49 — Pronoms que "determinen" el temps El català, igual que tots els idiomes llatins, canvia les terminacions dels verbs per a indicar persona i temps. Per exemple, les terminacions -aràs i -aries assenyalen que es tracta de la segona persona singular tu i dels temps de futur i de condicional, respectivament.
En anglès passa una cosa ben diferent: els auxiliars modals will i would es posen davant de l'infinitiu dels verbs per a indicar alguns tipus d'accions futures i accions condicionals, respectivament. Per exemple, les formes verbals parlaràs i parlaries es poden traduir en anglès per you will speak i you would speak. Ara bé, en anglès oral els auxiliars es contrauen amb els pronoms i el que se sent és you'll speak (/iuəl spiik/) i you'd speak (/iud spiik/). Per tant, des d'un punt de vista purament auditiu, són els pronoms que determinen el temps de l'expressió.
<- Lliçó 48 |
Índex |
Lliçó 50 ->
visca.com |
Anglès difícil