Doncs, no. Ben mirat, el verb català agradar no es tradueix en anglès per like, sinó per be pleasing. Així t'agrado = I am pleasing to you, m'agrades = you are pleasing to me, etc. Ara bé, aquestes expressions angleses són molt poc col·loquials i per a traduir el sentit de m'agrades diem I like you; és a dir, el complement indirecte català em esdevé el subjecte anglès I i el subjecte català tu esdevé el complement directe anglès you. Quin embolic!
Afortunadament hi ha una regla pràctica que ens pot ajudar a expressar-nos amb una mica més d'agilitat: el primer element personal de la frase catalana serà el primer element de la frase anglesa i, semblantment, el segon, indicat per la terminació del verb, serà el segon. Vegem ara una taula que mostra aquesta correspondència:
| frases | compl. ind.
subjecte | verb
verb | subjecte
compl. dir. |
| m'agrades | m' | agrad- | es (tu) |
| I like you | I | like | you |
| els agrado | els | agrad- | o (jo) |
| they like me | they | like | me |
| us agradem | us | agrad- | em (nosaltres) |
| you like us | you | like | us |
| li agradeu | li | agrad- | eu (vosaltres) |
| he/she likes you | he/she | likes | you |
| ens agrada | ens | agrad- | a (ell, ella, una cosa) |
| we like him/her/it | we | like | him/her/it |
EXERCICIS 33
<- Lliçó 32
| Índex | Lliçó 34 ->
visca.com |
Anglès difícil