Anglicismes
749 anglicismes del GDLC

abcoulomb

Etimologia: de l'anglès abcoulomb, comp. de ab-2 i coulomb

absentisme

Etimologia: de l'anglès absenteeism, aplicat als latifundistes anglesos i irlandesos absents de llurs terres 1a font: s. XIX

absorbància

Partició sil·làbica: ab_sor_bàn_ci_. Etimologia: de l'anglès absorbance, íd.

abvolt

Etimologia: de l'anglès abvolt, comp. de ab-2 i volt2

acetobàcter

Etimologia: de l'anglès acetobacter

aciloïna

Partició sil·làbica: a_ci_lo_ï_na. Etimologia: de l'anglès acyloin, de acyl i (benz)oin

acinetobàcter

Etimologia: del gr. akínētos 'immòbil' i bakterion 'bastó', probablement a través de l'angl.

acre 2

Etimologia: de l'anglès acre, de la mateixa arrel. ll. ager, agri 'camp'. agre1)

adiatermància 1

Partició sil·làbica: a_di_a_ter_màn_ci_a. Etimologia: de a-1, dia- i el gr. thérmansis 'acció d'escalfar', probablement per mitjà de l'anglès adiathermancy

admitància

Partició sil·làbica: ad_mi_tàn_ci_a. Etimologia: de l'anglès admittance (v. admetre) 1a font: s. XX

aerobàcter

Partició sil·làbica: a_e_ro_bàc_ter. Etimologia: de l'anglès aerobacter, íd.

aerosol

Partició sil·làbica: a_e_ro_sol. Etimologia: de aero- i l'angl. sol(ution) 'solució'

agnòstic | agnòstica

Etimologia: de l'anglès agnostic, creat pel naturalista Th. H. Huxley (1869) sobre el gr. agnō;stós 'desconegut, no cognoscible' 1a font: s. XIX

aïllacionisme

Partició sil·làbica: a_ï_lla_ci_o_nis_me. Etimologia: calc de l'anglès nord-americà isolationism 'isolació, aïllament' 1a font: s. XIX

aïllacionista

Etimologia: calc de l'anglès nord-americà isolationist, íd.

airbag

Etimologia:. angl., comp. de. 'aire' i. 'sac, bossa'

al·ligàtor

Etimologia: de l'anglès alligator, alteració del cast. el lagarto, amb l'influx savi del ll. alligare 'lligar', per a designar el caiman d'Amèrica 1a font: 1593

albatros

Etimologia: de l'anglès albatross, canvi del mot alcatràs, comú a les tres llengües hispàniques, d'origen incert, probablement alteració de l'àr. ġaṭṭâs 'espècie d'àguila marina' 1a font: 1769

alclad

Etimologia: de l'anglès alclad, format per al, símbol de l'alumini, i el mot clad 'placa': marca registrada

aldrín

Etimologia: de l'anglès aldrin. nom. químic. Kurt Alder (1902-1958)

alfin, catalitzadors

Etimologia: de l'anglès alfin, i aquest, de al(cohol) i (ole)fin

altiplanació

Partició sil·làbica: al_ti_pla_na_ci_ó Etimologia: del fr. o l'angl. altiplanation, íd.

altitudinal

Etimologia: de l'anglès altitudinal, format sobre la base. ll. altitudo 'altitud'

alumini

Etimologia: de l'anglès aluminium, modificació de aluminum, creat el 1812 pel físic H. Davy com a der. savi, del ll. alūmen 'alum' 1a font: 1868, DLCo.

alundum

Etimologia: de l'anglès al(uminura) i (cor)undum, del tàmil kurundam 'robí', d'origen sànscrit

[de l'anglès amplitude modulation] sigla i femení telecomunicacions modulació d'amplitud.

amberlita

Etimologia: de l'anglès amberlite, der. de amber 'ambre'

ambident

Etimologia: de l'anglès ambidentate, íd.

amboceptor

Etimologia: de l'anglès amboceptor, i aquest, del ll. ambo 'tots dos' i (re)ceptor 'receptor', probablement format a l'inici de la mateixa manera en l'al. Ambozeptor

ameloblast

Etimologia: de l'anglès ameloblast, íd., comp. de l'anglès ant. amel, mod. enamel 'esmalt' i -blast

amina

Etimologia: de l'anglès amine, íd. 1a font: 1863

anomaló

Etimologia: de l'anglès anomalon, íd.

anòmia 2

Partició sil·làbica: a_nò_mi_a. Etimologia: de l'anglès anomia, comp. de. privatiu i el. nomen 'nom'

antílop

Etimologia: del fr. antilope, i aquest, de l'anglès antelope, en reminiscència del b. ll. antilops, pres del gr. anthálō;ps, comp. de anthéō; 'florir' i ṓps 'ull' 1a font: 1868, DLCo.

antú

Etimologia: de l'anglès a(lpha)-n(aphtyl)-t(hio)-u(rea) antú

apojove

Etimologia: del ll. cient. apojovium, comp. de apo- i Jovis 'Júpiter', probablement a través de l'anglès apojove

apologitzar

Etimologia: probablement de l'anglès apologize, íd.

apròtic | apròtica

Etimologia: de l'anglès aprotic, format sobre prot(on)

arbovirus

Etimologia: de l'anglès ar(thropod)-bo(rne)-virus

ardit 2

Etimologia: del gascó hardit, íd., i aquest, de l'anglès farthing 'un quart, moneda de poc valor'

ashgil·lià | ashgil·liana

Etimologia:. nom de la localitat angl. d'Ashgill

austenita

Etimologia:. nom. metal·lurgista angl. William C. Roberts Austen (mort el 1902) i -ita

autocar

Etimologia: de l'anglès autocar 'automòbil', de auto(mòbil) i car 'vehicle', a través del fr., amb el significat de 'autobús' 1a font: s. XX

autoraïl [o autorail]

Etimologia: del fr. autorail, de auto(motor) i l'angl. rail 'via' autoraïl[oautoraïl]

backgammon

Etimologia:. angl., comp. de l'anglès mitjà gamen (game 'joc'). back 'enrere'. moviment de retrocés d'algunes peces 1a font: s.

bàdminton

Etimologia: de l'anglès badminton, que prengué origen en el Badminton House, al Gloucestershire 1a font: s. XX

bafle

Etimologia: de l'anglès americà baffle 'pantalla' 1a font: s. XX

balast

Etimologia: de l'anglès ballast, íd. 1a font: s. XIX

baldric

Etimologia: de l'arrel germ. balt-, manlleu del ll. balteum 'cinturó', a través de l'alt al. mitjà balderich, o de l'anglès baldric, o del fr. ant. baldrei

bamp

Etimologia: angl: bump

bàndicut

Etimologia: de l'anglès bandicoot, i aquest del telugu (idioma dravídic de l'Índia) pandikokku, íd., de pandi 'porc' i kokku 'rata'

bang

Homòfon: banc. Etimologia: de l'anglès bang, exclamació onomatopeica

banjo

Etimologia: de l'anglès nord-americà banjo, propi dels negres, alteració de l'anglès bandore. mateix origen. bandura o bandola3

bar 1

Homòfon: var. Etimologia: de l'anglès bar, íd., pròpiament 'barra', per l'habitual barra metàl·lica que sol revestir exteriorment els taulells d'aquests establiments 1a font: s. XX

bàrman

Etimologia: de l'anglès barman, íd.

baronet

Etimologia: de l'anglès baronet, der. de baron 'baró'

basquetbol

Etimologia: de l'anglès basket-ball 'cistella' i 'pilota', esport inventat per James A. Naismith als EUA el 1891 1a font: s. XIX

bat 2

Homòfon: watt. Etimologia: de l'anglès bat 'pala'

bazuca

Etimologia: de l'anglès nord-americà bazooka, primerament nom d'un instrument de vent en forma de tub d'estufa, inventat per Bob Burns el 1935 1a font: 1943

bebè

Etimologia: del fr. bébé, i aquest, de l'anglès baby

beisbol

Partició sil·làbica: beis_bol. Etimologia: de l'anglès americà base-ball, 'base' i 'pilota' respectivament (1850) 1a font: s. XX

best-seller

Etimologia:. angl. nord-americà, comp. de best 'millor' i seller 'producte en venda' 1a font: s. XX

beta 2

Homòfon: veta. Etimologia: de l'oc. beta (bèto), probablement de l'oc. batel 'vaixell', dimin. de l'anglosaxó bât 'bot', angl. mod. boat

bicicle

Etimologia: de l'anglès bicycle (1877) 1a font: 1905

bicursal

Etimologia: de l'anglès bicursal, íd.

bistec

Etimologia: de l'anglès beefsteak, íd. 1a font: c. 1900, DBal.

bit

Homòfon: vit. Etimologia: de l'anglès nord-americà bit (1948), abreviació de bi(nary) (dig)it 'unitat discreta (digit) en un sistema binari (binary)'

blíster

Etimologia:. angl. 'butllofa', en l'expressió blister pack 'envàs en làmina al buit'

blog

Homòfon: bloc. Etimologia: de l'anglès blog, simplificació de weblog, comp. de web 'xarxa' i log, reducció de logbook "quadern de bitàcola'

bloody-mary

Etimologia: de l'anglès bloody Mary 'Maria la Sanguinària' (Maria Tudor), pel color del còctel 1a font: c. 1950

blues

Etimologia: de l'anglès nord-americà blues (1912), especialització de sentit pels negres nord-americans de blues (devils) '(dimonis) blaus', que significa les fantasies extàtiques i malencòniques dels negres

bluf

Etimologia: de l'anglès bluff, de creació expressiva

bobsleigh

Etimologia:. angl. (1894), comp. de to. 'balancejar-se' i sleigh 'trineu' 1a font: s. XX

bodi

Etimologia: de l'anglès body 'cos'

bogi

Homòfon: vogi. Etimologia: de l'anglès bogie, d'origen desconegut

boicot

Partició sil·làbica: boi_cot. Etimologia: de l'anglès to boycott 'boicotejar' (1880), del cognom de Ch. Cunningham Boycott, intendent britànic a Irlanda, que per la seva duresa fou 'boicotejat' pels arrendataris 1a font: 1911

bol·lard

Etimologia: de l'anglès bollard (1844), probablement de bole 'tronc' i el sufix angl. -ard d'origen fr

bol 1

1905 de l'anglès bowl 'tassa', probablement a través del fr 1a font

bolda

Etimologia: d'origen incert, potser de l'anglès boulder 'còdol'

bolina

Etimologia: del fr. bouline, i aquest, de l'anglès bowline, íd., format de bow 'proa' i line 'corda'; variant: borina2 1a font: s. XIV

boogie-woogie

Etimologia:. angl., v. bugui-bugui

boom

Etimologia:. angl. nord-americà, 'explosió' (1879) 1a font: s. XX

bot 3

Etimologia: de l'anglès mitjà bot (avui boat), probablement a través del fr. ant. bot 1a font: s. XVIII

bourbon

Etimologia: abreviació de l'anglès nord-americà Bourbon Whiskey 'whisky fabricat al comtat de Bourbon (Kentucky)' 1a font: s. XIX

bowling

Pronúncia: bówliŋ Etimologia:. angl., 'joc de boles', especialitzat. Estats Units. abreviació de bowling saloon 1a font: s. XX

box

Etimologia: de l'anglès box 'caixa, capsa', del ll. buxus, i aquest, del gr. pýxos 'boix (arbust)' 1a font: s. XIX

boxar

Etimologia: del fr. boxer (s. XVI), i aquest de l'anglès to box 'pegar un cop de puny' (1567) (box 'cop', possible onomatopeia) 1a font: 1887

bòxer 1

Etimologia: de l'al. Boxer 'boxador', pres de l'anglès boxer, íd., aplicat translatíciament al.

bòxer 2

Etimologia: de l'anglès o l'al. boxer 'boxador', aplicat a la societat xenòfoba que tenia un puny per símbol

boy-scout

Etimologia: mot angl., 'noi escolta', membre de l'organització fundada a Anglaterra, el 1908, per Sir Robert Baden-Powell 1a font: s. XX

brandi

Etimologia: de l'anglès brandy (1657), originàriament brandwine, brandy-wine, de to brand 'cremar, destil·lar'

break

Etimologia: mot angl., 'interrupció'

brec2

Etimologia: de l'anglès break, mot d'origen obscur, probablement emparentat amb brake 'brida d'un cavall' brec

bricbarca

Etimologia: de l'anglès brig (forma abreujada del fr. brigantin 'bergantí') i barca 1a font: 1868, DLCo.

bridge

Etimologia:. angl., 'pont', originàriament biritch i britch (1886), d'origen desconegut, potser turc. joc apareix a Constantinoble el 1870), transformat. semblança, en el. angl. i. establir-se. un pont entre. jugadors 1a font: s.

brunch

Etimologia:. angl. (1896), amalgama de br(eakfast) 'esmorzar' i (l)unch 'dinar'

buata2

Etimologia: de l'anglès wad, íd., segurament a través del fr. ouate, potser d'arrel germànica, corresponent a un mot comercial, o també aràbiga: 'posar folre' 1a font: s. XIX buata

budleia

Partició sil·làbica: bud_le_ia. Etimologia:. ll. científic Buddleia. nom. botànic angl. A. Buddle. XVIII)

bugle

Etimologia: de l'anglès bugle, abreviació de buglehorn, comp. de bugle (pres de l'ant. fr. bugle, del ll. bucŭlus 'vedell', dimin. de bō;s 'bou') i horn 'corn' 1a font: s. XIX

bugui-bugui

Etimologia: de l'anglès nord-americà boogie-woogie, íd., d'origen obscur i intraduïble 1a font: s. XX

buldog

Etimologia: de l'anglès bulldog, comp. de bull 'toro' i dog 'gos' 1a font: s. XIX

buldòzer

Etimologia: de l'anglès americà bulldozer, sorgit de to bull-doze 'intimidar, fuetejar', de bull-dose o bull-doze 'mà de fuetades' (literalment 'dosi de toro') buldòzer

bumerang

Etimologia: de l'anglès d'Austràlia boomerang, pres d'una llengua indígena de l'est, wo-mur-rang, nom de tribu 1a font: s. XX

bungalou

Etimologia: de l'anglès bungalow, alteració del gujarati bangalo, hindi bangla 'de Bengala', nom d'una casa d'origen indi, d'una sola planta, de fusta, envoltada de verandes 1a font: s. XIX

búnquer

Etimologia: de l'al. Bunker, íd., pres de l'anglès bunker, d'origen incert

bypass

Etimologia: mot angl., comp. de by 'al llarg de, al costat de' i pass 'passatge' 1a font: s. XX

byte

Etimologia: acrònim de l'anglès BinarY TErm 'terme binari'

cab

Etimologia:. angl., inicialment hansom. (del. de l'inventor d'aquest model de carruatge, el 1834), abreviació de cabriolet, manlleu. fr 1a font: s.

cabina

Etimologia: del fr. cabine, íd. (1759), pres de l'anglès cabbyne (s. XVI; caban s. XIV), manllevat a l'ant. fr. cabane (1367) 'petit recer, caseta', de l'oc. cabanna, ll. td. capanna 'cabana' 1a font: 1911

cabrestant

Etimologia: d'origen incert, potser de l'anglès capstan (1325), capstring (1500) 'corda posada. una caputxa', o potser de l'oc. cabestrant, participi de cabestrar 'enrotllar cables' 1a font: 1839, DLab.

cadi 2

Etimologia: angl: caddie

càmera

s. XIX; de l'angl. camera, abreviació del ll. camera obscura

cameràman

Etimologia: de l'anglès americà cameraman, íd.

càmping

Etimologia: de l'anglès camping, forma substantivada del verb to camp 'acampar'

campus

Etimologia: de l'anglès americà, del ll. campus 'camp d'exercicis'

cangur

Etimologia: o cangurú, de l'anglès ant. kangooroo, procedent d'una llengua australiana

capoc

Etimologia:. malai kapuk o kapuq o kapok, possiblement a través. neerl. o angl.

caqui 1

Etimologia: de l'anglès khaki, provinent de l'urdú haki, format a l'Índia amb el persa hak 'pols' 1a font: s. XX

caravana

Etimologia: del persa karwân o qayrawân 'rècua de cavalleries, caravana', potser a través del fr. caravane; com a 'remolc' ve de l'anglès caravan, manllevat al fr. caravane 1a font: s. XIII

carpeta

Etimologia: del fr. carpette, i aquest, de l'anglès carpet 'catifa, tapís', al seu torn de l'it. ant. carpita 'manta peluda', der. de carpire, ll. carpere 'cardar llana' 1a font: 1839, DLab.

carric

Etimologia:. fr. carrick, íd., probablement de l'anglès ant. carrick 'cotxe lleuger', d'on degué passar a designar l'abric. cotxer, o. nom. publicista escocès J.D. Carrick (1787-1837)

càrtel

Etimologia: de l'anglès cartel, i aquest de l'al. Kartell, pres de l'it. cartello 'etiqueta, targeta', der. del ll. charta 'paper'

càsting

Etimologia: de l'anglès casting, íd., de to cast 'assignar un paper'

catamarà

Etimologia: de l'anglès catamaran, pres del tàmil katta-maram, comp. de katta 'lligam' i maram 'llenya, fusta'

catch

Homòfon: quetx. Etimologia: abreviació de l'anglès catch-as-catch-can, lit. 'agafa com agafar puguis', possiblement a través del fr

catgut

Etimologia: mot angl., comp. de cat 'gat' i gut 'budell', malgrat que el fil de sutura no sigui de gat

catxamarina

Etimologia: del fr. caiche marin, de l'anglès ketch, abans cache i catch, segurament der. de catch 'agafar', i el fr. marin 'marí' 1a font: 1888, DLab.

CD.

[de l'anglès compact-disc] electroacústica i música sigla i masculí disc compacte CD de butxaca.

CD-ROM.

[de l'anglès Compact Disc-Read Only Memory; pronunciat cede-rom] sigla i masculí informàtica Disc

cel·lofana

Etimologia: de l'anglès cellophane, marca registrada (1912), de cell(ulose), -o- i phane (del gr. phaínō; 'aparèixer, semblar'), invenció del suís Brandenberger (1911); potser a través del fr

cel·luloide

Partició sil·làbica: cel_lu_loi_de. Etimologia: de l'anglès nord-americà celluloid, marca registrada (1871), de cellul(ose) i -oid (v. -oide), invenció de J. W. Hyatt de Newark (New Jersey); potser a través del fr

challenge

Etimologia: mot angl., de l'ant. fr. chalenge 'acusació, desafiament', de chalengier, del ll. calumniare 'acusar falsament, disputar'

charleston

Etimologia:. angl., v. xarleston

charter

Etimologia:. angl., v. xàrter

cheddar

Etimologia: de l'anglès Cheddar, nom d'una localitat del comtat de Somerset, Anglaterra, d'on procedeix aquest formatge

chester

Etimologia: de l'anglès Chester, nom d'una localitat del comtat de Cheshire, Anglaterra, d'on procedeix aquest formatge

cheyenne

Etimologia:. angl., v. xeiene

chip

Etimologia:. angl., v.

christmas

Etimologia: de l'anglès Christmas 'Nadal', de l'anglès ant. Cristes maesse 'festa. Crist'

cicló

Homòfon: sicló Etimologia: de l'anglès cyclone, per cyclome, del gr. kýklō;ma 'forma circular, sinuositat', de kúklos 'cercle', mot creat per H. Piddington (1848) 1a font: 1888, DLab.

ciclocròs

Etimologia: del fr. cyclo-cross, format amb cyclo- [v. cicle] i l'angl. cross [v. cros2]

clan

Etimologia: de l'anglès clan (s. XV), pres del gaèlic clann 'família, descendència' 1a font: 1868, DLCo.

claristori

Etimologia: de l'anglès clerestory, comp. de clear 'clar' i storey, story 'galeria, pis de finestres pintades, historiades'

clàxon

Etimologia: de l'anglès klaxon (1910), marca registrada, nom de la firma nord-americana que fabricava aquesta botzina, inspirat en el gr. klágxon, imperatiu aorist del verb klázō; 'ressonar' 1a font: 1917, DOrt.

clergyman

Etimologia: mot angl., compost de clergy 'clergue' i man 'home'

clip

Etimologia:. angl. significa 'pinça'

clivatge

Etimologia: de l'anglès cleavage, de to cleave 'fendre, partir' 1a font: c. 1925

clown

Etimologia: mot angl., d'una arrel germ. que significa 'terròs', d'on els significats de 'pagès, rústic' i 'mal educat', més tard, 'còmic pagès' i, finalment, 'bufó, pallasso'

club

Etimologia: mot angl., provinent de l'ant. nòrdic klubba, que significà primer 'bastó, garrot' (s. XIII), després 'reunió en massa' (s. XVII), 'assemblea' (s. XVII) i 'associació' (s. XVII) 1a font: 1839, DLab.

coaltar

Partició sil·làbica: co_al_tar. Etimologia: de l'anglès coal 'carbó' i tar 'brea'

coc2

Etimologia: de l'anglès coke, íd., mot dialectal del nord d'Anglaterra, originàriament amb el sentit de 'centre, cor', essent el carbó de coc el 'cor', el que resta de l'hulla cremada coc

cocker

Etimologia:. angl. significa inicialment 'combatent', de to cock 'combatre', probablement provinent de cock 'gall'

còctel

Etimologia: de l'anglès cocktail 'cavall escuat' (literalment 'de cua de gall'), d'on 'cavall no de pura raça', 'home no noble, bord' i, finalment, en l'angl. americà 'beguda no genuïna, barrejada' còctel

col·loidal

Partició sil·làbica: col_loi_dal. Etimologia: de l'anglès colloidal (v. col·loide)

col·loide

Partició sil·làbica: col_loi_de. Etimologia: de l'anglès colloid, íd., terme degut al químic escocès Thomas Graham (s. XIX), igual que el seu der. colloïdal; adaptació del gr. kollṓdēs 'enganxós', der. de kólla 'goma, aiguacuit'

colcrem

Etimologia: de l'anglès cold-cream, de cold 'fred' i cream 'crema'

colònia

Partició sil·làbica: co_lò_ni_a. Etimologia:. nom de Colònia (Alemanya), on primer es fabricà (cf. acqua di Colonia. eau de Cologne. Kölnischwasser, angl. cologne water)

còmic 1

Etimologia: de l'anglès comic. còmic2)

comitè

Etimologia: del fr. comité, íd., i aquest, de l'anglès committee, pres abans de l'ant. fr. committé, -ée 'aquell a qui es confia quelcom', part. ant. de commettre 1a font: 1917, DOrt.

comodor | comodora

Etimologia: de l'anglès commodore, pres de l'holandès kommandeur, d'origen fr. commandeur 1a font: 1868, DLCo.

compact-disc

Etimologia:. angl. comp. de compact 'compacte' i disc 'disc'

complot

Etimologia: del fr. complot, íd., inicialment 'multitud compacta' (s. XII), emparentat amb l'angl. plot, íd., tots dos d'origen desconegut, potser germ 1a font: 1839, DLab.

concameració

Etimologia: del ll. concameratio, -ō;nis, íd., possiblement a través de l'anglès concameration

concertina

Etimologia: de l'anglès concertina, de concert 'concert' amb la terminació -ina (com en christina, etc.); instrument inventat per Charles Wheatstone el 1829 i molt popular a Anglaterra

confort2

Etimologia: de l'anglès comfort, i aquest, del fr. confort. (v. confort1) confort

confortable

Etimologia: de l'anglès comfortable, i aquest, del fr. confortable 'confortador'

connectar

Etimologia: de l'anglès to connect 'unir', del ll. connectere, íd. 1a font: 1537

contracepció

Partició sil·làbica: con_tra_cep_ci_ó Etimologia: de l'anglès contraception (final s. XIX), compost anormal de contra i conception

contraceptiu | contraceptiva

Partició sil·làbica: con_tra_cep_tiu. Etimologia: de l'anglès contraceptive, compost anormal de contra i conceptive, a partir de contraception

contrastiu | contrastiva

Partició sil·làbica: con_tras_tiu. Etimologia: de l'anglès contrastive, íd., der. de to contrast 'contrastar' 1a font: c. 1950

copyright

Etimologia: mot angl., comp. de copy 'reproducció' i right 'dret'

cord

Etimologia: de l'anglès cord, pres. fr. corde. chorda 'corda'

córner

Etimologia: de l'anglès corner (kick) 'cop des de l'angle', usat ben aviat ja en forma reduïda, del fr. cornier 'racó, angle'

correlar

Etimologia: formació culta analògica regressiva (i abusiva) sobre la base del b. ll. correlatus, -a, -um 'correlat', der. de refērre 'referir', segurament calc de l'anglès to correlate, íd.

cotidal

Etimologia: de l'anglès cotidal, del prefix co- i tidal 'relatiu a la marea', de tide 'marea'

country

Etimologia: mot angl., 'ruralia'

cowboy

Etimologia:. angl., comp. de. 'vaca' i. 'noi'

crac

Etimologia 1a font: 1710

craquejar

Etimologia: de l'anglès to crack 'petar, cruixir'

criquet

Etimologia: de l'anglès cricket, d'origen obscur, potser emparentat amb l'ant. fr. criquet, de sentit dubtós, potser 'bastó', de base onomatopeica

crol

Etimologia: de l'anglès to crawl 'reptar, arrossegar-se' 1a font: 1917, DOrt.

cromlec

Etimologia: del cèlt. gaèlic cromlech, comp. de crum 'corbat' i lech 'pedra', a través del fr. i de l'angl.

croquet

Etimologia: de l'anglès croquet (s. XIX), pres del fr. crochet, dimin. de croc 'ganxo'

cros2

Etimologia: abreviació de l'anglès cross-country running 'cursa a través del camp', que ha passat també a formar part com a sufixoide d'altres noms de curses (ciclocròs, motocròs, autocròs) cros

crucial

Partició sil·làbica: cru_ci_al. Etimologia: de l'anglès crucial, pres de crucial instance 'exemple de la creu', traducció del ll. instantia crucis de Francis Bacon, metàfora d'una cruïlla 1a font: 1917, DOrt.

crup

Etimologia:. fr. croup, i aquest, de l'anglès croup, íd., der. de l'anglès ant. to croup 'cridar. veu ronca'

cultivar 2

Etimologia: de l'anglès cultivar, de culti(vated) var(iety) 'varietat cultivada'

curi

Etimologia: de l'anglès curium, inspirat en el nom dels físics Pierre i Marie Curie, denominació donada el 1944 a l'element pel seu descobridor i identificador, el nord-americà Theodor Glenn Seaborg

curri

Etimologia: de l'anglès curry, i aquest. tàmil kari 'salsa'

cúter

Etimologia: de l'anglès cutter 'instrument tallant', der. de to cut 'tallar'

dalton

Etimologia:. nom. físic angl. J. Dalton (1766-1844)

dammar

Etimologia: de l'anglès dammar, íd., i aquest. malai damar 'resina'

dàmper

Etimologia: de l'anglès damper, íd., der. de to damp 'amortir'

dàncing

Etimologia: de l'anglès dancing, abreviació de. expressions angl. dancing house, dancing room, dancing hall 'casa, sala, hall de dansa', de to dance 'dansar'

dandi

Etimologia: de l'anglès dandy, íd., d'origen incert 1a font: 1917, DOrt.

deflació

Etimologia: de l'anglès deflation 'desinflament', der. del ll. deflare 'desinflar', generalitzat en economia a partir del 1918 (v. inflació)

defoliant

Partició sil·làbica: de_fo_li_ant. Etimologia: de l'anglès nord-americà defoliant (1943), der. de to defoliate 'fer perdre les fulles a un arbre', del ll. defoliare, íd.

delco

Etimologia: acrònim angl. format sobre la marca registrada nord-americana Dayton Enginneering Laboratories CO (Ohio)

derbi

Etimologia: de l'anglès derby, nom del 12è comte de Derby, que el 1780 va organitzar la famosa cursa de cavalls anual d'Epsom, Anglaterra

detectar

Etimologia: calc. llatinisme angl. to detect, íd. ll. detectus. -um, participi de detegĕre 'descobrir', der. de tegĕre 'cobrir'

detectiu | detectiva

Partició sil·làbica: de_tec_tiu. Etimologia: calc de l'anglès detective, íd.

dial

Partició sil·làbica: di_al. Etimologia: de l'anglès dial 'esfera, quadrant, disc', format del ll. dies 'dia'

dic-dic

Etimologia: d'una llengua africana, probablement a través de l'anglès dik-dik o dig-dig

dimidiar

Etimologia: de l'anglès to dimidiate, i aquest, del ll. dimidiare 'partir per la meitat'

dingo

Etimologia: de l'anglès dingo, i aquest, d'una llengua australiana extingida

discjòquei

Etimologia: de l'anglès americà disk-jockey, íd., de disk 'disc', i jockey 'genet' ('el. mena l'audició de discos. el genet mena el cavall')

disquet

Etimologia: de l'anglès americà diskette, de disk 'disc' i el sufix diminutiu -ette, manllevat al fr

DNA.

[de l'anglès desoxyribonucleic acid] sigla i masculí bioquímica àcid desoxiribonucleic

doc

Homòfon: dog. Etimologia: de l'anglès dock 'dàrsena' 1a font: 1917, DOrt.

dog

Homòfon: doc. Etimologia: de l'anglès dog 'gos'

dòlar

Homòfon: dollar. Etimologia: de l'anglès dollar (ant. daller), del b. al. daler, al. taler, moneda ant., abreviació de Joachimstaler, de la mina d'argent de St. Joachimstal, a Bohèmia 1a font: 1917, DOrt. dòlar

dopar

Etimologia: de l'anglès americà to dope 'drogar' (segurament a través del fr. doper), der. de dope 'narcòtic', mot argòtic pres del neerl. doop 'salsa'

dòping

Etimologia: de l'anglès americà doping, participi pres. de to dope 'drogar'

dot 2

Etimologia: del fr. ant. adot, hadot, manlleu segurament de l'anglès haddock, íd. 1a font: 1830

draga

Etimologia: de l'anglès drag, de to drag 'estirar arrossegant' 1a font: 1868, DLCo.

drenar

Etimologia: de l'anglès to drain 'assecar', der. de dry 'sec' 1a font: 1917, DOrt.

driblar

Etimologia: de l'anglès to dribble 'degotar', d'origen obscur, potser a través del fr. dribbler

dril

Etimologia: de l'anglès drill, íd., probable alteració de l'al. drillich, íd., pròpiament 'tela teixida amb tres lliços', pres del ll. trilix -īcis, comp. de tri- 'tres' i licium 'lliç' 1a font: 1868, DLCo.

drugstore

Etimologia: de l'anglès americà drugstore, de drug 'droga, medicament' i store 'magatzem'

dumdum

Etimologia: de l'anglès Dumdum. d'un acantonament angl. de l'Índia, prop de Calcuta (bengalí Damdama), on es va inventar aquesta mena de bala

dúmper

Etimologia: de l'anglès dumper, íd. der. de to dump 'descarregar, buidar' dúmper

DVD.

[de l'anglès digital versatile disc, ‘disc versàtil digital'] sigla i masculí informàtica Variant

ebonita

Etimologia: de l'anglès ebonite, de ebony 'eben', i aquest, del ll. ĕbĕnus, íd., a causa del color negre de fum del producte

ecu

Homòfon:. Etimologia: acrònim de l'anglès European Currency Unit

editorial

Etimologia: de l'anglès americà editorial, der. del ll. editor, -ō;ris, inicialment en el sentit de 'relatiu a l'editor, director o redactor en cap d'un diari' 1a font: 1868, DLCo.

egotisme

Etimologia: de l'anglès egotism, creat per Addison el 1714 per traduir el fr. égoïsme, usat ara en un matís diferent de egoisme, que té un sentit més moral de sacrificar l'interès d'altri al propi

egotista

Etimologia: de l'anglès egotist. ha tingut la mateixa història. egotism. egotisme)

electró 1

Etimologia: de l'anglès electron (1891), comp. de electr(ic) i -on, de anion, cation, creat per Johnstone Stoney

electrocució

Etimologia: de l'anglès americà electrocution (1890), de electro- i (exe)cution 'execució'

electrocutar

Etimologia: de l'anglès americà to electrocute (1889), de electro- i (exe)cute 'executar'

elèctrode

Etimologia: de l'anglès electrode, creat el 1834 per Faraday, de electro- i -ode, del gr. hodós 'camí'

electròlit

Etimologia: de l'anglès electrolyte, mot creat el 1834 per Faraday, de electro- i el gr. lytos 'soluble' 1a font: 1868, DLCo. electròlit

electrolitzar

Etimologia: de l'anglès to electrolyze, creat el 1834 per Faraday, de electro- i (ana)lyze 'anàlisi'

electronvolt

Etimologia: de l'anglès electronvolt, íd.

elf

Etimologia: de l'anglès elf, i aquest, de l'ant. suec älf, ant. escandinau alfr, íd. 1a font: 1905

e-mail

Etimologia: de l'anglès e(lectronic) mail

ensimar

Homòfon: imar. Etimologia: de l'anglès to enseam 'greixar', i aquest, del fr. ant. ensaimer, der. de saim 'saïm, sagí'

entrenar

Etimologia: del fr. entraîner, íd., calc de l'anglès to train, manlleu del fr. traîner 'educar; ensinistrar (un cavall de curses)' 1a font: c. 1900

escàner

Etimologia: de l'anglès scanner, der. de to scan 'escrutar, examinar minuciosament', del ll. scandere 'escandir, mesurar versos'

escolta 2

Etimologia: de escolta1 'explorador', equivalent a l'angl. (boy) scout

escúter

Etimologia: de l'anglès nord-americà scooter, reducció de motor scooter 'patinet de motor', de to scoot 'arrencar ràpidament', d'origen incert escúter

eslip

Etimologia: de l'anglès slip, íd. 1a font: 1932

eslògan

Etimologia: de l'anglès slogan, i aquest, del gaèlic escocès sluagh 'tropa' i ghairm 'crit', és a dir 'crit de guerra' (1513); en el sentit actual el mot és de procedència americana (1928) eslògan

esmaixar

Partició sil·làbica: es_mai_xar. Etimologia: de l'anglès to smash 'trencar, esclafar', probablement d'una combinació de sm-, provinent de to smack 'picar amb la mà' i to smite 'donar cops; castigar; ferir', amb -ash, de mots com bash 'cop', clash 'xoc', crash 'col·lisió', dash 'traç', lash 'assot, fuetada'

esmòquing

Etimologia: de l'anglès smoking-jacket 'jaqueta de fumar', és a dir 'vestit d'interior per a fumar havent sopat', que actualment els anglesos anomenen dinner-jacket 'jaqueta de sopar'; probablement a través del fr esmòquing

esnob

Etimologia: de l'anglès snob 'pegot' i, en argot estudiantil, 'no universitari', d'on 'de baixa condició'; en aquest sentit, hi pot haver influït la interpretació ll. s[ine] nob[ilitate], aplicat als alumnes no nobles

esnobisme

Etimologia: de l'anglès snobbism, der. de snob

espacial

Partició sil·làbica: es_pa_ci_al Homòfon: especial. Etimologia: de l'anglès spatial, íd. 1a font: 1950

espàrring

Etimologia: de l'anglès sparring (partner), comp. de sparring 'combat' de to spar 'combatre' i partner 'parella, company'

espín

Etimologia: de l'anglès spin(ning moment) 'moment de rotació'

espinàquer

Etimologia: de l'anglès spinnaker (1866), provinent, sembla, d'una mala pronunciació [spinks] de Sphynx. del primer veler. usà aquesta mena de vela

esplín

Etimologia: de l'anglès spleen 'melsa; estat d'ànim', del ll. splen, i aquest, del gr. splḗn, splēnós 'melsa' 1a font: 1868, DLCo.

esport

Etimologia: de l'anglès sport, del fr. ant. deport, ultracorregit en desport en el fr. medieval, der. de déporter 'distreure' (en cat. ant. tenim deportar-se 'distreure's' i deport 'recreació')

espot

Etimologia: de l'anglès spot, íd.

esprai

Etimologia: de l'anglès spray 'ruixim, polsim', d'origen incert, potser. neerl. mitjà spra(e)yen

esprint

Etimologia: de l'anglès sprint, postverbal de to sprint 'córrer ràpidament'

esquaix

Partició sil·làbica: es_quaix. Etimologia: de l'anglès squash racket(s), de squash 'pilota tova', de to squash 'prémer', pres de l'ant. fr. esquasser (ll. vg. exquassare, ll. quassare 'esclafar'), i racket, del fr. raquette 'raqueta'

esquetx

Etimologia: de l'anglès sketch, íd.

est 1

Etimologia: del fr. est (s. XII), i aquest, de l'anglès east, anglosaxó east, íd., ant. saxó i ant. alt al. ostar, d'una vella arrel indoeuropea aus- 'alba, sortida del sol', com en gr. ēṓs, ll. aurora

establishment.

Etimologia: de l'anglès establishment, íd., de l'ant fr. establissement (s. XVII) 'posició, situació'

estand

Homòfon: estant. Etimologia: de l'anglès stand, postverbal de to stand 'estar dret'

estàndard

Etimologia: de l'anglès standard, íd. (s. XV), pres del fr. ant. estandart, del frànc. *standhart, a través de l'anglonormand estaundart (v. estendard)

estàrter

Etimologia: de l'anglès americà starter, der. de to start 'començar', abreviació de car-starter, de car, abreviació també de l'americà street-car 'tramvia', que tenien un dispositiu per a arrencar en fred (1874)

estator

Etimologia: formació culta analògica sobre la base. ll. status 'fix', possiblement a través de l'anglès stator, íd.

estepa 3

Etimologia: d'origen germ., probablement de l'anglosaxó i angl. mitjà stepe 'petge o. dret d'on arrenca un. nàutic' 1a font: s. XIII

esteri

Etimologia: segurament. fr. stère o angl. stere. gr. stereós 'ferm, sòlid, espacial'

esterlí | esterlina

Etimologia: de l'anglès (pound) sterling, i aquest , del b. ll. sterlingus 'moneda escocesa des del s. XIII'

estic 2

Etimologia: de l'anglès stick 'bastó', d'origen germ

estilogràfic | estilogràfica

Etimologia: el fem. estilogràfica (ploma), prové de l'anglès stylographic (pen) (1880), amb grafia errònia amb y per confusió del ll. stilus 'punxó' amb el gr. stỹlos 'columna'

estoc2

Etimologia: de l'anglès stock íd., d'origen incert estoc

estocfix

Etimologia:. neerl. stokvisch o l'angl. stockfish 'peix bastó' 1a font: s. XV

estop

Etimologia: de l'anglès stop, íd.

estrès

Etimologia: de l'anglès stress 'aflicció; tensió', del fr. ant. distress 'aflicció' i estrece 'opressió', del ll. stringere 'estrènyer'; el sentit mèdic és degut a l'endocrinòleg canadenc Hans Selye (1936)

estressar

Etimologia: del fr. stresser, der. de stress, de l'anglès stress

estronci

Etimologia: de l'anglès strontian, pròpiament nom d'un poble escocès on es va trobar per primera vegada aquest mineral

excèntric | excèntrica

Etimologia: del b. ll. excentricus, -a, -um, íd.; en el sentit de 'extravagant', de l'anglès eccentric (1630), i aquest, del mateix mot ll 1a font: 1803, DEst.

fàding

Etimologia: de l'anglès fading 'declinació, desaparició'

fan

Etimologia: de l'anglès fan (s. XVII), abreviació de fanatic, fora d'ús i reprès el 1889 als Estats Units i després a Anglaterra; propagat en fr. i altres llengües vers el 1950 respecte a vedets de la cançó

fanzín

Etimologia: de l'anglès nord-americà fanzine, íd., acrònim de fan 'seguidor' i magazine 'revista, magazín'

faquir

Etimologia:. fr. o angl. faquir, i aquest, de l'àr. faqîr 'pobre, captaire'

farad

Etimologia:. nom. físic angl. Michael Faraday (1791-1867) 1a font: c. 1925

fàtic | fàtica

Etimologia: de l'anglès phatic, del gr. phatís 'allò que hom diu; brogit, rumor', der. de phānai 'declarar, dir' 1a font: c. 1930

fax

Etimologia: de l'anglès fax, abreviació de telefax

felipa 1

Etimologia: de l'anglès sleeper, íd., pròpiament 'dormidor', pronunciat slipa, selipa popularment fins a deformar-se en felipa

ferri 1

Etimologia: de l'anglès ferry-boat, íd.

festival

Etimologia: en cat. ant. com a adj. 'relatiu a la festa', del b. ll. festivalis, íd., el sentit actual ve de l'anglès festival, tret del fr. ant. festivel 'de festa' 1a font: s. XIV, Llull

fíl·ler

Etimologia: de l'anglès filler, der. de to fill 'omplir'

filibuster | filibustera

Etimologia: del cast. filibustero, tret potser de l'anglès ant. flibutor, i aquest, del neerl. vrijbuiter 'corsari', comp. de vrij 'lliure' i buiten 'saquejar' 1a font: 1868, DLCo.

film

Etimologia:. angl. 'membrana, tel', emparentat. el germ. fell 'pell'. significà 'recobriment gelatinós d'una placa fotogràfica' i, finalment, 'pel·lícula' 1a font: 1917, DOrt.

flaix

Partició sil·làbica: flaix. Etimologia: de l'anglès to flash 'deixar anar, llançar, llampegar', d'origen onomatopeic, aplicat primer al soroll de l'aigua que cau sobre una superfície, després a l'esclat lluminós

flashback

Etimologia:. angl. nord-americà, comp. de flash 'esclat lluminós' i back 'enrere'

flint-glass

Etimologia: de l'anglès flint 'sílex' i glass 'cristall'

flirt

Etimologia:. angl. 'closquet; moviment ràpid; persona inconstant; dona lleugera', der. de to flirt 'copejar al cap; agitar;. la papallona; galantejar', d'origen onomatopeic

FM.

[de l'anglès frequy modulation] sigla i femení telecomunicacions modulació de freqüència

folk

Etimologia: mot angl., 'poble'

folklore

Etimologia: de l'anglès folklore, comp. de folk 'poble' i lore 'saviesa, saber tradicional', de la mateixa arrel de learn 'aprendre' 1a font: c. 1880

fòrmica

Etimologia: de l'anglès Formica, comp. de. 'per, en lloc de' i mica 'mineral', és a dir, '(material) en lloc de (tan sòlid. la) mica'

foxtrot

Etimologia: de l'anglès foxtrot, comp. de fox 'guineu' i trot 'trot', manllevat antigament al fr. trot

frac

Etimologia: del fr. frac (s. XVIII), i aquest, de l'anglès frock 'hàbit de frare', manllevat, al seu torn, al fr. ant. froc 'hàbit de frare' (s. XIV), del frànc. *hrokk 'gec' 1a font: 1789

francmaçó | francmaçona

Etimologia: del fr. francmaçon, calc de l'anglès free mason 'mestre d'obres lliure', per protegir-se en el gremi dels paletes; mason, del ll. td. machio, -ō;nis, del frànc. *makjo 'paleta', de *makôn 'fer' 1a font: 1839, DLab.

francolita

Etimologia: de Wheal Franco, localitat. comptat angl. de Devonshire, i -lita

franel·la

Etimologia: del fr. flanelle, i aquest, de l'anglès flannel, ant. flannen, del gal·lès gwlanen 'drap de llana', der. de gwlan (ant. vlan 'llana') 1a font: 1760

fucosan

Etimologia: de l'anglès fucosan, íd., der. del ll. fucus 'alga'

fuel

Partició sil·làbica: fu_el. Etimologia: de l'anglès fuel oil, comp. de fuel 'combustible' i oil 'oli', manllevats al fr. ant. fouaille 'fusta per a cremar, allò que serveix per a escalfar', b. ll. focalia, íd., der. de focus 'llar, foc', i oile, ll. oleum 'oli'

futbol

Etimologia: de l'anglès football 'pilota de peu' 1a font: 1912

fúting

Etimologia: de l'anglès footing, inexistent en aquest sentit (cf. jòguing) i que vol dir tot el contrari, 'bona base per als peus', creat en fr. per analogia poc justificada

gag

Etimologia: de l'anglès gag, d'origen incert, sobretot en el sentit modern usat en espectacles

gai | gaia

Partició sil·làbica:Etimologia: de l'oc. ant. gai/jai, potser simplificació de gauy/jauy, del ll. gaudium 'goig'; en el sentit de 'homosexual', de l'anglès nord-americà gay, manllevat del fr. gai, que el prengué de l'oc 1a font: s. XII

galó2

Etimologia: de l'anglès gallon, íd., de l'ant. normand galon, variant de l'ant. fr. jalon 'mesura de capacitat', b. ll. galo, -ō;nis, íd. 1a font: 1581 galó

gàngster

Etimologia: de l'anglès nord-americà gangster, der. de gang 'banda, especialment de malfactors' amb el sufix atípic -ster, com en youngster, mot divulgat per films americans 'de gàngsters'

gasoil

Partició sil·làbica: gas_oil. Etimologia: de l'anglès oil 'oli de gas'

gasoli

Etimologia: adaptació de l'anglès gas oil

geisha

Etimologia: mot jap., a través de l'angl.

gel2

Etimologia: de l'anglès gel(atin) 'gelatina' gel

gènova

Etimologia: adaptació de l'anglès genoa, de Genoa 'Gènova', pròpiament 'vela de Gènova'

gentleman

Etimologia: mot angl., inicialment 'noble sense títol', després 'home distingit', calc del fr. gentilhomme, paral·lel del cat. gentilhome

gentrificació

Etimologia: de l'anglès gentrification, íd.

gibó

Etimologia: de l'anglès gibbon, importat. naturalista. J.-F. Dupleix (1697-1763), manlleu d'un parlar de l'interior de l'Índia

gigre

Etimologia: de l'anglès jigger, íd.

gimcana

Etimologia: de l'anglès gymkhana (1861), combinació de l'anglès gym(nastics) 'gimnàstica' i el hindi (gend)khana 'sala de. de pilota', comp. preari gendu 'pilota' i el persa khane 'casa'

gin

Etimologia: de l'anglès gin, abreviació de geneva (o genever), adaptació angl. de l'holandès genever. fr. genièvre 'ginebra'

ginebra

Etimologia que el cat. ginebre 1a font: 1868, DLCo.

gintònic

Etimologia: abreviació de l'anglès nord-americà gin and tonic (water) 'ginebra i aigua tònica'

gol

Etimologia: de l'anglès goal 'meta', d'origen incert 1a font: c. 1920

golf 2

Etimologia: de l'anglès golf, íd., d'origen incert, potser del neerl. kolf 'bastó, bat'

gong

Etimologia: de l'anglès gong, i aquest, del malai gong, d'origen onomatopeic 1a font: c. 1918

gòral

Etimologia: de l'anglès goral, i aquest, del hindi goral, d'origen sànscrit

gourmet

Etimologia: del fr. gourmet 'vailet del marxant de vins', d'on 'entès en vins', del fr. ant. grommet, dimin. de gromme 'vailet', i aquest, de l'anglès ant. grom (actual groom) 'cavallerís'

GPS.

[de l'anglès global positioning system] sigla i masculí telecomunicacions sistema de posicionament

gravitació

Partició sil·làbica: gra_vi_ta_ci_ó Etimologia: de l'anglès gravitation (1645). ll. cient. modern gravitatio, -ō;nis, usat especialment. físic angl. Isaac Newton (1642-1727), descobridor de la llei de la gravitació universal, format a partir. ll. gravĭtas, -ātis 'gravetat' 1a font: 1839, DLab.

gray

Etimologia:. nom. físic angl. S. Gray (1670-1736)

grémola

Etimologia: mot relacionat amb el fr. gromeler 'rondinar', fr. ant. i dial. gremeler, grimoler, i l'angl. grumble, íd., de probable formació onomatopeica 1a font: 1878

grog

Etimologia: de l'anglès grog, de Old Grog, malnom de l'almirall Vernon perquè duia una capa de grogram (del fr. gros-grain 'teixit d'otomà'), que disposà en 1740 que el rom dels mariners fos mesclat amb aigua 1a font: 1917, DOrt.

grogui

Etimologia: de l'anglès groggy 'embriac, alcohòlic', der. de grog (v. grog), que prengué després, en boxa, el sentit de 'afeblit pel combat, titubant', com un embriac

grum 2

Etimologia: de l'anglès groom 'patge', d'origen incert

gunita

Etimologia: de l'anglès gunite, marca registrada

gurmet

Etimologia: del fr. gourmet 'vailet del marxant de vins', d'on 'entès en vins', del fr. ant. grommet, dimin. de gromme 'vailet', i aquest, de l'anglès ant. grom (actual groom) 'cavallerís'

gutaperxa

Etimologia: de l'anglès gutta-percha, íd., i aquest, del malai getah percha, comp. de getah 'goma' i percha, arbre que la produeix 1a font: 1864, DLab.

hacanea

Etimologia: de l'anglès mitjà Hakenei (actualment Hackney), població del comtat de Middlesex, prop de Londres, lloc de bons pasturatges i principal mercat de cavalls de la zona de Londres 1a font: s. XV

halibut

Etimologia: de l'anglès halibut, de l'anglès ant. halybutte, holybutt, comp. de holy 'santa' i butt 'mena de rajada', probablement anomenada així perquè es menjava en festes religioses

hamburguès | hamburguesa

Etimologia: de la ciutat alemanya de Hamburg; quant a la hamburguesa, de l'anglès americà hamburger steak 'bistec de Hamburg', sense una raó clara per a aquesta atribució

handbol

Etimologia: de l'anglès handball, i aquest, de l'al. Handball, ideat a Alemanya el 1914 i reglamentat el 1917

hàndicap

Etimologia: de l'anglès handicap, íd., contracció de hand i(n) cap 'mà en el barret', nom d'un joc en què les apostes es posaven dins un barret

hardware

Etimologia:. angl., 'quincalleria', comp. de hard 'dur' i ware 'manufactures'

heliport

Etimologia: de l'anglès heliport, aglutinació de heli(copter) i (air)port 'aeroport'

hipermèdia

Etimologia: de hiper- i l'angl. media

hippy

Etimologia:. de l'argot angl. nord-americà, de formació onomatopeica, hip, hep. designà inicialment un ritme de jazz

hobby

Etimologia: de l'anglès hobbyhorse, ant. i dial. 'cavall petit', després 'cavall de cartó per a infants' i a la fi hobby simplement en el sentit modern (s. XIX), estès a altres llengües

hòlding

Etimologia: de l'anglès holding, abreviació de l'anglès holding company, comp. de holding 'que posseeix' i company 'companyia'

homogenat

Etimologia: de l'anglès homogenate, íd.

hoquei

Partició sil·làbica: ho_quei. Etimologia: de l'anglès hockey, angl. ant. hawkey, d'origen incert

hovercraft

Etimologia:. angl., comp. de to hover 'estar suspès' i craft 'embarcació'

hurra

Etimologia: de l'anglès hurrah, íd., modificació de l'ant. huzza, nom i interjecció, crit d'encoratjament, d'aprovació, originàriament entre els mariners

iac

Partició sil·làbica: iac. Etimologia: de l'anglès yak, i aquest, del tibetà gyak, íd.

ianqui

Partició sil·làbica: ian_qui. Etimologia: de l'anglès americà yankee, potser del neerlandès Jantje, dimin. de Jan 'Joan', o bé de English 'anglès', alterat per una llengua ameríndia mitjançant una forma estabilitzada yeengeese

iarda

Partició sil·làbica: iar_da. Etimologia: de l'anglès yard, íd.

iceberg

Etimologia: de l'anglès iceberg, i aquest, del neerl. mitjà ijsberg 'muntanya de glaç'

idiolecte

Partició sil·làbica: i_di_o_lec_te. Etimologia: de l'anglès idiolect, íd., comp. de idio- i de (dia)lecte 1a font: c. 1960

ídix

Etimologia: de l'anglès yiddish (1886), transcripció angl. de l'al. jüdisch 'jueu'

iglú

Etimologia: de l'anglès igloo, i aquest, de l'esquimal iglo 'casa' iglú

impedància

Partició sil·làbica: im_pe_dàn_ci_a. Etimologia: de l'anglès impedance, creat el 1886. físic i matemàtic angl. Oliver Heaviside (1850-1925) a partir. verb to impede 'impedir'. ll. impedīre, íd.

imperialisme

Partició sil·làbica: im_pe_ri_a_lis_me. Etimologia: de l'anglès imperialism (der. de imperial, del fr. ant. imperial, ll. imperialis), de primer 'govern de l'emperador, despotisme', aplicat a l'expansionisme de Disraeli (vers 1874)

imperialista

Etimologia: de l'anglès imperialist (cf. imperialisme), de primer 'partidari de l'emperador d'Alemanya', després 'partidari de Napoleó' i, finalment, 'partidari de l'imperialisme'

implementar

Etimologia: de l'anglès to implement, del ll. implementum 'ompliment, repleció'

importar

Etimologia: del ll. importare 'portar a dins'; en el sentit oposat a exportar, a través de l'anglès to import (s. XVI); en el sentit de 'ser important' sembla d'origen it. (s. XV) 1a font: s. XV, Curial

inductància

Partició sil·làbica: in_duc_tàn_ci_a. Etimologia: de l'anglès inductance, i aquest, format sobre el ll. inductus, -a, -um, participi de inducere 'conduir, introduir, induir'

industrial

Partició sil·làbica: in_dus_tri_al. Etimologia: del b. ll. industrialis 'relatiu a l'art, a l'activitat'; en el sentit modern, segurament de l'anglès industrial o el fr. industriel, del mateix origen ll

infinitesimal

Etimologia: de l'anglès infinitesimal, format sobre el b. ll. infinitesimus

inflació

Partició sil·làbica: in_fla_ci_ó Etimologia: de l'anglès inflation, del ll. inflatio, -ō;nis 'inflament' (v. inflar), generalitzat en ocasió de la crisi monetària posterior a la guerra de 1914-18 1a font: s. XV

input

Etimologia:. angl., subst. de to input 'ficar a dins', inicialment 'contribució monetària'. XVIII), després 'entrada' en diversos sentits tècnics, especialment d'informàtica, oposat a output 'sortida' (cf. output, input-output)

interviu

Partició sil·làbica: in_ter_viu. Etimologia: de l'anglès interview (1514), i aquest, del fr. ant. entreveue (s. XV), usat primer en sentit general i, en el periodístic, a mitjan s. XIX

introvertit | introvertida

Etimologia: formació culta analògica com altres verbs en -vertir, ll. vertĕre 'vessar', potser amb influx de l'anglès introvert, íd. 1a font: 1920

iol

Partició sil·làbica:. Etimologia: de l'anglès yawl, íd., d'origen incert

iola

Etimologia: de l'anglès yawl, íd.

iot

Homòfon: iod. Etimologia: de l'anglès yacht, del neerl. jacht, neerl. ant. abreujat jaghtschip 'vaixell de cacera, de persecució'

jack

Etimologia: de l'anglès americà jack-knife, comp. de jack, de Jack hipocorístic de John 'Joan', nom de tota mena d'accessoris, i de knife 'ganivet', per la forma que tingué a l'origen

jazz

E1;s. Etimologia obscura, potser d'un verb. patuès crioll de Nova Orleans. significava 'excitar'

jeep

Etimologia:. angl. nord-americà, transcripció de la pronúncia de. inicials G. P. de General Purpose 'ús general'. què es designà un automòbil. terreny fabricat. l'empresa Ford

jersei

Partició sil·làbica: jer_sei. Etimologia:. nom de l'illa angl. de Jersey, productora de llana 1a font: s. Oller

jet

Homòfon: get. Etimologia: de l'anglès jet (plane) '(avió) de reacció', manlleu del fr. jet, postverbal de jeter, ll. jactare 'llançar amb força'

jet-set

Etimologia:. angl. nord-americà, comp. de. 'avió de reacció' i. 'grup'

jòguing

Etimologia: de l'anglès jogging, divulgat per l'ús nord-americà modern, substantivació de to jog 'trotar, córrer moderadament'

jonqui

Etimologia: de l'anglès junkie, íd.

joquei

Partició sil·làbica: jo_quei. Etimologia: de l'anglès jockey 'postilló', dimin. de Jock, variant escocesa de Jack, hipocorístic de John 'Joan', aplicat amb un cert matís de menyspreu a la gent senzilla del poble, després als postillons i palafreners i finalment als genets de curses 1a font: 1868, DLCo.

jòquer

Etimologia: terme d'origen nord-americà, de l'anglès joker 'bufó', de to joke 'bromejar', ll. jocus 'joc'

jungla

Etimologia: de l'anglès jungle, i aquest, del hindi jángal 'ermot', sànscrit jangalah 'sec; terra seca' 1a font: 1890

jute

Etimologia: de l'anglès jute, i aquest, del bengalí jhuto, íd., del sànscrit juta 'trena de cabells' 1a font: 1916

ketchup

Etimologia:. angl., v. quètxup

kiwi

Etimologia: abreviació de l'anglès kiwi berry, abans chinese berry 'grosella xinesa', cultivada a Nova Zelanda, del maorí kiwi, sobrenom donat als neozelandesos

kleenex

Etimologia:. angl. nord-americà (1925), marca registrada, de kleen. clean 'netejar' i el sufix.

KO.

[de l'anglès knockout] sigla i masculí esports fora de combat.

KOT.

[de l'anglès knockout i tècnic] sigla i masculí esports inferioritat.

lady

Etimologia: de l'anglès ant. hlaefdige, comp. de hlaf 'pa' i dige 'la qui pasta', corresponent fem. de hlaford, ètim de lord

lama

Etimologia: de l'anglès lama, i aquest, del tibetà blama, comp. de bla 'superior' i ma 'home'

làser

Etimologia: acrònim format. les inicials de l'expressió angl. Light Amplification by Stimulated Emission of Radiation 'amplificació de llum. emissió estimulada de radiació', dispositiu creat. Estats Units, el 1960. T. H. Maiman

legislatura

Etimologia: de l'anglès legislature (s. XVII), format sobre el ll. legislator 'legislador' 1a font: 1696, DLac.

lesguià | lesguiana

Etimologia: del rus lezgin, a través de l'anglès lesghian o del fr. lesghien

levitació

Etimologia: de l'anglès levitation (1668), creat sobre el model de gravitation, del ll. científic modern levitatio, -ō;nis, format a partir del ll. cl. levĭtas, -ātis 'lleugeresa'

líder

Etimologia: de l'anglès leader, íd., der. de to lead 'conduir'

lies

Etimologia: de l'anglès lias, nom d'una roca calcària, manllevat al fr. ant. liois, liais, íd., del cèlt. *liga 'dipòsit'

lífting

Etimologia: de l'anglès lifting, íd., de to lift 'alçar'

lil·liputenc | lil·liputenca

Etimologia: de l'anglès lilliputian, habitant de Lilliput, país imaginari dels Viatges de Gulliver, de Jonathan Swift (1667-1745), on els habitants tenien una estatura de sis polzades

lingot

Etimologia: del fr. lingot, d'origen incert, potser de l'anglès ingot, íd., 'motlle de fondre metalls' 1a font: 1839, DLab.

linòleum

Etimologia: de l'anglès linoleum, marca registrada el 1860 pel seu inventor F. Walton, mot format del ll. linum 'lli' i oleum 'oli', a causa de l'oli de lli que entra en la composició d'aquest material linòleum

linotip

Etimologia: de l'anglès linotype, marca registrada el 1885 als Estats Units pel seu inventor Ottmar Mergenthaler, contracció de lin(e) o(f) type(s) 'línia de tipus', a causa de la propietat d'aquesta màquina de compondre i fondre les lletres línia per línia 1a font: 1917, DOrt.

linxar

Etimologia: de l'anglès nord-americà to lynch, íd., del nom de Charles Lynch (1736-1796), granger de Virgínia, autor d'una Lynch's law 'llei de Lynch', d'acord amb la qual s'instituïren tribunals privats que feien judicis i execucions d'una manera sumària

lísing

Etimologia: de l'anglès leasing, íd.

líving

Etimologia: de l'anglès living (room) 'cambra de viure', comp. de living 'viure' i room 'cambra'

llibertari | llibertària

Etimologia: probablement de l'anglès libertarian (s. XVIII), íd.

llibertí | llibertina

Etimologia: del ll. libertinus 'esclau alliberat'; en sentit modern, de 'llicenciós en els costums', probablement ve de l'anglès libertine, íd. (s. XVī), potser pres del fr. libertin, íd. 1a font: 1803, DEst.

locaut

Partició sil·làbica: lo_caut. Etimologia: de l'anglès lockout íd., verb to lock out 'tancar la porta a algú' (1854) 1a font: 1921

long-play

Etimologia: mot angl., 'llarga durada (tocada)'

lord

Etimologia: de l'anglès lord 'senyor, sobirà', de l'anglès ant. hlaford, hlafweard, comp. de hlaf 'pa' i weard 'el. guarda'

LP.

[de l'anglès long-play] sigla i masculí electroacústica i música disc de llarga durada

luge

Etimologia: mot fr. dial. de la Savoia, del b. ll. sludia 'trineu', i aquest, probablement gal, emparentat potser amb l'angl. slide 'relliscar' i l'al. Schlitten 'trineu'

lunch

Etimologia: mot angl., de l'ant. luncheon 'llonza', probablement del cast. lonja 'corretja; llonza', i aquest, del fr. ant. longe 'llarga; corretja' i ll. vg. *llumbea 'dels lloms'

magazín

Etimologia: mot angl., manlleu del fr. magasin (v. magatzem), a través de l'it. maggazzino, aplicat a un periòdic a partir de The Gentleman's Magazine (1731), amb el sentit de 'magatzem d'informació'

majoret

Etimologia: de l'anglès nord-americà majorette, abreviació de drum majorette 'tambor major femení', comp. de drum 'tambor', major 'major', pres abreujadament del fr. sergent major i el sufix dimin. a la francesa -ette

malt

Homòfon: mal. Etimologia: de l'anglès malt, íd. 1a font: 1917, DOrt.

mànager

Etimologia: de l'anglès manager, íd., der. de to manage 'manipular, governar, organitzar', entrat a final del s. XIX en el llenguatge de l'espectacle

mandril

Etimologia: de l'anglès mandrill, íd., comp. de man 'home' i drill, nom d'un altre simi semblant, probablement d'una llengua africana

mango

Etimologia: de l'anglès mango, i aquest, del port. manga, procedent del tàmil (llengua de l'Índia) mankay, íd.

mànguil

Etimologia: de l'anglès mangle, íd., i aquest, del neerl. mangel, que prové del fr. ant. mangonel, ll. vg. *manganellum, origen també del cat. manganell 'màquina de guerra'

màrqueting

Etimologia: de l'anglès marketing 'compra i venda al mercat', de market, de l'ant. gearmarkett (saxó iarmarket) 'mercat de l'any', del ll. mercatus, participi de mercari 'comprar'

mass-media

Etimologia: mot angl., 'mitjans de massa'

màster

Etimologia: de l'anglès master 'mestre', i aquest, del fr. ant. maistre, íd.

matx 1

Homòfon: maig. Etimologia: de l'anglès match 'confrontació, comparació'

mediateca

Partició sil·làbica: me_di_a_te_ca. Etimologia: de l'anglès media 'mitjans' (cf. mass-media) i -teca

mèlton

Etimologia:. nom de la localitat angl. de Mèlton (Leicester)

mena 1

Etimologia: del ll. vg. gal·loromànic *mīna o *mēna, d'un cèlt. *meina, íd.; la segona forma donà lloc al cat. i oc. mena1, la primera, al fr. mine, que més tardanament es difongué a les llengües romàniques i a l'angl., cat. mina1 1a font: 1185

míbor

Etimologia: acrònim de l'anglès Madrid InterBank Offered Rate

míldiu

Partició sil·làbica: míl_diu. Etimologia: de l'anglès mildew 'floridura' 1a font: 1917, DOrt.

milord

Etimologia: de l'anglès milord 'missenyor' 1a font: s. XX, Ruyra

miss

Etimologia:. angl., abreviació de mistress 'senyora', títol de cortesia (correlatiu al de master), de l'anglès mitjà maistresse, i aquest. fr. ant. maistresse 'mestressa; amant'

míssil

Etimologia: de l'anglès missile (1945), i aquest, del ll. missĭle 'projectil', neutre substantivat de l'adj. missĭlis 'que es pot llançar', der. de missus, participi de mittere 'enviar; llançar'

míting

Etimologia: de l'anglès meeting (s. XIII) 'assemblea, reunió, trobada', de to meet 'trobar-se, reunir-se' 1a font: c. 1900

moaré

Partició sil·làbica: mo_a_ré Etimologia: el fr. moiré, participi de moirer 'tornassolar una tela', der. de moire 'drap de pell de cabra', de l'anglès mohair 'teixit de pell de cabra d'Angora' (s. XVI), i aquest, de l'àr. muḫáyyar, íd., part. passiu de ḫáyyar 'triar' 1a font: 1864, DLab.

mocassí

Etimologia: de l'anglès mocassin, i aquest, de l'algonquí mockasin, íd.

moher

Etimologia: de l'anglès mohair (v. moaré)

molesquí

Etimologia: de l'anglès moleskin, comp. de mole 'talp' i skin 'pell'

motel

Etimologia: de l'anglès nord-americà motel, comp. de l'anglès mo(tor), abreviació de motor. 'automòbil', i (hot)el. fr. hôtel; el. fou creat. un arquitecte el 1925. a. cadena hotelera de Califòrnia

moviola

Etimologia: marca registrada el 1929, de l'anglès nord-americà moviola, comp. de movie 'film' i -ola, segons model de pianola

mRNA.

[de l'anglès messenger ribonucleic acid] sigla i masculí bioquímica i biologia molecular àcid

múixer

Etimologia: de l'anglès musher, íd. múixer

múixing

Etimologia: de l'anglès mushing, íd. múixing

mulgènua

Etimologia: de l'anglès mule-jenny, íd.

multimèdia

Partició sil·làbica: mul_ti_mè_di_a. Etimologia: de multi- i l'angl. media 'mitjans'

music-hall

Etimologia:. angl. (1842), comp. de music 'música'. fr. musique. XIII), i hall 'sala'

nansú

Etimologia: de l'anglès nainsook, i aquest, de l'urdú nainsuḫ, íd., comp. de nain 'ull' i suḫ 'plaer' nansú

napalm

Etimologia:. angl. americà, comp. de Na(tron) 'natró' i palm(ite) 'palmitat', producte inventat el 1942. científics militars

neutró

Partició sil·làbica: neu_tró Etimologia: de l'anglès neutron, creat. físic angl. Ernest Rutherford (1871-1937), de neutr(al) i (electr)on

new-look

Etimologia: de l'anglès new 'nou' i look 'aspecte', pseudoanglicisme creat el 1947 pel modista francès Christian Dior (1905-1957)

newton

Etimologia:. nom. físic angl. Isaac Newton (1642-1727), adoptat. la. Conferència General de Pesos i Mesures de 1948

night-club

Etimologia: de l'anglès night 'nit' i club (v. aquest mot)

niló

Etimologia: de l'anglès americà nylon, comp. de (vi)nyl(e), (cott)on i (ray)on, descobert pel químic nord-americà W.H. Carothers a Nemours (França) i marca registrada el 1931

octal

Etimologia: de l'anglès octal. analogia. decimal, usat en informàtica

off

Etimologia: reducció de l'anglès americà offscreen 'fora de pantalla', comp. de off 'fora de' i screen 'pantalla', format per analogia amb offstage 'fora d'escena', és a dir 'entre bastidors, en privat'

office

Etimologia: mot angl., 'lloc on s'exerceix algun servei o funció', i aquest, del fr. office 'ofici, servei', del ll. officium, íd.

offset

Etimologia:. angl., comp. de. 'fora de' i set, participi passat de to. 'posar', en el sentit de 'transposar' propi. procés d'aquest sistema d'impressió

offside

Etimologia:. angl., comp. de. 'fora de' i side 'costat'

òfset

Etimologia: de l'anglès offset, íd., comp. de off 'fora de' i to set 'posar'

open

Etimologia:. angl., subst. de to open 'obrir'

orló

Etimologia: de l'anglès orlon, marca registrada creada als Estats Units el 1948, amb la terminació de nylon, per l'empresa Du Pont de Nemours

orsai

Partició sil·làbica: or_sai. Etimologia: alteració popular de l'anglès offside, comp. de. 'fora de' i side 'costat'

output

Etimologia: mot angl., subst. de to output 'posar a fora', en sentit de 'producció, rendiment' (s. XIX), i després (s. XX) terme d'informàtica '(producte de) sortida' (cf. input, input-output)

outrigger.

Etimologia: mot angl., probable alteració d'un ant outligger, de out 'fora' i to lig 'estendre', de l'ant. noruec liggja , íd., per influx de to rig 'armar, equipar'

ovni

Etimologia: calc de l'acrònim angl. UFO, Unidentified Flying Object, íd., sorgit. Estats Units vers el 1947, probablement a través. fr. pogué formar el mateix acrònim de Objet Volant. Identifié

pailebot

Partició sil·làbica: pai_le_bot. Etimologia: de l'anglès pilot's boat 'vaixell del pilot'

pal·ladi 1

Etimologia:. ll. científic palladium. donat. químic angl. William Hyde Wollaston (1766-1828) a aquest element descobert. ell el 1803, inspirat en el. Pallas, -ădis. Pallás, -ádos. de la deessa Minerva, donat a un asteroide descobert el 1802 1a font: 1868, DLCo.

palatabilitat

Etimologia: de l'anglès palatability, der. de palatable 'agradable al paladar', formació culta analògica sobre la base del ll. palatum 'paladar'

paltó

Etimologia:. fr. paletot, íd., i aquest, de l'anglès paltock, d'origen incert

pamela

Etimologia: de l'anglès Pamela, nom de l'heroïna de la novel·la de Samuel Richardson (1689-1761), Pamela or Virtue Rewarded (1740-1741)

pamflet

Etimologia: de l'anglès pamphlet, i aquest, del neerl. Panflet, dimin. popular del personatge de la comèdia medieval ll. Pamphilus seu de Amore

pandemònium

Partició sil·làbica: pan_de_mò_ni_um. Etimologia: de l'anglès pandemonium (primer pandaemonium). creat. poeta angl. John Milton (1608-1674) en el. Paradise lost (1667). gr. 'tot' i daimṓnion 'geni, dimoni' 1a font: 1868, DLCo.

pangolí

Etimologia: de l'anglès pangolin, i aquest, del malai pang-goling, íd., pròpiament 'aquell que s'enrotlla'

panteisme

Partició sil·làbica: pan_te_is_me. Etimologia: de l'anglès pantheism (1709), comp. del gr. pan 'tot' i theós 'déu'

panteista

Etimologia: de l'anglès pantheist, comp. del gr. pan 'tot' i theós 'déu', creat el 1705 pel filòsof irlandès John Toland (1670-1722) 1a font: s. XX, Oller

pantis

Etimologia: de l'anglès americà panty (pl. panties), íd., dimin. de pants. abreujat familiar de pantaloons 'pantalons'

paquebot

Etimologia: de l'anglès packet-boat, comp. de packet 'paquet', ant. 'correu', i boat 'vaixell', potser a través del fr. paquebot 1a font: 1777

paquet 2

Etimologia: de l'anglès packet 'correu; paquet', primer formant de packet-boat 'paquebot'

paquet 1

Etimologia: del fr. pacquet, íd., i aquest, de l'anglès packet, relacionat probablement amb el neerl. pak, íd. 1a font: 1696, DLac.

par.

Etimologia: del ll. par, paris 'igual, semblant; parell'; en el sentit esportiu del golf, calc de l'anglès par, íd., pròpiament 'paritat', del mateix origen 1a font: s. XIV, Llull

parafernàlia

Partició sil·làbica: pa_ra_fer_nà_li_a. Etimologia: del b. ll. paraphernalia (v. parafernal); en el sentit de 'conjunt aparatós', probablement a través de l'anglès paraphernalia, íd.

pària

Etimologia: de l'anglès pariah, i aquest, del port. pariá, provinent del tàmil pareiyan 'tocador de bombo', activitat d'aquesta classe social 1a font: s. XIX

pàrquing

Etimologia: de l'anglès parking, gerundi substantivat de to park 'estacionar un vehicle'. fr. parc 'clos'

parxís

Etimologia: de l'anglès parchesi, parcheesi, i aquest, de l'anglohindustànic pachisi, del sànscrit pacis 'vint-i-cinc'

pàtxuli

Etimologia: de l'anglès pachouli, adaptació del tàmil paččuli, íd.

PC.

[de l'anglès personal computer] sigla i masculí informàtica ordinador personal.

PDA.

[de l'anglès personal digital assistant] sigla i masculí informàtica organitzador personal

pedigrí

Etimologia: de l'anglès pedigree, i aquest, del fr. ant. pié de grue 'peu de grua', per la indicació dels graus d'un arbre genealògic amb la marca de tres ratlletes semblant a la petjada d'una grua

penal2

Etimologia: de l'anglès penalty 'pena, càstig' penal

peneplà

Etimologia: de l'anglès peneplain, comp. de pene (ll. paene 'gairebé') i plain 'pla'. creat el 1889. geòleg i geògraf nord-americà William Davis (1850-1934)

peneplanació

Etimologia: de l'anglès peneplanation (1904), der. de peneplain

penic

Etimologia: de l'anglès ant. penig, actual penny, íd.

penicil·lina

Etimologia: de l'anglès penicillin (1929), i aquest, del ll. científic penicillium, der. del cl. penicillum 'pinzellet', per la semblança amb un pinzell, dimin. de penis 'cua, pinzell'

peppermint

Etimologia: mot angl., comp. de pepper 'pebre' i mint 'menta'

percala

Etimologia: del fr. percale, i aquest, de l'anglès percale, íd., teixit importat de l'Índia (s. XVII-XVIII), probablement del persa pargâla 'pedaç, parrac, mena de tela' 1a font: s. XVIII

petrodòlar

Etimologia: de l'anglès petrodollar, comp. de petro(l) 'petroli' i dollar 'dòlar'

pianola

Partició sil·làbica: pi_a_no_la. Etimologia: de l'anglès americà pianola, marca registrada el 1898 per l'Aeolian Co

pijama

Etimologia: de l'anglès pyjamas, i aquest, de l'hindustànic pâeǧâma 'pantalons bombatxos dels musulmans', comp. de pâe 'cama' i ǧâma 'vestit' 1a font: c. 1920

píling

Etimologia: de l'anglès peeling, del verb to peel 'treure l'escorça, la pela, la pell', i, en el sentit cosmètic, de to peel off the skin 'treure la pell'

pin 2

Etimologia: de l'anglès 'agulla'

ping-pong

Etimologia: de l'anglès ping-pong, onomatopeia usada com a marca registrada del joc, inventat vers el 1880 per l'enginyer James G. Wartburg

pingüí

Etimologia: de l'anglès penguin, d'origen incert 1a font: 1917, DOrt.

pioner | pionera

Partició sil·làbica: pi_o_ner. Etimologia: de l'anglès pioneer, manllevat al. pionnier 'soldat d'infanteria; artigaire', der. ll. pedo, -ō;nis 'el. va a peu'; en angl. el sentit de 'capdavanter' en qualsevol activitat, ja. del 1605

plastilina

Etimologia: de l'anglès plastiline, íd., marca registrada

playback

Etimologia:. angl. nord-americà, comp. de to play 'tocar' i back 'enrere'

playboy

Etimologia:. angl. nord-americà, comp. de to play 'jugar' i. 'noi'

plexiglàs

Etimologia: de l'anglès plexiglass. ll. plexus 'plexe' i l'angl. glass 'vidre', marca registrada

plum-cake

Etimologia: mot angl., comp. de plum 'pruna; pansa' i cake 'pastís'

pòinter

Partició sil·làbica: pòin_ter. Etimologia: de l'anglès pointer, íd., der. de to point 'mostrar', de point 'punt', i aquest, del fr. point 'punt' pòinter

polo 1

Etimologia: de l'anglès polo (1872), manlleu del balti (llengua índia del Caixmir) polo 'bola', emparentat amb el tibetà pulu; el joc és una variant d'un de practicat antigament pels perses i en honor entre l'aristocràcia xinesa abans d'arribar a l'Índia

pomelo

Etimologia: de l'anglès americà pomelo, d'origen incert, probable alteració del neerl. pompelmoes, comp. contracte del neerl. pompel 'gran' i el port. limôes 'llimones'; una altra opinió el fa provenir del ll. pomum melo 'fruita meló'

pongis

Etimologia: de l'anglès pongee, íd., i aquest, del xinès del nord pun-chi, variant del mandarí pun-ki 'ofici de teixir' o pun-cheh 'teixit domèstic'

poni

Etimologia: de l'anglès pony, íd., i aquest, de l'escocès pown(e)y, potser d'una forma *poulney, procedent del fr. ant. poulenet, dimin. de poulain, del b. ll. pullāmen, -ĭnis 'petit d'un animal', del ll. pullus, íd.

ponx

Etimologia: de l'anglès punch, íd., i aquest, del marati o hindi pânch, provinent del sànscrit pañchan 'cinc', dels cinc ingredients de la beguda 1a font: 1803, DEst.

pop2

Etimologia: de l'anglès americà pop, abreviació de popular, manlleu del fr. (s. XV) pop

popa 3

Etimologia: adaptació ortogràfica cat. romanès popa. i serbi pop. modern papas, transcrit en fr., angl. i cast. (que el prengué. fr.) pope

popelín

Etimologia: del fr. popeline, íd., i aquest, de l'anglès poplin, íd., pres del fr. ant. papeline (1667), del nom de la població flamenca Popering(h)e, cèlebre per aquestes teles

pòquer

Etimologia: de l'anglès americà poker, possible alteració del fr. poque, joc, der. de poquer, flamenc pokken 'picar', o potser relacionat amb l'al. poch (spiel), joc ant., de pochen 'faronejar' pòquer

porcupina

Etimologia: de l'anglès porcupine 'porc espí; corró tèxtil', del b. ll. porcupina, del ll. porcus 'porc' i spina 'espina', per les pues que té el corró

pòrtland

Etimologia: de l'anglès Portland (stone) 'pedra de Portland', petita península. sud d'Anglaterra, rica en pedra calcària. què es fabricava aquest ciment

pòster

Etimologia: de l'anglès americà poster 'cartell administratiu o publicitari', der. de to post 'afixar cartells en llocs públics'

potassi

Etimologia: de l'anglès potassium, creat pel químic anglès H. Davy el 1807 sobre el model de magnesia/magnesium, soda/sodium a partir de potash 'potassa'

presbiterià | presbiteriana

Partició sil·làbica: pres_bi_te_ri_à Etimologia: de l'anglès presbyterian, que suposa un ll. ecl. presbyterianus, adj. der. de presbyterium 'assemblea de preveres'

pressuritzar

Etimologia: de l'anglès pressurize 'pressionar'

prima

Etimologia: del fr. prime, íd., i aquest, de l'anglès premium (amb pronúncia angl.), del ll. praemium 'premi' 1a font: s. XX, Oller

pròbit

Homòfon: pròvid. Etimologia: de la locució angl. prob(ability un)it

programar

Etimologia: probablement calc de l'anglès to program 'escriure un programa', del gr. prógramma 'anunci, publicació escrita' 1a font: c. 1950

propioceptiu | propioceptiva

Etimologia: de l'anglès proprioceptive, per proprioreceptive, com contraceptive

protó

Etimologia: de l'anglès proton. gr. prõton 'la primera cosa'. creat el 1920. físic angl. Ernest Rutherford (1871-1937)

psiquedèlic | psiquedèlica

Etimologia: de l'anglès psychedelic, del gr. psykhḗ i dē͂los 'visible', és a dir 'que manifesta la consciència'

pub

Etimologia: de l'anglès pub(lic house) 'casa pública'

pudelar

Etimologia: de l'anglès to puddle 'remenar el fang' 1a font: c. 1925

púding

Etimologia: de l'anglès pudding, íd., d'origen incert púding

pudinga

Etimologia: del fr. poudingue, íd., i aquest, reducció i adaptació de l'anglès puddingstone 'pedra com un púding' (cf. púding)

puerperal

Partició sil·làbica: pu_er_pe_ral. Etimologia: de l'anglès puerperal, i aquest, del ll. puerperus, -a, -um 'relatiu al part', comp. de puer 'infant' i parere 'parir'

pul·lòver

Etimologia: de l'anglès pullover, íd., de to pull over 'tirar al damunt' pul·lòver

pulsòmetre

Etimologia: de l'anglès pulsometer, i aquest, del ll. pulsus 'pols' i meter 'metre', format per analogia amb barometer 'baròmetre', tot i que no es tracta d'un aparell de mesura

purità | puritana

Etimologia: de l'anglès puritain, membre de la secta presbiteriana o calvinista estricta (s. XVI), der. del ll. td. purĭtas, -ātis, o d'un ll. modern puritanus per analogia amb el b. ll. cathari, catharistae 'càtars', 'purs'

puritanisme

Etimologia: de l'anglès puritanism (v. purità) 1a font: s. XIX

puzle

Etimologia: de l'anglès puzzle (o Chinese puzzle) 'embaràs, perplexitat', de to puzzle 'embarassar, deixar perplex', d'origen incert

PVC.

[de l'anglès polyvinyl chloride] sigla i masculí química orgànica i plàstics clorur de polivinil

quàquer | quàquera

Etimologia: de l'anglès quaker 'el qui tremola', der. de to quake 'tremolar' (davant Déu); el nom havia estat aplicat abans (1647) a una secta femenina estrangera establerta a Southwark 1a font: 1932, DFa.

quàsar

Etimologia: acrònim de l'anglès QUASi-stellAR sources

quetx

Homòfon: catch. Etimologia: de l'anglès ketch, der. de catch 'captura'

quètxup

Etimologia: de l'anglès ketchup, i aquest, del xinès kō;etsiap 'salmorra de peix' o del seu der. malai kechap

racial

Partició sil·làbica: ra_ci_al. Etimologia: de l'anglès racial, der. de race 'raça'

rada

Etimologia:. fr. rade, i aquest, de l'anglès ant. râd, íd., der. de rîdan 'moure d'una banda a. altra; muntar a cavall' (angl. to ride 'cavalcar'). bressoleig de. embarcacions ancorades en. rada 1a font: 1868, DLCo.

radar

Etimologia: acrònim format amb els mots de l'anglès nord-americà RAdio Detecting And Ranging 'detecció i mesura de la distància per ràdio'

radian

Partició sil·làbica: ra_di_an Homòfon: radiant. Etimologia: de l'anglès radian, íd.

radó

Homòfon: redó Etimologia: de l'anglès o el fr. radon, i aquest, del ll. científic rad(ium), ll. radius 'raig', amb el sufix científic -on, usat en física per a formar noms de gasos rars

raid

Partició sil·làbica: raid. Etimologia: de l'anglès raid, íd., variant escocesa de l'anglès ant. rad (mod. road 'camí'), que originàriament significava 'acció d'anar a cavall', relacionat amb to ride 'cavalcar'

raïl

Partició sil·làbica: ra_ïl, rail. Etimologia: de l'anglès rail, íd., manlleu del fr. ant. raille, reille 'barra', del ll. regŭla 'regla, barra' raïl [o rail]

raió

Partició sil·làbica: ra_ió Etimologia: de l'anglès americà rayon, marca registrada d'una seda artificial, de l'anglès ray 'raig', manlleu del fr. ant. rai 'raig de la roda, raig de llum', del ll. radius, íd., per l'aspecte brillant de la roba

ral·li

Etimologia: de l'anglès rally o rallye, forma el·líptica de rally-auto, de to rally 'reunir, agrupar', manlleu del fr. rallier, íd.

RAM.

[de l'anglès random access memory] sigla i femení electrònica i informàtica memòria d'accés

rap 2

Etimologia: de l'anglès to rap 'picar, tocar'

ràtio

Etimologia: de l'anglès ratio, íd., i aquest, del ll. ratio 'raó'

reactància

Etimologia: de l'anglès reactancy, der. de to react 'reaccionar'

recital

Etimologia: de l'anglès recital 'assaig, narració' i terme musical (1811), propagat per F. Liszt el 1840, der. de to recit 'recitar', pres del fr. réciter, ll. recitare, íd.

rècord

Etimologia: de l'anglès record, i aquest, del fr. record, der. de recorder 'recordar, enregistrar'

redingot

Etimologia:. fr. redingote, i aquest, de l'anglès riding coat, comp. de riding, gerundi de to ride 'muntar a cavall', i coat 'jaqueta'

refractar

Etimologia: de l'anglès to refract, ll. refractus, participi de refringĕre 'reflectir', der. de frangĕre 'trencar'

refrangible

Etimologia: de l'anglès refrangible, mot creat per Newton el 1673, del ll. popular refrangĕre per refringĕre, der. de frangĕre 'trencar'

relaxina

Etimologia: de relaxar i -ina, probablement de l'anglès relaxin, íd.

rem 2

Etimologia: acrònim de l'anglès Röntgen Equivalent Man

reportatge

Etimologia: del fr. reportage, íd., format sobre l'angl. reporter 'periodista', i aquest, del fr. ant. reporteur 'que reporta'

repòrter

Etimologia: de l'anglès reporter 'periodista'. reportatge)

represàlia

Partició sil·làbica: re_pre_sà_li_a. Etimologia: del b. ll. repraesaliae 'dret mercantil de recuperació, de prendre una penyora', mot que es dona en altres llengües romàniques i en angl., on hauria pogut sorgir per influx del cat., que es troba ja en el Consolat de Mar, el testimoni més ant.; d'origen incert en b. ll 1a font: s. XIV, Consolat

reps

Etimologia:. fr. reps, i aquest, d'origen incert, potser de l'anglès ribs 'costelles'; no és segur si l'angl. rep, reps, íd., prové. fr. o viceversa 1a font: s. Oller

resnatró

Etimologia: de l'anglès resnatron, íd., comp. de res(o)na(tor) 'ressonador' i -tron, sufix tret del gr. élektron 'ambre', productiu en el vocabulari de l'electrònica i la física nuclear per a la formació de mots d'aparells: magnetron, cyclotron, isotron

restinga

Etimologia: d'origen incert, potser de l'anglès rock string 'cordó de roques' 1a font: 1868, DLCo.

revòlver

Etimologia: de l'anglès revolver, íd., der. de to revolve, del ll. revolvere 'girar', marca registrada el 1835 pel seu inventor, el coronel nord-americà Samuel Colt (1814-1862) 1a font: 1919 revòlver

rifle

Etimologia: de l'anglès rifle 'fusell estriat', der. de to rifle 'estriar', del fr. ant. rifler 'barallar-se, arrabassar', d'un origen semblant al del cat. rifar 1a font: 1918

ring

Etimologia: de l'anglès ring 'anella, cercle', d'origen germ

RNA.

[de l'anglès ribonucleic acid] sigla i masculí bioquímica àcid ribonucleic.

robinsonià | robinsoniana

Partició sil·làbica: ro_bin_so_ni_à Etimologia:. nom de l'heroi de la novel·la. Life. Strange Adventures of Robinson Crusoe (1719), de l'escriptor angl. Daniel Defoe (1660-1731)

rodi 1

Etimologia:. ll. científic rhodium, creat en angl. a partir. gr. rhodon 'rosa'. descobridor de l'element, W. H. Wollaston, el 1803

rom 1

Etimologia: de l'anglès rum, d'origen incert, potser abreviació de l'anglès dial. rumbullion 'tumult', usat ja també figuradament. el sentit de 'rom' a causa dels tumults a què donava lloc l'excés d'aquesta beguda

ROM.

[de l'anglès read only memory] sigla i femení electrònica i informàtica memòria només de lectura (o

romàntic | romàntica

Etimologia: de l'anglès romantic, der. de l'ant. romant, romaunt, del fr. ant. romanz 'novel·la'; de l'anglès passà a l'al., d'aquest al fr. i del fr. al cat., al cast. i a l'it 1a font: 1839, DLab.

rosbif

Etimologia: de l'anglès roast beef, comp. de roast, participi de to roast 'rostir', del fr. ant. rostir (mod. rôtir), íd., i beef 'bou', també del fr. ant. boef (mod. boeuf), íd.; probablement a través del fr. rosbif 1a font: 1917, DOrt.

round

Etimologia: mot angl., 'rodó; volta; recorregut; assalt, en boxa', pres del fr. rond 'rodó' (s. XIII), ll. rotundus, -a, -um, íd.

ròver

Etimologia: de l'anglès rover, íd. neerl. mitjà rover 'robar'

royalty

Etimologia:. angl. royalty, manlleu. fr. ant. roialté (modern. royauté) 'reialesa', en el sentit de 'dret reial'

rRNA.

[de l'anglès ribosomic ribonucleic acid] sigla i masculí bioquímica i biologia molecular àcid

rugbi

Etimologia: de l'anglès rugby (1879) o Rugby game 'joc de Rugby' (1864), del nom del col·legi de Rugby, a Warwickshire, on fou inventat aquest esport

sambar

Etimologia: de l'anglès sambar o sambur, i aquest, del hindi sâbar, del sànscrit sambara, íd.

sampan

Etimologia: del xinès san 'tres' i pan 'bord', a través del fr. o l'angl. sampan

sandvitx

Etimologia: de l'anglès sandwich, íd. (1762), del nom de John Montagu, quart comte de Sandwich (1718-1792), el cuiner del qual ideà aquesta mena de menjar simple perquè el comte no hagués de deixar la taula de joc 1a font: 1911

scooter

Etimologia:. angl., v. escúter

SCR.

[de l'anglès silicon controlled rectifier] sigla i masculí electrònica tiristor.

sedan

Homòfon: sedant. Etimologia: de l'anglès sedan, íd., d'origen incert, potser d'una alteració saddle del ll. sella 'cadira'

selfactina

Etimologia: adaptació de l'anglès self-acting machine, comp. de self 'per si mateix' i acting 'que actua' 1a font: 1854

self-service

Etimologia:. angl. nord-americà, comp. de self 'per si mateix' i service 'servei', pres. fr. ant. servise 'servei'

semis 1

Etimologia: de l'anglès semis, pl. abreujat de semimanufactures 'productes fets de materials crus'

sensor

Etimologia: de l'anglès nord-americà sensor, íd., der. de l'anglès sense 'sentit, sensació'

sentimental

Etimologia: de l'anglès sentimental, der. de sentiment, manlleu del fr. ant. sentement, creat per Laurence Sterne (1713-1768) 1a font: 1917, DOrt.

sentimentalitat

Etimologia: adaptació de l'anglès sentimentality, íd.

separatisme

Etimologia: probablement de l'anglès separatism. través. fr. séparatisme. el prengué també segurament de l'anglès separatista)

separatista

Etimologia: de l'anglès separatist 'dissident d'una església; secessionista', der. de to separate, del ll. separare 'separar', aplicat als partidaris de la separació de l'Església anglicana el 1608

sequoia

Etimologia: de l'anglès sequoia, nom posat a l'arbre en honor de Sequoyah (+ 1843), gramàtic fill d'un anglès i una índia nord-americana, creador de l'alfabet cherokee

serial

Partició sil·làbica: se_ri_al. Etimologia: de sèrie; pres substantivadament en l'accepció moderna de 'novel·la difosa en capítols successius per ràdio o televisió', és un calc de l'anglès serial, íd., pres del fr. ant. sérial, modern sériel

set 3

de l'angl. set 'col·lecció, equip, sèrie'.

setter

Etimologia: mot angl., der. de to set 'aturar'

sex-appeal

Etimologia:. angl. nord-americà nascut en l'àmbit. cinema (1926), comp. de. 'sexe'. fr. sexe, i appeal 'atracció', postverbal de to appeal 'atreure', també. fr. ant. apeler, mod. appeler 'cridar, atreure'

sexy

Etimologia:. angl. nord-americà, der. de sex. fr. sexe

shorts

Etimologia:. angl., 'curts', aplicat. pantalons

show

Etimologia:. angl., v.

shunt

Etimologia:. angl., v. xunt

sidecar

Etimologia: de l'anglès side-car, íd., comp. de side 'costat' i car 'vehicle'

sil

Etimologia: de l'anglès sill, íd., literalment 'llindar'

sinclinal

Etimologia: de l'anglès synclinal, terme difós (1833) pel geòleg escocès Charles Lyell (1797-1875), un dels creadors de la geologia moderna, der. savi del gr. klínō; 'inclinar' amb sýn 'conjuntament' 1a font: c. 1925

single

Etimologia: mot angl., 'únic, sol, simple', i aquest, del fr. ant. sengle 'cadascun, sol', ll. singŭlus 'sol, simple'

sketch

Etimologia: mot angl., 'esbós, croquis', del neerl. schets o l'al. Skizze, manlleu de l'it. schizzo (origen també del fr. esquisse), íd., ll. schedium 'poema improvisat', i aquest, del gr. skhédios 'improvisat'

SMS.

[de l'anglès short message service] sigla i masculí telecomunicacions

snack-bar.

Etimologia: de l'anglès snack 'mos, porció; entrepà' i bar 'barra; bar'

soda

Etimologia: de l'anglès soda (water) 'aigua de soda' (1802), per contenir bicarbonat sòdic o gas carbònic; de l'it. soda 'barrella'

sodar

Etimologia: acrònim format. els mots de l'anglès nord-americà SOund Detecting. Ranging 'detecció i mesura de la distància. so'

sodi

Etimologia: del ll. cient. sodium, creat a partir de l'anglès soda pel químic anglès Humphry Davy (1778-1829), que l'aïllà el 1807

software

Etimologia:. angl. comp. de soft 'suau, tou' i ware 'manufactures', creat pels enginyers nord-americans. referir-se. fruits de la intel·ligència. programes. oposició a hardware

soia

Etimologia: de l'anglès soya, i aquest del neerl. soja, pres del malai soi, i aquest, del jap. col.loquial sho-yu i, en darrer terme, del xinès shi-yu, comp. de shi 'faves' i yu 'oli'

sol 3

Homòfon: sòl. Etimologia: de l'anglès sol(ution) 'solució'

solifluxió

Etimologia: de l'anglès solifluction, íd., i aquest, del ll. solum 'sòl' i fluctio, -ō;nis 'flux'

sonar 2

Etimologia: acrònim de l'anglès SOund Navigation And Ranging 'navegació i mesurament per mitjà del so'

sorge

Etimologia: de l'anglès soldier, i aquest. fr. ant. soldeier 'soldat', introduït segurament. soldats anglesos. una grafia ajustada a llur pronúncia

SOS

tres punts (S)– i després reinterpretada com un acrònim de l'anglès save our souls, ‘salveu les nostres.

soul

Etimologia:. angl., soul 'ànima', aplicació sorgida en l'angl. nord-americà

speaker

Etimologia:. angl., 'el. parla, orador; president de la Cambra dels Comuns'. i. en angl. no té el sentit de locutor o presentador de ràdio o televisió. és announcer, manlleu. fr

spin

Etimologia: abreviatura de l'anglès spinning moment 'moment de rotació'

sponsor

Etimologia:. angl. nord-americà, 'soci capitalista, comanditari', de l'anglès britànic sponsor 'padrí, padrina; garant', i aquest. ll. sponsor, íd.

staff

Etimologia:. angl., 'estat major', d'origen germ. 'vara, bastó'

stop

Etimologia:. angl., v. estop

striptease

Etimologia:. angl. nord-americà, de to strip 'despullar' i to tease 'excitar, provocar, burxar'

suèter

Partició sil·làbica: su_è_ter. Etimologia: de l'anglès sweater, íd., pròpiament 'suador', de to sweat 'suar' 1a font: 1932

supremacia

Etimologia: de l'anglès supremacy, íd., der. de supreme, del fr. supreme, i aquest, del ll. supremus 'suprem'; mot format segons primacy 'primacia, primat' 1a font: 1868, DLCo.

surà

Etimologia: de l'anglès surah, íd. procedent de l'Índia, potser. nom de la població de Surat

surf

Etimologia: reducció de l'anglès surfboard (instrument) o surfriding (pràctica esportiva), de surf 'onatge' i board 'planxa' o riding 'equitació'; els nord-americans anomenen l'esport surfing; l'exercici esportiu és d'origen polinèsic

suspens | suspensa

Etimologia: del ll. suspensus, -a, -um, íd; en el sentit de 'recurs narratiu que manté l'interès', calc de l'anglès suspense, i aquest, del fr. (en) suspens 'en suspens' 1a font: 1839, DLab.

swing

Etimologia: mot angl., 'balanceig', de to swing 'balancejar', usat en el jazz nord-americà

tabloide

Partició sil·làbica: ta_bloi_de. Etimologia: de l'anglès tabloid 'comprimit medicinal', marca registrada el 1884 per l'empresa Burroughs, Wellcome & Co., modificació de tablet, aplicat per analogia a un diari de format reduït i informació condensada

tabú

Etimologia: de l'anglès taboo, íd., i aquest, de tabu 'prohibit', mot de la llengua de l'arxipèlag de Tonga (Polinèsia) introduït el 1777 pel capità James Cook (1728-1779) i usat primer en el seu únic valor polinèsic d'adj. i després substantivat en angl. 1a font: 1932, DFa. tabú

talipot

Etimologia: probablement de l'anglès talipot, i aquest, del hindi talpat (malaiàlam talipat, singalès talapata), íd., del sànscrit tali 'mena de palmera' i pattra 'fulla' 1a font: 1839, DLab.

tanc2

Homòfon: tang. Etimologia: de l'anglès tank 'dipòsit', tret del gujarati tankh o marathi tanken, i aquests, del port. tanque, íd., o del sànscrit tadaga 'estany'; el mot fou aplicat, per semblança de forma i per secret militar, als carros de combat en la Primera Guerra Mundial (1914-1918) tanc

tàndem

Etimologia: de l'anglès tandem, íd., i aquest, del ll. tandem 'finalment', usat en argot, segurament estudiantil, en el sentit de at length 'a la llarga', i aplicat a vehicles llargs

tanqueta 2

Etimologia: de l'anglès tankette, íd.

tartà

Etimologia: de l'anglès tartan, íd., alteració del fr. ant. tertaine, variació de tiretaine, íd., d'origen incert

tatuar

Etimologia: de l'anglès tattoo, verb i substantiu, i aquest, del polinesi tatau o ta-tu 1a font: 1911

tatuatge

1919; del fr. tatouage, der. de tatouer 'tatuar', i aquest, de l'angl. tattoo

tecnicolor

Etimologia: de l'anglès nord-americà technicolor, marca registrada, comp. de technic 'tècnic' i color 'color'

teisme 1

Partició sil·làbica: te_is_me. Etimologia: de l'anglès theism. XVII), i aquest. gr. theós 'déu'

teista

Partició sil·làbica: te_is_ta. Etimologia: de l'anglès theist. XVII), corresponent a theism. teisme1)

telefax

Etimologia: de l'anglès telefax, íd., abreviació de telefacs(imile transmission) 'transmissió d'un facsímil a distància'

teleferatge

Etimologia: de l'anglès telpherage, i aquest, del gr. tḗle 'lluny, a distància' i phérō; 'dur, transportar'

telefèric | telefèrica

Etimologia: del fr. téléphérique, íd., i aquest, format sobre l'angl. telpherage

teletex

Etimologia: de l'anglès teletex, comp. de tele- i t(elephone) ex(change) 'central telefònica'

televisar

Etimologia: de l'anglès to televise, íd.; tot i que formalment televisió fora der. de televisar, el nom del verb fou creat posteriorment com a der. del subst

televisió

Partició sil·làbica: te_le_vi_si_ó Etimologia: de l'anglès television, comp. híbrid de l'element gr. tele- i vision, pres del fr. vision, del ll. visio, -ō;nis 'visió'

televisor

Etimologia: de l'anglès televisor

tèlex

Etimologia: marca registrada, de l'anglès nord-americà telex, abreviació de tele(printer) ex(change) 'intercanvi de teletip'

tènder

Etimologia: de l'anglès tender, íd., der. de to tend 'assegurar un servei'

tennis

Etimologia: manlleu angl., abreviació de field tennis 'teniu el camp' i lawn tennis 'teniu la gespa', de l'anglès ant. tenets, teneys, tenyse, pres del fr. ant. tenez, imperatiu de tenir 1a font: 1911

termos

Etimologia: abreviació de l'anglès americà Thermos bottle (1908). gr. thermós 'calent' i bottle 'ampolla' 1a font: 1932, DFa.

test2

Etimologia: de l'anglès test, íd., manllevat com a terme d'alquímia al fr. ant. test (com el cat. test) 'vas o pot de terrissa' per a provar l'or, d'on, figuradament, el sentit de prova en general, sobretot psicològica test

tèster

Etimologia: de l'anglès tester 'provador'

thriller

E;ílər. Etimologia:. angl., de to thrill 'esgarrifar, causar emocions, sensacions fortes'

tie-break

Etimologia:. angl. nord-americà, comp. de. 'empat' i break 'pausa, ruptura'

tílburi

Etimologia: de l'anglès Tilbury. de l'inventor 1a font: s. Oller

tim 2

Etimologia: de l'anglès team 'equip'

tipi

Etimologia: de l'anglès tepee, i aquest, del sioux dakota tipi, íd.

tiquet

Etimologia: de l'anglès ticket, íd., i aquest, del fr. ant. estiquette (actual étiquette), der. de estiquier, estiquer 'fixar', del frànc. stikkan, íd.

tobogan

Etimologia: de l'anglès canadenc toboggan (i també tabagan, tabogan, tarbogan) 'trineu per lliscar avall', pres possiblement del fr. canadenc tabaganne, i aquest, d'alguna varietat de l'algonquí: micmac tobâkun, abnaki udâbâgan, cree otabanak 1a font: c. 1910

tombac

Etimologia: de l'anglès tombac, i aquest. malai tambâga 'coure'

tòner

Etimologia: de l'anglès toner 'virador', der. de tone 'to'

top 2

Etimologia: de l'anglès 'dalt, part alta'

topless

Etimologia: mot angl., comp. de top 'part superior' i less 'sense', usat inicialment en aquest sentit específic als EUA

top-secret

Etimologia: mot angl., comp. de top 'del més alt nivell, el més important' i secret, del fr. secret

tornado

Etimologia: de l'anglès tornado, íd., i aquest, alteració del cast. tronada

tornescrú

Etimologia: de l'anglès turnscrew, íd. tornescrú

tòtem

Etimologia: de l'anglès totem, i aquest, de l'ojibwa (de la famíla algonquina) ototeman 'els seus parents' 1a font: 1932 tòtem

traca 2

Etimologia: probablement del fr. ant. estraque, i aquest, de l'anglès mitjà strake, variant apofònica de stretch 'estirar'

tràiler

Partició sil·làbica: trài_ler. Etimologia: de l'anglès trailer, íd., der. de to trail 'arrossegar', del fr. ant. traillier, íd., i aquest, del ll. vg. *tragulare, der. del ll. tragŭla 'rascle; xarxa de pescar'

tramvia

Partició sil·làbica: tram_vi_a. Etimologia: de l'anglès tramway, comp. de tram 'barra; estructura d'un vehicle' i way 'via, carril' 1a font: 1888, DLab.

transceptor

Etimologia: c comp. aglutinat de trans(missor) i (re)ceptor, calc. mot angl. transceiver, resultat d'una combinació semblant, trans(mitter) 'transmissor' i (re)ceiver 'receptor'

transistor

Etimologia: de l'anglès transistor, contracció de tran(sfer) (re)sistor 'resistència de transferència', proposada per l'investigador nord-americà John Pierce 1a font: c. 1955

transsepte

Etimologia: de l'anglès transept, íd., del b. ll. transseptum, íd., comp. de trans i septum 'barrera, clos'

tràveling

Etimologia: de l'anglès travelling (shot), de to travel 'desplaçar-se', prop. 'viatjar', i shot 'instantània fotogràfica'

trekking

Etimologia:. angl., de to trek 'caminar penosament', usat primerament a Sud-àfrica. a designar un viatge. carreta de bous. neerl. afrikaans trekken 'arrossegar, estirar'

tren

Etimologia: de l'anglès train, íd., i aquest, del fr. ant. train 'acció d'arrossegar', der. de traîner 'arrossegar', del ll. vg. *traginare, der. de *tragere, alteració del ll. cl. trahere 'arrossegar, estirar' 1a font: s. XVIII

trial 2

Etimologia: de l'anglès trial, íd., der. de to try 'assajar, provar', i aquest, del fr. trier 'escollir', del mateix origen del cast. triar 1a font: c. 1975

tricorporat | tricorporada

Etimologia: de l'anglès tricorporated, íd., 'en forma de tres cossos'

trifori

Etimologia: de l'anglès triforium, del b. ll. triforium, aplicat c. 1185 a la catedral de Canterbury, segurament llatinització del fr. ant. trifoire 'cisellada, incrustació', der. de l'ant. tresforer 'traspassar', del ll. transforare, íd.

tRNA.

[de l'anglès transfer ribonucleic acid] sigla i masculí bioquímica i biologia molecular àcid

tròlei

Partició sil·làbica: trò_lei. Etimologia: de l'anglès trolley 'vagó petit', der. de to troll 'rodar', aplicat als EUA primer al dispositiu i després al vehicle, reemplaçat més tard per trolley car tròlei

truisme

Partició sil·làbica: tru_is_me. Etimologia: de l'anglès truism, íd., der. de true 'veritable'

trust

Etimologia: de l'anglès nord-americà trust (company), íd., comp. de trust 'confiança' i company 'companyia'

tumbaga

Etimologia: del malai tambâga 'coure, aram', amb -u- explicable per una grafia angl. 1a font: s. XVIII

túnel

Etimologia: de l'anglès tunnel 'tonell; passadís subterrani, cova allargada', i aquest, del fr. ant. tonel 'bota, barril' (fr. mod. tonneau), der. de tonne, íd., i aquest, del ll. td. tŭnna 1a font: 1868, DLCo.

turisme

Etimologia: de l'anglès tourism, der. de tour 'viatge, excursió', i aquest, del fr. tour 'passeig', der. de tourner 'girar, tornar' 1a font: 1905

turista

Etimologia: de l'anglès tourist, der. de tour (v. turisme) 1a font: 1905

tussà

Homòfon: tossar, tussar. Etimologia: de l'anglès tussah, i aquest. hindi tasar, íd.

twist

Etimologia:. angl. nord-americà, de to twist 'torçar, retorçar-se'. donat a la dansa llançada. Chubby Checker al 'Peppermint Lounge' de. York el 1961

underground.

Etimologia: mot angl., 'subterrani', comp de under 'sota' i ground 'terra, terreny'

unijunció

Partició sil·làbica: u_ni_jun_ci_ó Etimologia: de l'anglès Junction Transistor

unisex

Etimologia: de l'anglès unisex, íd.

USB.

Estàndard

utopia

Etimologia:. ll. modern utopia, creat. l'humanista angl. Thomas More (1477-1535). a títol de la seva obra De Nova Insula Utopia, comp. a partir. gr. oú 'no' i tópos 'lloc' 1a font: 1839, DLab.

vagó

Etimologia: del fr. wagon, i aquest, de l'anglès waggon, procedent del neerl. wagen, íd. 1a font: 1864, DLab.

vaselina

Etimologia: de l'anglès vaseline, marca registrada inventada el 1872 per la firma nord-americana Chesebrough Manufacturing Company, mot format irregularment amb l'al. Was(ser) 'aigua', el gr. él(aion) 'oli' i -ine (cf. -ina*) 1a font: 1917, DOrt.

vàter

Etimologia: de l'anglès water-closet, íd., comp. de water 'aigua' i closet 'recambró', és a dir 'recambró amb aigua'

vegetarià | vegetariana

Etimologia: de l'anglès vegetarian, íd., format irregularment sobre vegetable 'vegetal' en ocasió de la fundació de la “Vegetarian Society” a Ramsgate el 1847

veranda

Etimologia: de l'anglès veranda, i aquest, del hindi varandâ, íd., que sembla ben emparentat amb barana (cf. aquest mot), si no es tracta ja de dos mots d'origen comú

veredicte

Etimologia: de l'anglès verdict, íd., i aquest, del fr. ant. veir dit, del ll. verus 'ver' i dictus 'dit' 1a font: 1864, DLab.

versus

Etimologia: de l'anglès versus, íd. el pren. llatí

viaducte

Etimologia: de l'anglès viaduct, format amb el ll. via 'camí', per analogia amb aqueduct, 'aqüeducte', del ll. aquaeductus, íd., del ll. aqua 'aigua' i ductus, -us 'conducció', der. de ducere 'dur'

vial 2

Etimologia: de l'anglès vial, íd., de l'anglès mitjà viole, alteració de fiole. phiola, phiala, íd.

vídeo

Partició sil·làbica: ví_de_o. Etimologia: de l'anglès nord-americà video, i aquest, del ll. video, primera pers. del pres. d'indicatiu de vidēre 'veure'

virginal 2

Etimologia: de l'anglès virginal (s. XVI), íd., i aquest, del ll. virginalis 'virginal', perquè era tocat per noies

vitamina

Etimologia: de l'anglès vitamine, mot creat el 1912 pel bioquímic nord-americà d'origen polonès Casimir Funk (1884-1967), comp. del ll. vita 'vida' i amine, del radical de amoníac (ll. ammoniacus) 1a font: 1912

voleibol

Etimologia: de l'anglès nord-americà volley-ball, nom donat a l'esport inventat el 1895 per William G. Morgan, comp. de l'anglès volley 'volea', i aquest, del fr. volée, íd., i ball 'pilota'

walkie-talkie

Etimologia:. angl. nord-americà, comp. der. de to walk 'caminar' i to talk 'parlar'. el sufix dimin. -ie, terme de l'argot militar aplicat a aquest aparell, usat. primera vegada a la Segona Guerra Mundial

walkman

Etimologia: mot angl., 'caminador', comp. de to walk 'caminar' i man 'home' i sufix d'agent, aplicat per metonímia als cascos del casset; marca registrada el 1979 per la casa 'Sony'

waterpolo

Etimologia: de l'anglès water-polo, íd., comp. de water 'aigua' i polo (v. aquest mot), és a dir 'polo d'aigua'

web

Etimologia: de l'anglès 'teranyina'

wèlter

Etimologia: abreviació de l'anglès welter weight, íd., comp. de to welter 'revolcar-se, rodar per terra', i weight 'pes'

western

Etimologia: mot angl., 'de l'oest'

whisky

Etimologia: de l'anglès (Scotch) whisky 'w. escocès' o (Irish) whiskey 'w. irlandès', forma abreujada de whiskybae, variant de usquebaugh, del gaèlic uisgebeatha 'aigua de vida', comp. de uisge 'aigua' i beatha 'vida'

windsurf

Etimologia:. angl., marca registrada el 1978, comp. de wind 'vent' i surf 'onatge, escuma'

windsurfing

Etimologia:. angl., 'pràctica. windsurf'

WWW.

[de l'anglès World Wide Web, ‘xarxa d'abast mundial'] sigla i masculí informàtica.

xampú

Etimologia: de l'anglès shampoo, íd., der. del verb to shampoo 'sotmetre a massatge; rentar el cap', del hindi čâmpo, imperatiu de čâmpnâ 'masegar'

xàrter

Etimologia: de l'anglès nord-americà charter, íd., alteració de chartered (plane), comp. de to charter 'noliejar', der. de charter 'carta, contracte' i plane 'avió'

xat

Etimologia: de l'anglès chat 'xerrada'

xec2

Etimologia: de l'anglès cheque (angl. nord-americà check), de to check 'examinar, comprovar' 1a font: 1917, DOrt. xec

xeiene

Partició sil·làbica: xe_ie_ne. Etimologia: de l'anglès i el fr. canadenc cheyenne, de l'algonquí de Dakota Shaiyenna, de shaia 'parlar estranger', de sha 'vermell' i ya 'parlar'

xel

Etimologia: mot menorquí, de l'anglès shell 'petxina'

xenó

Etimologia: de l'anglès xenon, i aquest, del gr. xénos 'estrany, estranger', per la seva presència rara, en quantitats ínfimes, en l'atmosfera

xèrif | xèrifa

Etimologia: de l'anglès sheriff, íd., angl. ant. scir-gerefa, comp. de scir (mod. shire) 'comtat; comarca' i gerefa (mod. reeve) 'primer magistrat, oficial superior', d'on shir(r)eve, shir(r)ef

xifonier

Partició sil·làbica: xi_fo_ni_er. Etimologia: del fr. chiffonnier, íd., der. de chiffon 'drap', de chiffe, íd., fr. ant. chipe, íd., de l'anglès mitjà chip 'trosset', amb influx del fr. mitjà chiffre 'xifra, zero'

xíling

Etimologia: de l'anglès shilling, íd., la moneda angl.; de l'al. schilling, íd., la moneda austríaca; tots dos del germ. comú *skildulingaz 'com un escut'

xip

Etimologia: de l'anglès chip 'estella; bocí'

xoc

Etimologia: de xocar; en el sentit patològic i emotiu, calc de l'anglès shock 'cop', i aquest, del fr. choc 'xoc', del mateix origen 1a font: c. 1800

xou

Partició sil·làbica: xou. Etimologia: de l'anglès show, íd., postverbal de to show 'mostrar, exposar'

xunt

Etimologia: de l'anglès shunt, postverbal de to shunt 'maniobrar', d'origen incert

xut2

Etimologia: de l'anglès to shoot 'tirar, disparar', pres substantivadament, o potser d'una confusió fonètica en fr. del verb to shoot i el substantiu shot 'tret, dispar', alhora perfet i participi de to shoot 1a font: 1917, DOrt. xut

zàping

Etimologia: de l'anglès zapping, íd., de to zapp 'anar com un llamp'

zero

Etimologia: de l'it. zero, contracció de zèfero. ll. zephўrus. què a Itàlia es disfressà l'àr. ṣifr 'buit', origen. mot xifra. inicialment significà 'zero'; de l'it. passà al fr., cast. angl. i.

zoom

Etimologia: de l'anglès to zoom, primer verb i després substantiu, onomatopeia d'un zumzeig de to greu, aplicat des del 1917 en aeronàutica als moviments de caiguda en picat i redreçament vertical dels avions metralladors

visca.com

Anglicismes 749 anglicismes del GDLC

Anglicismes
749 anglicismes del GDLC