres i el pronom que se'n refereix és it, no pas she ni he.
A més, val la pena destacar dos tipus de nom comú: els d'arrel anglosaxona, que solen ser noms concrets, d'ús quotidià, i els d'arrel llatina, que més aviat són noms abstractes que es fan servir en registres formals (encara que hi ha excepcions). Mirarem primer una llista de noms comuns d'arrel anglosaxona.
NOTA: En aquesta llista i en les que veurem més endavant donarem les pronunciacions figurades dels noms que es pronuncien d'una manera irregular.
|
NOMS COMUNS D'ARREL ANGLOSAXONA (L'accent cau a la primera síl·laba exceptuant els casos en què la síl·laba tònica sigui subratllada.) |
||
|
apple — poma baby — nadó bag — bossa ball — pilota bear /bèr/ — ós bell — campana bird — ocell blood /blʌd/ — sang boat — barca body /bò·di/— cos bone — os box — capsa boy — noi bread /brèd/ — pa car — cotxe cat — gat chair — cadira child /txaild/ — nen clock — rellotge cloud — núvol coat — abric corn — blat de moro country /cʌn·tri/ — país cow /kau/ — vaca dog — gos door — porta duck — ànec earth — (la) terra egg — ou farm — granja |
fire /fai·ər/ — foc fish — peix floor — (el) terra flower — flor food — menjar friend /frènd/ — amic game — joc girl — noia glass — vidre gold — or grass — herba ground — (la) terra hat — barret hill — tossal, puig hole — forat horse — cavall house — casa ice — gel iron /ai·ərn/ — ferro, planxa key /kii/ — clau king — rei life — vida light — llum man — home meat — carn milk — llet money /mʌ·ni/ — diners moon — lluna neighbor — veí noise — soroll |
oil — oli rain — pluja river /ré·vər/ — riu road — camí rock — pedra ring — anell room — sala rope — corda salt — sal sand — sorra sea — mar seed — llavor sheet — full, llençol star — estrella steel — acer stone — pedra street — carrer sugar /ʃʊ·gər/ — sucre sun — sol tail — cua thing — cosa tool — eina tree — arbre truck — camió umbrella — paraigua wall — paret water — aigua window — finestra woman /wʊ·mən/ — dona wood /wʊd/ — fusta |
Pel que fa als noms d'arrel llatina, la dificultat principal és l'accentuació, ja que el significat és gairebé sempre evident. Notarem que hi ha un percentatge molt més alt de mots on l'accent d'intensitat no cau a la primera síl·laba. A més, donem ara una taula amb la pronunciació en anglès d'uns sufixos d'arrel llatina:
| SUFIX | SO | EXEMPLES |
| consonant + -sion | /ʃən/ | passion /pæ·ʃən/, tension /tèn·ʃən/ |
| vocal + -sion | /jən/ | decision /də·sé·jən/, fusion /fiu·jən/ |
| -tion | /ʃən/ | action /æk·ʃən/, edition /ə·dé·ʃən/ |
| -ture | /txər/ | picture /péc·txər/, future /fiu·txər/ |
|
NOMS COMUNS D'ARREL LLATINA (L'accent cau a la primera síl·laba exceptuant els casos en què la síl·laba tònica sigui subratllada.) |
||
|
absence — absència access — accés accident — accident adult — adult agriculture — agricultura animal — animal article — article artist — artiste aspect — aspecte bank — banc, caixa battle — batalla camp — campament capacity — capacitat castle /kæ·səl/— castell city — ciutat cigarette — cigarret class — classe color /kʌ·lər/— color comfort /kʌm·fərt/ — confort confidence — confiança courage — coratge democracy — democracia depression — depressió effect — efecte |
election — elecció existence — existència experience — experiència finance /fai·næns/ — finança garden — jardí group /grup/ — grup history — història honor /ò·nər/ — honor hospital — hospital hotel — hotel idea — idea industry — indústria intelligence — intel·ligència judge — jutge justice — justícia line — línia list — llista machine /məʃiin/ — màquina magic — màgia model — model motor — motor music — música nation — nació nature — natura |
office — oficina page — pàgina paper — paper park — parc patience — paciència philosophy — filosofia protection — protecció plan — pla plant — planta policy — política problem — problema product — producte project — projecte reality — realitat religion — religió respect — respecte security — seguretat silence — silenci station — estació status /stæ·təs/ — estatus student — estudiant transport — transport unit — unitat violence — violència |
Per acabar, presentarem tres llistes més dels noms comuns anglesos: la primera dels membres de la família, la segona de les parts del cos i la tercera de les ocupacions.
| NOMS DELS MEMBRES DE LA FAMÍLIA | ||
|
aunt — tieta brother /brʌ·ðər/— germà brother-in-law — cunyat cousin /kʌ·zən/ — cosí, -ina daughter /dò·tər/ — filla daughter-in-law — nora father /fò·ðər/ — pare |
father-in-law — sogre grandfather — avi great-grandfather — besavi grandmother — àvia great-grandmother — besàvia husband — marit mother /mʌ·ðər/ — mare |
mother-in-law — sogra sister — germana sister-in-law — cunyada son /sʌn/ — fill son-in-law — gendre uncle — oncle wife — muller, dona |
| NOMS DE LES PARTS DEL COS | ||
|
ankle — turmell arm — braç back — esquena bottom — cul cheek — galta chest — pit chin — barbeta ear — orella elbow — colze eye /ai/ — ull face — cara finger — dit |
fingernail — ungla foot /fʊt/ — peu hair — cabell(s) hand — mà head /hèd/ — cap heart /hart/ — cor hip — maluc jaw — mandíbula knee — genoll leg — cama lip — llavi |
mouth — boca neck — coll nose — nas skin — pell shoulder /ʃól·dər/— espatlla stomach /stʌ·mək/ — estómac thigh — cuixa toe — dit del peu tooth — dent throat — gola waist — cintura |
| NOMS D'OCUPACIONS | |
|
accountant — comptable actor — actor architect /ar·kə·tèct/— arquitecte baker — forner barber — barber bricklayer — paleta butcher /bʊ·txər/ — carnisser carpenter — fuster cashier /kæʃiér/ — caixer chef /ʃèf/ — xef chemist /kè·məst/ — químic clerk — dependent dancer — ballarí dentist — dentista editor — director electrician — electrista engineer — enginyer farmer — pagès fireman — bomber fisherman — pescador gardener — jardiner |
guard — guàrdia janitor — porter jeweler — joier judge — jutge lawyer /loi·ər/ — advocat librarian — bibliotecari mechanic /məˈ#183;kæ·néc/ — mecànic musician — músic nurse — infermera painter — pintor pharmacist — farmacòleg photographer — fotògraf physician — metge plumber — llauner policeman /pə·liis·mən/ — policia reporter — periodista seamstress — cosidora scientist — científic tailor — sastre teacher — professor worker — obrer |
L'article definit anglès, singular i plural, és the. Exemples:
the boy (el noi), the boys (els nois), the girl (la noia), the girls (les noies)
La pronunciació de l'article the és determinada pel so inicial del mot que el segueix: es pronuncia /ðə/ (el símbol ð representa la d del mot cada) davant un so de consonant i /ði/ davant un so vocàlic:
the car /ðə kar/, the hat /ðə hæt/, the finger /ðə finc·ger/, etc.
the apple /ði æ·pəl/, the egg /ði èg/, the umbrella /ði ʌm·brè·lə/, etc.
Cal tenir en compte que és el so inicial, no la lletra inicial, de la paraula després de l'article the que determina la pronunciació; els exemples següents són particularment importants:
— the es pronuncia /ði/ davant de h muda:
the honor /ði ò·nər/, the hour /ði au·ər/
— the es pronuncia /ðə/ davant de u, eu i ew inicials quan aquests es pronuncien /iu/:
the unit /ðə iu·nət/, the Europeans /ðə iu·rə·pi·ənz/
1) Davant de noms propis en singular i noms de càrrecs, tractaments i títols. Exemples:
|
el senyor Rogers — Mr Rogers la senyora Garcia — Mrs Garcia en Jonathan— Jonathan la Griselda — Griselda |
la mare — Mother el senador Nunn — Senator Nunn el professor Einstein — Professor Einstein el príncep Felip — Prince Philip |
NOTA: Quan en català parlem entre família i ens referim a un altre membre, fem servir l'article davant el nom: el pare, la mare, etc.; exs.: Has parlat amb el pare? o Acabo de veure la mare. En aquests casos l'article no es tradueix en anglès i, a més, s'escriu el nom amb majúscula inicial: Have you spoken with Father?, I've just seen Mother. En canvi, quan parlem amb algú que no és de família i diem la mare o el pare, aquestes expressions es tradueixen per my father o my mother, etc.; p.e.: La (meva) mare no vol que surti tan tard My mother doesn't want me to go out so late.
2) Davant d'expressions que tenen un sentit genèric:
1a) La vida és dolça (la vida en general).
Life is sweet (No es tradueix l'article perquè es refereix a la vida en general).
b) La vida d'una dona és dura (una vida en concret, la d'una dona)
The life of a woman is hard (Es tradueix l'article perquè es refereix a una vida en concret, la d'una dona).
2a) Les balenes respiren aire.
Whales breathe air (No es tradueix l'article perquè es refereix a les balenes en general).
b) Les balenes van bolcar la barca.
The whales capsized the boat (Es tradueix l'article perquè es refereix a unes balenes en concret, les que van bolcar la barca).
3) En certes locucions i frases fetes:
| be in bed, go to bed | ser/estar al llit, anar al llit |
| be in jail, go to jail | estar a la presó, anar a la presó |
| at one/two/three... o'clock | a la una, a les dues/tres... |
| at dawn/noon/night/midnight | a l'alba, al migdia, a la nit, a la mitjanit |
| in hospital (br.) | a l'hospital |
| in spring/summer/autumn/winter | a la primervera, a l'estiu, a la tardor, a l'hivern |
| make breakfast/lunch/dinner | fer l'esmorzar, fer el dinar, fer el sopar |
Exemples:
1) En Marc està al llit. És hora d'anar al llit.
Marc is in bed. It is time to go to bed.
2) Els estafadors estan a la presó.
The swindlers are in jail.
3) Dinem a les dues.
We have lunch at three (o'clock).
4) Fem vacances a la primervera.
We go on vacation/holiday in spring.
5) Els homes fan l'esmorzar i les dones fan el dinar.
The men make breakfast and the women make lunch.
Finalment, observem que hi casos en què, davant els dies de la setmana usats com a noms, l'anglès fa servir la preposició on on el català té l'article. Quan el sentit és iteratiu o freqüentatiu, l'anglès pot pluralitzar el nom del dia. Exemples:
6) Vaig conèixer el Jaume el dissabte dia tres d'agost.
I met Jaume on Saturday, August third.
7) Tinc classe el dimarts i el dijous.
I have class on Tuesday(s) and Thursday(s).
8) Tanquen el diumenge.
They close on Sunday(s).
Els articles indefinits singulars en anglès són a i an, i l'ús de l'un o l'altre és determinat pel so inicial del mot que el segueix: s'usa a davant un so de consonant i an davant un so vocàlic:
a car /ə kar/, a hat /ə hæt/, a finger /ə finc·ger/, etc.
an apple /ən æ·pəl/, an egg /ən èg/, an umbrella /ən ʌm·brè·lə/, etc.
Igual que en la pronunciació de l'article definit, cal tenir en compte que és el so inicial de la paraula després de l'article indefinit que en determina la pronunciació; els exemples següents són particularment importants:
— s'usa an davant de h muda:
an honor /ən ò·nər/, an hour /ən au·ər/
— s'usa a davant de u, eu i ew inicials quan es pronuncien /iu/:
a unit /ə iu·nət/, a European /ə iu·rə·pi·ən/
En rigor, l'anglès no disposa d'un article indefinit plural; els articles indefinits plurals catalans uns i unes es tradueixen en anglès pel determinant some. Així l'anglès fa servir el mateix mot per a traduir els mots catalans algun, alguna, alguns, algunes, uns i unes.
— uns problemes, alguns problemes = some problems
— unes sabates, algunes sabates = some shoes
En general, l'ús de l'article indefinit anglès correspon al del català. L'excepció més important és que en anglès s'usa l'article indefinit davant de gentilicis o bé de noms de professió:
1) En Jon és anglès.
Jon is an Englishman.
2) L'Amada és biòloga.
Amada is a biologist.
Ara bé, recordem que el català no diferencia, ortogràficament, l'article indefinit singular un, una (a, an) de l'adjectiu numeral cardinal un, una (one). El primer denota un nom no determinat, mentre que el segon dóna una indicació precisa del nombre d'individus designats pel nom. Exemples:
3a) Tinc una poma (una denota una poma qualsevol).
I have an apple.
b) Tens dues pomes i jo en tinc una (una denota el nombre de pomes).
You have two apples and I have one.
4a) Van treballar durant una hora (una denota una hora no determinada).
They worked for an hour.
b) Vas treballar durant dues hores i ells van treballar durant una (una denota el nombre d'hores).
You worked for two hours and they worked for one.
Tradueix a l'anglès les frases següents:
|
1) Vaig agafar la bossa. 2) La Maria treballa el dissabte. 3) Tinc tretze cosins. 4) Estem plegant la roba. 5) Han cantat la cançó. |
6) Hem acabat la tasca. 7) Estimem la mare. 8) El pagès va vendre la llet. 9) El nen diu mentides. 10) La infermera està somrient. |