visca.com | Angls difcil

Angls difcil

40 — Tens walkie-talkie?

L'invent del telfon mbil ha fet obsolet aquests transceptors porttils coneguts popularment com a walkie-talkies. Si avui en parlem en el nostre article s perqu volem tractar d'una qesti de pronunciaci: cal saber que, en angls, la l s muda en els verbs walk (caminar) i talk (parlar); a ms, en el dialecte nord-americ, la a es pronuncia com una o oberta (en l'angls britnic es pronuncia /ɔː/). Aix aquests verbs es pronuncien /uc/ i /tc/, respectivament, i el transceptor porttil es pronuncia /uqui-tqui/. Altres mots que fan rima amb walk i talk sn balk (parar-se en sec), chalk (guix) i stalk (n. tija; v. perseguir furtivament).

Altres mots en qu la l s muda sn calf /kf/ (vedella [animal]) i half /hf/ (meitat), els plurals dels quals sn calves i halves; salmon /s⋅men/ (salmon)c, folk /fuk/ (gent) i yolk /iuk/ (rovell d'ou) i els auxiliars modals could /kʊd/, should /ʃʊd/ i would /wʊd/. Nota: El signe fontic // es pronuncia com una e superoberta, /ʊ/ es produeix pronunciant una vocal neutra amb la boca formant la vocal u (com el dgraf eu en el mot francs deux) i /ʌ/ representa el so que hom fa a vegades quan dubta, vocalitzant sense formar cap paraula, com en els mots anglesos sun i bus. Val a dir que en el dialecte nord-americ sn els nics sons voclics que sn estranys al catal. (Per a ms detalls, vegeu Pronunciaci anglesa simplificada.)

Heus ac altres exemples de consonants mudes en angls (l'accent cau a la primera sl⋅laba exceptuant els casos en qu la sl⋅laba tnica va subratllada):

— La b i la n sn mudes desprs de la m final de mot —exs. comb /cum/ (pinta), bomb /bm/ (bomba), column /kləm/ (columna) i hymn /hm/ (himne)— i la b no es pronuncia en els mots doubt /daut/ (dubte), debt /dt/ (deute) i subtle /sʌtəl/ (subtil).

— La ch s muda en el mot yacht /it/ (iot).

— la d no es pronuncia entre n i s, exs.: grandson /grnsʌn/ (nt) i hands /hnz/ (mans).

— la h inicial s muda en els mots hour /au⋅ər/ (hora), honor /nər/, honest /nəst/ i heir /r/ (hereu, pubilla), com tamb en els mots vehicle /viəkəl/ i vehement /viəmənt/.

— La k i la p sn mudes davant la n —exs.: know /nu/ (saber, conixer), knee /ni/ (genoll) i pneumonia /niumuniə/—. A ms, la p no sona davant la s —ex.: psychiatry /saikaiətri/ (psiquiatria)— ni quan es troba entre la m i t —ex.: empty /m⋅ti/ (buit)— ni tampoc entre la m i la desinncia -ed; ex.: jumped /tjʌmt/ (saltat). A ms, la p s muda en els mots raspberry /rzbri/ (gerd), cupboard /kʌbərd/ (armari de paret), receipt /rəsit/ (rebut) i corps /kr/ (cos).

— La s s muda en els mots island /ailənd/ (illa), aisle /ail/ (nau lateral, passads), corps /kr/ (cos), isle /ail/ (illot), debris /dəbri/ (runes) i apropos /prəpu/ (a propsit).

— La t s muda entre s i m, com tamb en les terminacions -stle i sten; exs.: Christmas /krssməs/ (Nadal), castle /kssəl/ (castell) i listen /lssən/ (escoltar). Tampoc no es pronuncia en els mots mortgage /mrgtj/ (hipoteca), chestnut /txsnʌt/ (castanya), soften /sfən/ (estovar, ablanir) ni a vegades en el mot often /fən/ (o /f⋅tən/) (sovint).

— La th s muda en el mot asthma /zmə/ (asma).

— La w s muda davant la r —ex.: write /rait/ (escriure)— i en els mots answer /nsər/ (resposta), sword /srd/ (espasa) i, en angls nord-americ, toward /trd/ (cap a). Tamb s muda davant ho en els mots segents: who /huu/ (qui), whole /hl/ (sencer), whom /huum/ (qui), whore /hr/ (prostituta) i whose /huuz/ (de qui).