visca.com | APAC | Anglès fàcil
ÍndexNoms propisNoms comuns Els articles Article definit Pronunciació Ús Casos en què l'anglès omet l'article definit Article indefinit Morfologia i pronunciació Ús Vocabulari EXERCICIS INTERACTIUS IntroduccióEn aquest capítol donarem un primer cop d'ull als noms i als articles; estudiarem primer els noms propis (noms de persones, de llocs, etc.), després els noms comuns i finalment els articles. Noms propisEn anglès es consideren noms propis els de persones (p.e., Pau Casals, John Doe), de llocs (p.e., Barcelona, Russia, Africa, etc.), de festivitats (p.e., Christmas [Nadal]), Easter [Pasqua]), de publicacions (p.e., The New York Times, Punch), etc. Ara bé, també es consideren noms propis alguns substantius que en català són noms comuns i, per tant, cal recordar que aquests noms anglesos s'han d'escriure amb majúscula inicial. Els casos més importants són els següents (estudiarem en més detall els noms propis en la lliçó 00, p. 00): — els dies de la setmana: |
| Monday /ˈmʌn·dei/ dilluns Tuesday /ˈtiuz·dei/ dimarts Wednesday /ˈwènz·dei/ dimecres Thursday /ˈƟərz·dei/ dijous | Friday /ˈfrai·dei/ divendres Saturday /ˈsæ·tər·dei/ dissabte Sunday /ˈsʌn·dei/ diumenge |
|
— els mesos: |
| January /ˈtjæ·niu·èri/ gener February /ˈfè·biu·èri/ febrer March /martx/ març April /ˈei·prəl/ abril May /mei/ maig June /tjuun/ juny | July /tjəˈlai/ juliol August /ˈò·guəst/ agost September /sèpˈtèm·bər/ setembre October /òkˈtóu·bər/ octubre November /noˈvèm·bər/ novembre December /dəˈsèm·bər/ desembre |
|
— els gentilicis (exemples): |
| Catalan culture (cultura catalana) three Mexicans (tres mexicans) | French wine (vi francès) English grammar (gramàtica anglesa) |
Noms comunsLa diferència més important entre els noms comuns anglesos i els noms comuns catalans és que els primers no fan distinció de gènere, llevat dels casos específicament biològics. Per tant, en anglès una taula (a table) no és femenina i un llibre (a book) no és masculí; tots dos són neutres i el pronom que se'n refereix és it, no pas she ni he (vegeu El pronom it, p. 00). Altres aspectes dels noms comuns a tenir en compte i que més endavant estudiarem són la formació del plural (p. 00), els noms invariables (p. 00), els partitius i noms col·lectius (p. 00) i les combinacions ˈnom+nomˈ (p. 00). Finalment, val la pena destacar dos tipus de nom comú: els d'arrel anglosaxona, que solen ser noms concrets, d'ús quotidià, i els d'arrel llatina, que més aviat són noms abstractes que es fan servir en registres formals (encara que hi ha excepcions). Mirarem primer una llista de noms comuns d'arrel anglosaxona. NOTA: En aquesta llista i en les que veurem més endavant donarem les pronunciacions figurades dels noms que es pronuncien d'una manera irregular. |
|
NOMS COMUNS D'ARREL ANGLOSAXONA (L'accent cau a la primera síl·laba, exceptuant els casos assenyalats) | ||
| apple — poma baby — nadó bag — bossa ball — pilota bear /bèr/ — ós bell — campana bird — ocell blood /blʌd/ — sang boat — barca body /ˈbò·di/— cos bone — os box — capsa boy — noi bread /brèd/ — pa car — cotxe cat — gat chair — cadira child /txaild/ — nen clock — rellotge cloud — núvol coat — abric corn — blat de moro country /ˈcʌn·tri/ — país cow /kau/ — vaca dog — gos door — porta duck — ànec earth — (la) terra egg — ou farm — granja fire /fai·ər/ — foc |
fish — peix floor — (el) terra flower — flor food — menjar friend /frènd/ — amic game — joc girl — noia glass — vidre gold — or grass — herba ground — (la) terra hat — barret hill — tossal, puig hole — forat horse — cavall house — casa ice — gel iron /ˈai·ərn/ — ferro, planxa key /kii/ — clau king — rei life — vida light — llum man — home meat — carn milk — llet money /ˈmʌ·ni/ — diners moon — lluna neighbor — veí noise — soroll rain — pluja | oil — oli river /ré·vər/ — riu road — camí rock — pedra ring — anell room — sala rope — corda salt — sal sand — sorra sea — mar seed — llavor sheet — full, llençol star — estrella steel — acer stone — pedra street — carrer sugar /ˈʃʊ·gər/ — sucre sun — sol tail — cua thing — cosa tool — eina tree — arbre truck — camió umˈbrella — paraigua wall — paret water — aigua window — finestra woman /ˈwʊ·mən/ — dona wood /wʊd/ — fusta |
|
Pel que fa als noms d'arrel llatina, la dificultat principal és l'accentuació, ja que el significat és gairebé sempre evident. Notarem que hi ha un percentatge molt més alt de mots on l'accent d'intensitat no cau a la primera sí laba. A més, donem ara una taula amb la pronunciació en anglès d'uns sufixos d'arrel llatina: |
| SUFIX | SO | EXEMPLES |
| consonant + -sion | /ʃən/ | passion /ˈpæ·ʃən/, tension /ˈtèn·ʃən/ |
| vocal + -sion | /jən/ | decision /dəˈsé·jən/, fusion /ˈfiu·jən/ |
| -tion | /ʃən/ | action /ˈæk·ʃən/, edition /əˈdé·ʃən/ |
| -ture | /txər/ | picture /ˈpéc·txər/, future /ˈfiu·txər/ |
|
Excepció: -tion sona /txən/ quan va precidit de la s; ex.: question /ˈkwès·txən/. |
|
NOMS COMUNS D'ARREL LLATINA (L'accent cau a la primera síl·laba, exceptuant els casos assenyalats) | ||
| absence — absència access — accés accident — accident aˈdult — adult agriculture — agricultura animal — animal article — article artist — artiste aspect — aspecte bank — banc, caixa battle — batalla camp — campament caˈpacity — capacitat castle /ˈkæ·səl/— castell city — ciutat cigarˈette — cigarret class — classe color /ˈkʌ·lər/— color comfort /ˈkʌm·fərt/ — confort confidence — confiança courage — coratge deˈmocracy — democracia deˈpression — depressió efˈfect — efecte | eˈlection — elecció eˈxistence — existència exˈperience — experiència finance /ˈfai·næns/ — finança garden — jardí group /grup/ — grup history — història honor /ˈò·nər/ — honor hospital — hospital hoˈtel — hotel iˈdea — idea industry — indústria inˈtelligence — intel·ligència judge — jutge justice — justícia line — línia list — llista machine /məˈʃiin/ — màquina magic — màgia model — model motor — motor music — música nation — nació nature — natura |
office — oficina page — pàgina paper — paper park — parc patience — paciència phiˈlosophy — filosofia proˈtection — protecció plan — pla plant — planta policy — política problem — problema product — producte project — projecte reˈality — realitat reˈligion — religió reˈspect — respecte seˈcurity — seguretat silence — silenci station — estació status /ˈstæ·təs/ — estatus student — estudiant transport — transport unit — unitat violence — violència |
|
Per acabar, presentarem tres llistes més dels noms comuns anglesos: la primera dels membres de la família, la segona de les parts del cos i la tercera de les ocupacions. |
| NOMS DELS MEMBRES DE LA FAMÍLIA | ||
| aunt — tieta great-aunt — bes-tia brother /ˈbrʌ·ðər/— germà brother-in-law — cunyat cousin /ˈkʌ·zən/ — cosí, -ina daughter /ˈdò·tər/ — filla daughter-in-law — jove father /ˈfò·ðər/ — pare | father-in-law — sogre grandfather — avi great-grandfather — besavi grandmother — àvia great-grandmother — besàvia husband — marit mother /ˈmʌ·ðər/ — mare mother-in-law — sogra | sister — germana sister-in-law — cunyada son /sʌn/ — fill son-in-law — gendre uncle — oncle great-uncle — besoncle wife — muller, dona |
| NOMS DE LES PARTS DEL COS | ||
| ankle — turmell arm — braç back — esquena bottom — cul calf /kæf/ — panxell cheek — galta chest — pit chin — barbeta ear — orella elbow — colze eye /ai/ — ull face — cara | finger — dit fingernail — ungla foot /fʊt/ — peu hair — cabell(s) hand — mà head /hèd/ — cap heart /hart/ — cor hip — cadera jaw — mandíbula knee — genoll leg — cama lip — llavi | mouth — boca neck — coll nose — nas rib — costella skin — pell shoulder /ˈʃól·dər/— espatlla stomach /ˈstʌ·mək/ — estómac thigh — cuixa toe — dit del peu tooth — dent throat — gola waist — cintura |
| NOMS D'OCUPACIONS | ||
| acˈcountant — comptable actor — actor architect /ˈar·kə·tèct/— arquitecte baker — forner barber — barber bricklayer — paleta butcher /ˈbʊ·txər/ — carnisser carpenter — fuster cashier /kæˈʃér/ — caixer chef /ʃèf/ — xef chemist /ˈkè·məst/ — químic clerk — dependent dancer — ballarí dentist — dentista editor — director elecˈtrician — electrista engiˈneer — enginyer farmer — pagès fireman — bomber fisherman — pescador gardener — jardiner | guard — guàrdia janitor — porter jeweler — joier judge — jutge lawyer /ˈloi·ər/ — advocat liˈbrarian — bibliotecari mechanic /məˈkæ·néc/ — mecànic muˈsician — músic nurse — infermera painter — pintor pharmacist — farmacòleg phoˈtographer — fotògraf phyˈsician — metge plumber — llauner poˈliceman /pəˈliis·mən/ — policia reˈporter — periodista seamstress — cosidora scientist — científic tailor — sastre teacher — professor worker — obrer | |
Els articlesCom és el cas del català, l'anglès compta amb dos tipus d'articles, el definit (the boy el noi) i l'indefinit (a boy un noi). Atès que els substantius anglesos no fan distinció de gènere, llevat dels casos específicament biològics, els articles, definits i també indefinits, no varien en aquest sentit. Article definitL'article definit anglès, singular i plural, és the. Exemples: the boy (el noi), the boys (els nois), the girl (la noia), the girls (les noies) — PronunciacióLa pronunciació de l'article the és determinada pel so inicial del mot que el segueix: es pronuncia /ðə/ davant un so de consonant i /ði/ davant un so vocàlic: the car /ðə kar/, the hat /ðə hæt/, the finger /ðə ˈfinc·ger/, etc. Cal tenir en compte que és el so inicial, no la lletra inicial, de la paraula després de l'article the que determina la pronunciació; els exemples següents són particularment importants: — the es pronuncia /ði/ davant de h muda: the honor /ði ò·nər/, the hour /ði ˈau·ər/ — the es pronuncia /ðə/ davant de u, eu i ew inicials quan aquests es pronuncien /iu/: the unit /ðə ˈiu·nət/, the Europeans /ðə iu·rəˈpi·ənz/ — ÚsA grans trets, l'article definit anglès fa el mateix paper que l'article definit català: indica que el sintagma que modifica és definit i específic. Ara bé, l'article definit es fa servir menys en anglès que no pas en català i, per tant, l'estudi del seu ús gairebé es pot reduir a analitzar els casos en què l'article s'usa en català però no en anglès. Casos en què l'anglès omet l'article definitA) Davant de noms propis en singular i noms de càrrecs, tractaments i títols. Exemples: |
| el senyor Rogers — Mr Rogers la senyora Garcia — Mrs Garcia en Jonathan— Jonathan la Griselda — Griselda | la mare — Mother el senador Nunn — Senator Nunn el professor Einstein — Professor Einstein el príncep Felip — Prince Philip |
|
Notem que l'ús de l'article amb els noms propis en plural funciona com en català; en aquests casos es fa referència a persones o llocs concrets: els Simpson — the Simpsons B) Davant d'expressions que tenen un sentit genèric. Per exemple, a l'hora de traduir a l'anglès l'expressió La vida és dolça, cal preguntar ``Quina vida?'' Si, com en aquest cas, la resposta és ``la vida en general'', en anglès no es tradueix l'article: Life is sweet. En canvi, l'expressió La vida d'una dona és dura es tradueix en anglès amb l'article —The life of a woman is hard— perquè la resposta a ``Quina vida'' és ``la d'una dona''. Més exemples: 1a) Les balenes respiren aire. C) En expressions consagrades per l'ús (estudiarem les preposicions en la lliçó 00, p. 00). Exemples: |
| be in bed, go to bed | → ser/estar al llit, anar al llit |
| be in class, go to class | → ser a (la) classe, anar a (la) classe |
| be in jail, go to jail | → estar a la presó |
| at one/two/three... o'clock | → a la una, a les dues/tres... |
| at dawn/noon/night/midnight | → a l'alba, al migdia, a la nit, a la mitjanit |
| in hospital (br.) | → a l'hospital |
| in spring/summer/autumn/winter | → a la primervera, a l'estiu, a la tardor, a l'hivern |
| make breakfast/lunch/dinner | → fer l'esmorzar, fer el dinar, fer el sopar |
|
Esmentem també que el gir català ˈtot + article + període del diaˈ es tradueix en anglès ometent l'article: tot el matí all morning, tota la tarda all afternoon, tot el dia all day, etc. Finalment, observem que hi casos en què, davant els dies de la setmana usats com a noms, l'anglès fa servir la preposició on on el català té l'article. Quan el sentit és iteratiu o freqüentatiu, l'anglès pot pluralitzar el nom del dia. Exemples: 1) Vaig conèixer el Jaume el dissabte dia tres d'agost. D) Per als noms dels mesos i per als dels dies de la setmana — Els noms dels mesos i els dels dies de la setmana no duen article quan la referència és general; en canvi, l'article es tradueix quan van acompanyats d'un complement determinatiu. Exemples: 1) L'agost és un mes calorós. Però: 3) Recordo el diumenge que et vaig conèixer. — Quan el sentit és iteratiu o freqüentatiu, els mesos duen la preposició in i els dies la preposició on. Exemples: 4) Tourists go to the Canary Islands in January. — Quan els noms dels mesos o els dels dies de la setmana signifiquen l'immediatament vinent, o quan ens referim a una setmana, un mes o un any vinents, l'anglès empra l'adjectiu next; no s'hi usa article. Exemples: 6) I begin classes next Monday; next September (begin, began, begun). — Finalment, quan els noms dels mesos o dels dies de la setmana signifiquen l'immediatament passat, o quan ens referim a una setmana, un mes o un any passats, l'anglès empra l'adjectiu last; no s'hi usa article. Exemples: 8) I saw Mary last Wednesday; last December. |
Article indefinit— Morfologia i pronunciacióEls articles indefinits singulars en anglès són a i an, i l'ús de l'un o l'altre és determinat pel so inicial del mot que el segueix: s'usa a davant un so de consonant i an davant un so vocàlic: a car /ə kar/, a hat /ə hæt/, a finger /ə ˈfinc·ger/, etc. Igual que en la pronunciació de l'article definit (vegeu p. 00, cal tenir en compte que és el so inicial, no la lletra inicial, de la paraula després de l'article indefinit el que determina la pronunciació; els exemples següents són particularment importants: — s'usa an davant de h muda: — s'usa a davant de u, eu i ew inicials quan es pronuncien /iu/: En rigor, l'anglès no disposa d'un article indefinit plural; els articles indefinits plurals catalans uns i unes es tradueixen en anglès pel determinant some (per a més detalls sobre some i els altres pronoms indefinits, vegeu la lliçó 00): some problems, some shoes — ÚsEn general, l'ús de l'article indefinit anglès correspon al del català. L'excepció més important és que en anglès s'usa l'article indefinit davant de gentilicis o bé de noms de professió: 1) Jon is an Englishman. Ara bé, hi ha dos casos especials que cal tenir en compte: el primer és que, al contrari de l'anglès, el català no diferencia, ortogràficament, l'article indefinit singular un, una (a, an) de l'adjectiu numeral cardinal un, una (one). Recordem que l'article indefinit denota que el nom que el precedeix no és un nom determinat, mentre que l'adjectiu numeral dóna una indicació precisa del nombre d'individus designats pel nom. Així, doncs, cal vigilar de no prendre l'un per l'altre. Exemples: 3a) Tinc una poma. El segon cas especial és que, en algunes circumstàncies, l'article indefinit anglès pot traduir l'adjectiu quantitatiu català cap (p.e.: No vull cap abric I don't want a coat). Estudiarem aquest cas en la lliçó 00, p. 00. Vocabulari
|
| answer /ˈæn·sər/ — n. resposta; v. contestar beˈgin, beˈgan, beˈgun — començar breathe /briið/ — respirar capsize — bolcar clothes /klóuz/ — roba faucet — aixeta fix — arreglar, reparar husband — marit job — tasca, feina lie — n. mentida; v. mentir | lose, lost, lost — perdre meet, met, met — trobar, conèixer per la primera vegada need — n. necessitat; v. necessitar question — qüestionar reˈmember — recordar sell, sold, sold — vendre song — cançó tell, told, told — dir, explicar want /wʌnt/ — voler |
|
Nota: Quan els verbs catalans voler i necessitar tenen com a complement un infinitiu, aquest es tradueix en anglès pel to infinitive, és a dir, per l'infinitiu precedit de la partícula to (per a més detalls, vegeu p. 00). Exemples: — Vull menjar patates.
|