visca.com | APAC | Anglès fàcil
ÍndexIntroduccióAdverbis interrogatius Pronoms i adjectius interrogatius Canvi de l'ordre de la construcció interrogativa Traducció en anglès del gir 'preposició + interrogatiu' Locucions interrogatives Quant temps fa? L'alçada, l'amplada, la llargada o la profunditat L'ús adjectival dels interrogatius which i what L'interrogatiu whose El pronom whom Vocabulari EXERCICIS INTERACTIUS IntroduccióEn el capítol anterior hem estudiat la formació d'interrogacions que demanen una resposta sí o no. Ara estudiarem els casos en què el qui pregunta vol més informació, com ara on? o qui?. Dividirem aquest capítol en tres apartats principals: el dels adverbis interrogatius, el dels pronoms i adjectius interrogatius i el de les locucions interrogatives. Després estudiarem tres casos especials: l'ús adjectival dels interrogatius which i what, l'interrogatiu whose i el pronom whom. |
Adverbis interrogatiusEls adverbis interrogatius anglesos són where (on), when (quan), why (per què) i how (com). Pel que fa als tres primers, hi ha gairebé sempre una correspondència regular entre el català i l'anglès; a més, el mot català com, quan vol dir de quina manera?, es tradueix sempre per how. Ara bé, el mot how forma part de certes locucions que no es tradueixen en català per com, les quals estudiarem en l'apartat Locucions interrogatives. (NOTA: Observem que aquests adverbis poden fer la funció de pronom interrogatiu: I don't know where/when/why/how they went there (No sé on/quan/per què/com hi van anar) i, en el cas de where , de pronom relatiu: the city where we met (la ciutat on ens vam conèixer). Per a més detalls, vegeu Els interrogatius com a relatius (p. 00) i Quan el pronom relatiu és adverbial (p. 00). Com és el cas en català, els adverbis interrogatius anglesos es col·loquen davant l'expressió interrogativa; així l'ordre de la frase en anglès esdevé: |
| MOT INTERROGATIU + AUXILIAR + SUBJECTE + VERB. |
|
Exemples: |
| Did you write the book? | Vas escriure el llibre? |
| When did you write the book? | Quan vas escriure el llibre? |
| Where did you write the book? | On vas escriure el llibre? |
| Why did you write the book? | Per què vas escriure el llibre? |
| How did you write the book? | Com vas escriure el llibre? |
|
Exemples de l'ús dels adverbis interrogatius 1) Where are my bags? |
Pronoms i adjectius interrogatiusHeus ací una taula amb els pronoms i adjectius interrogatius anglesos i les equivalències en català: |
| PRONOMS | ADJECTIUS | ||
| who | qui | which | quin -a |
| what | què o quin -a | whose | de qui (cas genitiu) |
| whom | qui (cas objectiu) | ||
|
Malgrat el fet que, a grans trets i amb l'excepció del mot whose, la relació entre aquests mots és bastant regular, pel que fa a la construcció d'expressions interrogatives hi ha dos canvis de sintaxi molt importants: en el primer, l'anglès canvia l'ordre d'una frase segons la funció gramatical de la paraula interrogativa i en el segon, l'anglès sol col·locar després del verb (o del complement, si en té) una preposició que, en català, precedeix l'interrogatiu. Tot seguit estudiarem aquests dos canvis de sintaxi. Canvi de l'ordre de la construcció interrogativaRecordem que la construcció d'una locució interrogativa anglesa sol tenir la forma següent: |
| [MOT INTERROGATIU +] AUXILIAR + SUBJECTE + VERB |
|
Ara cal destacar una excepció important: |
|
Quan un pronom interrogatiu fa de subjecte d'una oració o quan un adjectiu interrogatiu modifica el subjecte la construcció de l'oració és igual que la d'una afirmació: MOT INTERROGATIU + VERB [+ COMPLEMENT] |
|
Exemples: 1) Qui va venir? 2) Qui sap la resposta? 3) Què va passar? 4) Quins nois es comporten bé? Ara bé, el fet que el pronom interrogatiu faci de subjecte a vegades causa confusions quan el complement directe és personal. Per exemple, comparem ara dos exemples: A qui estimes? (El subjecte és you; el mot interrogatiu who fa de complement directe.) |
| Who | do | you | love? |
| MOT INTERROGATIU (COMPL. DIR.) | AUXILIAR | SUBJ. | VERB |
|
Qui t'estima? (El subjecte és el mot interrogatiu who; el pronom you fa de complement directe.) |
| Who | loves | you? |
| MOT INTERROGATIU (SUBJ.) | VERB | COMPL. DIR. |
|
En els exemples següents, el mot interrogatiu fa de subjecte o en forma part en els exemples a i fa de complement directe o en forma part en els exemples b. Observem que, en aquests exemples, la preposició a no es tradueix quan precedeix el mot qui (per a més detalls sobre aquest punt, vegeu, més avall, la secció Traducció del gir ˈpreposició + interrogatiuˈ). 5a) Qui t'ajuda? 6a) Qui va seguir els turistes? 7a) Qui l'ha vist? 8a) Qui l'està ensenyant? 9a) Què va causar la fuita de gas? 10a) Quina jaqueta és teva? |
Traducció en anglès del gir ˈpreposició + interrogatiuˈ La construcció catalana ˈpreposició + mot interrogatiu + verbˈ, correspon a la següent construcció anglesa: |
| ˈmot interrogatiu + auxiliar + subj. + verb [+ complement(s)] + prep.ˈ |
|
Nota: Una construcció alternativa ˈprep. + whom + auxiliar + subj. + verbˈ només s'usa en l'anglès formal. Vegeu El pronom whom.
Exemples: 1) Amb qui hi vas? 2) De què parlen? 3) Per a qui vas comprar el vi? 4) Amb quin cotxe hi anem? 5) A qui has donat les pomes i les taronges? Ara bé, cal destacar una excepció important: la preposició a no es tradueix mai en anglès quan va davant l'interrogatiu qui fent de complement directe. Per exemple, si diem A qui va seguir (ell)?, la preposició a s'usa per a aclarir el sentit de la pregunta; volem saber qui és la persona seguida i no pas la persona que segueix, com en el cas de Qui (el) va seguir? Cal vigilar de no traduir aquesta preposició en anglès. Exemples: 6) A qui estima (ella)? 7) A qui va veure (ell)? Això suposat, recordem que la preposició a també s'usa davant els complements indirectes, cas en què s'ha de traduir (com més amunt en l'ex. 5). Comparem les dues frases següents: 8) A qui vas escriure la carta? (qui és el complement indirecte; és substituïble pel pronom feble li: Li vas escriure la carta; per tant, s'ha de traduir la preposició). 9) A qui va amenaçar? (qui és el complement directe; és substituïble pel pronom feble el: El va amenaçar; per tant, seria incorrecte de traduir la preposició). |
Locucions interrogativesLa majoria de les locucions interrogatives en anglès comencen amb l'adverbi how, que pot qualificar adjectius i adverbis contestant preguntes com a quin grau? o fins a quin punt? Tot seguit donarem una llista d'aquestes locucions i les seves equivalències en català: |
| how much | quant -a | how old + be | quants anys + tenir | |
| how many | quants -es | how far | (a) quina distància, fins on | |
| how often | cada quan | how long | quant temps (fa) |
|
Observem que les locucions interrogatives ˈhow much + nom singularˈ i ˈhow many + nom pluralˈ poden fer de subjecte, cas en el qual l'ordre de la frase és ˈSUBJ+VERBˈ (exs. 1 i 2; vegeu també, més amunt, p. 00). Exemples: 1a) How much water do you drink every day? Quanta gent hi havia? How many people were there?6) How often do you see them? Cada quan els veus? 7) How far is it from here to Paris (Notem que l'expressió Quina distància hi ha? es tradueix per How far is it?) Quina distància hi ha d'aquí a París? 8) How far do you live from your job? A quina distància vius de la feina? 9) How far do you want to go? Fins on vols arribar? 10) How old are your children? Quants anys tenen els vostres fills? 11) How long do these batteries last? Quant temps duren aquestes piles? 12) How long have you waited? Quant temps heu esperat? Quant temps fa?Pel que fa a la traducció en anglès de la locució catalana Quant temps fa?, hi ha tres possibilitats: Si el verb és en temps de passat, es tradueix pel gir ˈHow long ago + temps de simple pastˈ; exemples: 1) Quant temps fa que els vam conèixer? Si el verb és en temps de present i l'expressió és afirmativa, es tradueix pel gir ˈHow long + temps de present perfectˈ; exemple: 3) Quant temps fa que els coneixem? Si el verb és en temps de present i l'expressió és negativa, es tradueix pel gir ˈHow long has it been since + temps de present perfectˈ (sense negació); exemple: 4) Quant temps fa que no hi vas? |
L'alçada, l'amplada, la llargada o la profunditatQuan es tracta de preguntes sobre l'alçada, l'amplada, la llargada o la profunditat d'una cosa (o, en el cas de l'alçada, d'una persona), el català sol emprar el gir ˈquina+nom+tenirˈ (p.e.: Quina alçada té?). En anglès, aquestes preguntes tenen la forma ˈhow+adj.+beˈ (How tall is he?). En la taula que tot seguit oferim es poden veure les correspondències: |
| ADVERBI | NOM CATALÀ/ADJ. ANGLÈS | TRADUCCIÓ | VERB |
| quina | alçada amplada llargada profunditat | height
width length depth | té, tenia, etc. |
| how | tall/high
wide long deep | alt -a ample -a llarg -a profund -a | is it, was it, etc. |
|
Nota: L'adjectiu tall s'utilitza per a persones i per a coses que tenen molta més alçada que amplada p.e.: un avet, un gratacel, etc. i high s'usa en qualsevol altre cas. Exemples: 13a) How high are the Alps? |
L'ús adjectival dels interrogatius which i whatTant what com which poden traduir el mot interrogatiu quin; la diferència és que s'usa which quan hi ha una selecció reduïda d'opcions i s'usa what quan tal selecció és més oberta. Comparem: 1a) Quina hora és? (selecció il·limitada). 2a) Quin idioma parlen a Somàlia? (el qui demana no en té ni idea). 3a) Quins llibres has llegit, últimament? (frase per a encetar una conversa amb un desconegut). Finalment, només s'usa which per a traduir el gir ˈquin deˈ (i variants), ja que en dir quin de (una selecció de coses) estem limitant les opcions: 4) Quin d'aquests homes és el teu marit? 5) Quines de les capses enviareu a l'estranger? |
L'interrogatiu whoseEl mot interrogatiu whose és el cas genitiu del pronom who; s'usa gairebé sempre com a adjectiu precedeix el mot de què es demana el posseïdor i es tradueix en català pel gir genitiu ˈde quiˈ és a dir, es tracta d'un adjectiu traduït per ˈpreposició + pronomˈ, cosa que pot causar problemes quan es fan traduccions del català a l'anglès. Exemples: 1) De qui és aquest got? 2) De qui és el cotxe? 3) De qui eren els ossos? Observem que la sintaxi anglesa de frases que utilitzen whose és la mateixa que la de les que utilitzen which (quin, quina, etc.; vegeu l'apartat anterior): 4a) Which keys are these? Observem també que whose s'usa com a pronom quan se sobreentén de què es parla. 6) That's an impressive house; whose is it? Finalment, cal no confondre l'ús genitiu del gir de qui amb altres usos; comparem: 8a) De qui és aquest llibre? (qui és el posseïdor?) |
El pronom whomEl pronom whom és el cas objectiu (o acusatiu) del pronom who; sol fer la funció de complement directe (Whom do you mean? Qui vols dir?) o de complement preposicional d'objecte (To whom are you referring? A qui et refereixes?). Aquest pronom interrogatiu no s'usa gaire en anglès col·loquial, ja que dóna un to formal i afectat al discurs, i generalment és reemplaçat per who; en cas que hi hagi una preposició, cal desplaçar-la després del verb. Exemples: Substitució de whom per who quan aquell fa de complement directe 1) Who did you see? (més col·loquial que Whom did you see?). Substitució de whom per who quan aquell fa de complement preposicional 2) Who do they agree with? (més col·loquial que With whom do they agree?). L'ús més important de l'interrogatiu whom és en contextos formals quan es vol assolir un to elevat o bé quan el complement de la frase, directe o preposicional, és llarg o complex. Exemples: 3) To whom was the President alluding? |
| accept acceptar allude alludir behave comportar-se cause n. causa; v. causar chicken pollastre flow n. corrent; v. fluir, córrer, desembocar happen esdevenir-se, passar kitchen cuina (la sala) last v. durar; adj. últim -a | mean, meant, meant voler dir, significar mention esmentar migrate migrar mourn plorar el mort (de) pencil llapis threaten amenaçar weigh pesar weight pes |