LLIÇÓ VI
INTRODUCCIÓ DELS ADJECTIUS

Índex

Introducció

Les diferències més importants entre els adjectius anglesos i els catalans són dues:

— Amb l'excepció dels adjectius possessius i dels demostratius (vegeu, més avall, pp. 00 i 00), els adjectius anglesos no varien pel que fa al gènere ni al nombre. En els exemples següents notem que els adjectius tall i important romanen invariables:

— Els adjectius anglesos que fan de complement del nom solen precedir el substantiu (pel que fa a les excepcions, vegeu p. 00):

En aquest capítol tractarem els adjectius que qualifiquen un substantiu, analitzant sobretot els possessius i els demo-stratius. Altres aspectes dels adjectius a tenir en compte i que més endavant estudiarem són l'ordre del adjectius (p. 00), els adjectius quantitatius (p. 00), els comparatius i els superlatius (p. 00), els adjectius participials i gerundis (p. 00), els adjectius compostos (p. 00), la substantivació dels adjectius (p. 00) i la complementació dels adjectius (p. 00).

Principi de la pàgina | Índex

Adjectius qualificatius

Principi de la pàgina | Índex

Pel que fa als adjectius d'arrel llatina, la dificultat principal és l'accentuació, ja que el significat és gairebé sempre evident. Per tant, assenyalarem la síl·laba tònica dels noms d'aquesta llista anteposant-hi el símbol (ˈ). A més, observem que els sufix àton -ous sona /əs/ (ex.: jealous /ˈjèl·əs/), llevat dels casos dels sufixos -cious i -xious, que sonen /ʃəs/ (exs.: spacious /ˈspei·ʃəs/ espaiós, noxious /ˈnòk·ʃəs/ nociu). A més, el sufix -cial es pronuncia /ʃəl/ (ex.: social /ˈsóu·ʃəl/).

Observem que el mot expensive ve del llatí expendere.

Principi de la pàgina | Índex

Observacions:

— El color purple consisteix de parts iguals de vermell i blau.

— En aquesta llista hi ha alguns adjectius anglesos que són derivats d'objectes que tenen un color distintiu, com ara orange i violet. Recordem que en anglès aquests mots són veritables adjectius i, com a tals, van adjuntats als noms que descriuen. Exemples: an orange shirt (una camisa de color taronja); pink elephants (elefants de color rosa). Ara bé, en el cas dels mots gold i silver, a vegades s'usen les expressions gold-colored o silver-colored per a distingir el color del material: gold earrings (arrecades d'or), gold-colored earrings (arrecades de color or). Finalment, per a la diferència entre gold i golden, vegeu 00.

— Els matisos dels colors s'expressen anteposant-hi els mots light (clar) i dark (fosc): light blue (blau clar), dark brown (marró fosc).

Principi de la pàgina | Índex

Observacions:

— Encara que els adjectius wide i broad són sovint intercanviables, el primer emfatiza la distància entre límits, mentre que el segon destaca més l'extensió de l'espai; exs.: a wide opening (una obertura ampla), broad shoulders (espatlles amples).
— L'adjectiu tall es fa servir per a persones com també per a objectes que tenen molta més altura que amplada; el mot high s'usa en altres casos; exs.: a tall man (un home alt), a tall tree (un arbre alt), a high hill (un puig alt).
— L'adjectiu short s'usa tant per a parlar d'altura (a short driver un conductor baixet) com de llargada (a short street un carrer curt) com de duració (a short trip un viatge curt).

Principi de la pàgina | Índex

Els adjectius possessius

Heus ací una taula amb els adjectius possessius anglesos flanquejats amb les equivalències en català:

Observacions:

— Els articles, definits i indefinits, no s'usen mai conjuntament amb els adjectius possessius anglesos. Exemples:

1) My dog has fleas.
El meu gos té puces.
2) I met your uncle yesterday.
Ahir vaig conèixer el teu oncle.
3) Our physics teacher is Swiss.
El nostre professor de física és suís.

— Pel que fa a la tercera persona, l'adjectiu possessiu que s'usa en anglès és determinat pel posseïdor, mentre que en català és determinat per la cosa posseïda (vegeu, més avall, Falta de concordança en la tercera persona). Exemples:

4) Carla and her sisters are here.
La Carla i les seves germanes són aquí.
5) Carles is a good gardner. He sells his flowers in the market.
En Carles és bon jardiner. Ven les seves flors al mercat.

— El possessiu català de tercera persona serveix també per al tractament de vostè, i aleshores correspon als possessius anglesos de segona persona. Exemple:

6) We've received your letter.
Hem rebut la teva (de tu) / la vostra (de vosaltres) / la seva (de vostè) carta.

— Quan l'article definit català té sentit possessiu, es tradueix en anglès per l'adjectiu possessiu. Exemples:

7) The children are doing their homework.
Els nens estan fent els (seus) deures.

Principi de la pàgina | Índex

Falta de concordança en la tercera persona

Una diferència important entre l'ús dels adjectius i pronoms possessius en anglès i en català és que, per a l'idioma anglosaxó, la forma que s'usa és determinada pel posseïdor, mentre que en català és determinada per la cosa posseïda. Per a les primeres i segones persones, aquesta diferència no resulta important, ja que l'anglès té una forma única; per exemple, l'adjectiu possessiu my tradueix totes les formes possessives en les expres-sions següents: el meu brau, la meva euga, els meus braus i les meves eugues: my bull, my mare, my bulls i my mares. En canvi, per a la tercera persona és molt fàcil que hi hagi confusions. Per exemple, es pot pensar que s'ha de traduir en anglès una locució com el seu cotxe per his car, ja que el mot his és masculí i singular, com el mot seu. Però aquesta traducció només seria correcta si el cotxe fos d'ell; en el cas que fos d'ella hauríem de dir her car; si fos d'una entitat, its car; si fos d'ells o d'elles, their car, i si fos de vostè o de vostès, your car. De la mateixa manera es pot traduir en anglès el gir la seva casa per his house, her house, its house, their house o your house, depenent de qui sigui el posseïdor de la casa.

Ara mirem un exemple de traducció de l'anglès al català: si parlem de la família d'un noi, diem his father, his mother, his brothers, his sisters (el seu pare, la seva mare, els seus germans, les seves germanes); com que l'adjectiu posses-siu és determinat pel posseïdor i aquest no canvia, l'adjectiu tampoc no canvia. En canvi, si parlem de la família d'una noia, l'anglès canvia l'adjectiu possessiu de his a her —her father, her mother, her brothers, her sisters— mentre que el català tradueix l'adjectiu her de la mateixa manera que tradueix his: el seu pare, la seva mare, els seus germans, les seves germanes. Finalment, si parlem de dos germans, l'adjectiu possessiu serà their —their father, their mother, their brothers, their sisters— expressions traduïdes, una altre cop, per el seu pare, la seva mare, els seus germans, les seves germanes.

Principi de la pàgina | Índex

Els adjectius demostratius

Els adjectius demostratius en anglès són els següents (en la lliçó 00 estudiarem els pronoms demostratius, que tenen les mateixes formes):

Exemples:

1) This land belongs to my uncle.
Aquesta terra pertany al meu tiet.
2) That saw is rusted.
Aquella serra és rovellada.
3) These shoes are new.
Aquestes sabates són noves.
4) Marta sewed those pants last Friday.
La Marta va cosir aquells pantalons el divendres passat.

Principi de la pàgina | Índex

Pronunciació de this i these

Un dels problemes més importants amb l'ús dels adjectius demostratius és el de la pronunciació del mot this i de la seva forma plural, these. Tots dos comencen amb el so ð (la `d' de cada), però el mot this es pronunica /ðés/, amb una e tancada i la s sorda, mentre que these es pronuncia /ðiiz/, amb una i de durada doble (com en el gir ˈsi hiˈ, pronunciat com una paraula) i la s sonora. Per tant, this fa rima, si fa no fa, amb el mot català més, i these amb les lletres subratllades en el mot pisa (però donant doble valor a la vocal i).

Principi de la pàgina | Índex