visca.com |
Dites visca!
Dites visca! L
- la
- la llei de l'embut
- might makes right
- la part del lleó
- the lion's share
laborable: dia laborable — workday, work/working day
laments: els laments no serveixen per res — no use crying over spilt milk
las: ai las! — alas!
leri: leri-leri — 1 [prop d'esdevenir-se] about to happen 2 [si cau no cau] teetering, shaky, about to fall
lífting: lífting — face-lift
- línia
- a primera línia de foc
- on the front line
- en línia recta
- straight, in a line; orderly
- guardar la línia
- keep one's figure, stay slim
- línia de mira
- line of sight
listo: vatua listo! — what the heck!, what the hell! [vulg.]; darn it!, dammit! [vulg.]; fuck! [tabú]
lladra: gos que lladra no mossega — one's bark is worse than one's bite
lladrar: lladrar a la lluna — waste one's time
- lladre
- atipar-se/afartar-se com un lladre
- eat like a horse
- el lladre es pensa que tots roben
- people with bad intentions assume bad intentions in others
- un lladre de camí ral
- a common thief, punk, swindler
lladren: quan els gossos lladren, alguna cosa senten — where there's smoke, there's fire
lladres: cova de lladres — den of thieves
llaga: posar el dit a la llaga — hit the nail on the head, hit the bull's-eye/mark
llàgrima: plorar a llàgrima viva — sob/cry one's eyes out
- llàgrimes
- llàgrimes de cocodril
- crocodile tears
- mar de llàgrimes
- flood of tears
- tempesta de llàgrimes
- storm of tears
- vall de llàgrimes
- vale of tears
llaminer: ser llaminer — have a sweet tooth
- llamp
- com un llamp
- quick as a flash/wink
- llamp del cel!
- dammit! [vulg.], damnation! [vulg.], darn it!, dang!
llampada: de llampada — in a flash
llampec: en/com un llampec — quickly, fast; in the blink of an eye; (in / like / quick as) a flash; in two shakes of a lamb's tail; before you can say Jack Robinson
llamps: tirar a algú llamps i pestes — chew someone out, give someone hell [vulg.], read someone the riot act, rake someone over the coals
- llana
- anar per llana i tornar esquilat/tos
- become the victim of one's own scam
- quan les cabres tindran llana
- when pigs have wings; when hell freezes over [vulg.]
- tenir llana al clatell
- be gullible, a sucker, an easy mark
- treure a algú la llana del clatell
- wise someone up, put someone in the know
llança: la punta de llança — the cutting edge, avant-guarde, state-of-the-art
- llançar
- llançar a perdre
- to spoil, mess up, screw up [vulg.]; [menjar] go bad/off (ex.: La gelada ha llançat a perdre la collita de taronges = The frost has spoiled the orange crop)
- llançar el guant a algú
- throw down the gauntlet (to someone); to challenge someone
- llançar l'ham
- lure, entice, offer an inducement; [fer entendre a algú l'interès de tenir-hi una relació amorosa] (come on to / hit on) someone
- llançar la tovallola
- throw in the towel
- llançar les campanes al vol
- peal the bells, beat the drum; celebrate, make merry, revel
- llançar per la borda
- do away with, cast aside, dispense with, get rid of
- llançar una floreta
- pay a compliment; praise, flatter
- llançar-ho tot a rodar
- give up on everything
llar: llar de foc — fireplace
- llarg
- a llarg termini/tret
- in the long run/term
- al llarg de
- along, throughout; along the length of
- anar de llarg
- (take / go on / last) a long time
- anar (per) llarg
- (take / go on / last) a long time
- de llarg a llarg
- from one side/end/point to the other
- llarg com un dia sense pa
- never-ending, ceaseless, endless; [discurs] long-drawn-out, long-winded
- llarg (d'ungles / de dits)
- light-fingered
- més llarg que un dia sense pa
- never-ending, ceaseless, endless; [discurs] long-drawn-out, long-winded
- passar de llarg
- not stop, keep on going
- posar-se de llarg
- [presentar en societat] have a coming out party
- tirant llarg
- at (the) most, at the outside
- tirar llarg
- overestimate
- llarga
- a carrera llarga
- in the long run, sooner or later; in the fullness of time
- a la llarga
- in the long run, sooner or later; in the fullness of time
- cara llarga
- long-faced, gloomy, sad, depressed
- de llarga mà
- long beforehand
- saber-la llarga
- be shrewd, crafty, cunning, savvy; be sharp as a tack
- tenir la llengua llarga
- be a gossip, telltale, blabbermouth, bigmouth
llargues: donar llargues mànigues — give a free hand, give free rein, give a blank check
- llàstima
- fer llàstima
- to be pitiful
- fet una llàstima
- in deplorable condition
llàtzer: fet un sant llàtzer — bedraggled, battered, beat up
- llauna
- com en una llauna de sardines
- packed/crammed like sardines
- donar la llauna
- to bother, annoy, irritate, pester, plague
- quina llauna!
- what a drag!
- llaurar
- llaurar a fondo
- devote oneself to a job, an activity, etc.
- llaurar dret
- toe the line, follow the book, adhere to the rules
- llaurar en arena
- to flog a dead horse
- llautó
- ensenyar el llautó
- show one's true colors; involuntarily reveal one's hidden intentions/agenda
- veure's el llautó
- see through something/someone, have someone's number
- llavis
- a flor de llavis
- on one's lips
- de llavis enfora
- (paying/giving) lip service; speaking insincerely, empty talk, hollow words
- estar suspès dels llavis d'algú
- hang on someone's every word
- mossegar-se els llavis
- bite one's tongue, refrain from speaking
- llebre
- aixecar/alçar la llebre
- let the cat out of the bag, spill the beans, blab, blow the gaff
- dir més mentides que una llebre no fa salts
- lie shamelessly; lie like a rug
- donar/vendre gat per llebre
- cheat, dupe, con, swindle, hoodwink, bamboozle, bilk; pull the wool over someone's eyes, take someone in
- saber on jeu la llebre
- know (the ropes / the score / what's what)
- saltar la llebre
- reveal a secret, spill the beans, let the cat out of the bag
llebres: a so de timbals no s'agafen llebres — some things are best done discreetly
- llegir
- llegir en diagonal
- to skim
- llegir entre línies/ratlles
- read between the lines
- llei
- a dreta llei
- by rights; lawfully, legally, rightly, justly
- complir amb la llei
- abide by the law
- de bona llei
- genuine, veritable
- de mala llei
- base, disreputable
- fer a algú la llei
- lay down the law to someone
- feta la llei feta la trampa
- every law has a loophole
- l'imperi de la llei
- the rule of law
- la llei de l'embut
- might makes right
- llei de l'embut
- "might makes right"; laws or restrictions unfairly imposed upon the weak by those immune from complying with said laws and restrictions
- projecte de llei
- bill
- violar la llei
- break the law
- lleig
- fer lleig
- look bad, make a bad impression
- lleig com un pecat
- ugly as sin
- llençar
- bo per a llençar
- useless, good-for-nothing
- llençar la casa per la finestra
- go all out, shoot the works, spare no expense, pull out all the stops
- llençar perles als porcs
- cast pearls before swine
llençol: a cada bugada (perdem / es perd) un llençol — for every step forward, two steps back
llençolades: pegar llençolades — commit adultery, cheat on someone, philander
llengotes: fer llengotes — stick out one's tongue
- llengua
- anar-se'n de la llengua
- to let slip, to blab; let the cat out of the bag, spill the beans
- brou de llengua
- humbug, balderdash, hot air, hooey
- estirar la llengua a algú
- to loosen someone's tongue
- ficar-se la llengua a la butxaca
- hold one's tongue; keep one's trap shut [vulg.]
- ficar-se la llengua al cul
- keep quiet, clam/button up; shut up [vulg.], put a sock in it [vulg.]
- fluix de llengua
- gossipy, loose-lipped, gabby, prattling
- frenar la llengua
- be closemouthed, hold one's tongue, keep one's peace, keep mum
- haver menjat llengua
- babble incessantly, run off at the mouth, yakkety-yak
- haver perdut la llengua
- not say a word
- llengua de pedaç
- incomprehensible speech; gibberish, gobbledygook
- llengua!
- no way!
- mossegar-se la llengua
- bite one's tongue, refrain from speaking
- no tenir pèls a la llengua
- not mince words, speak one's mind, lay it on the line
- retenir la llengua
- hold one's tongue
- ser fluix de llengua
- be a bigmouth/blabbermouth; be indiscreet
- tenir la llengua llarga
- be a gossip, telltale, blabbermouth, bigmouth
- tenir llengua d'escorpí/d'escurçó
- have a sharp tongue; be a backbiter, detractor, slanderer, vilifier
- tenir llengua de destral
- calumniar
- tenir (mala llengua / la llengua verinosa)
- be a backbiter, detractor, slanderer, vilifier
- tenir molta llengua
- have a swelled head; be a blowhard/braggart/windbag
- tenir-ho a la punta de la llengua
- have it on the tip of one's tongue
- treure un pam de llengua
- huff and puff, be done in, be dead beat
- llengües
- anar a llengües de la gent
- be the subject of malicious gossip
- males llengües
- mudslingers, character assassins, defamers, backbiters
- llenties
- guanyar-se les llenties
- make/earn a living
- vendre's per un plat de llenties
- sell out, play false; put material gain before honor/duty
llentilla: tenir el cor com una llentilla — be scared (stiff / to death)
- llenya
- afegir/posar/tirar llenya al foc
- add fuel to the fire, make matters worse
- donar llenya
- beat up, thrash, knock around
- fart de llenya
- beating, thrashing, whipping
- fer llenya
- said of a human tower that has collapsed (ex.: El 5 de 8 ha fet llenya = The eight-storey tower with 5 to a floor has collapsed)
- repartir llenya
- attack, assault, light into
lleó: la part del lleó — the lion's share
llepafils: llepafils — fussy eater
llepaplats: llepaplats — glutton
- llepar
- llepar el cul a algú
- suck up (to someone) [Am.] [vulg.], kiss (someone's) ass [vulg.]
- per llepar-se'n els bigotis/dits/morros
- finger-licking good; to find something particularly tasty
llepat: haver llepat — have had it, be done for, be sunk
llesca: fer la llesca a — to bother, annoy, irritate, pester, plague
- llest
- més llest que la tinya
- smart as a whip, sharp as a tack, keen, quick-witted
- més llest que una daina
- smart as a whip, sharp as a tack, keen, quick-witted
llestos: i llestos! — and that's it!, that's all she wrote!
- llet
- blanc com un glop de llet
- white as a sheet
- de mala llet
- in a bad mood; bad-tempered, churlish, grouchy, ornery, cross
- haver mamat llet de cabra
- be unruly, rebellious, headstrong
- quina llet!
- what luck!
- ser de mala llet
- be bad-tempered, churlish, grouchy, ornery, cross
- lletera
- comptes de la lletera
- wishful thinking, self-deception
- fer els comptes de la lletera
- indulge in wishful thinking, count one's chickens before they're hatched
- lletra
- a poc a poc i bona lletra
- slowly and carefully; slow but/and sure
- al peu de la lletra
- literally, word for word
- aprendre de lletra
- learn to read
- saber de lletra
- know how to read, be literate
lletraferit: lletraferit — bookworm, savant, scholar
lletres: sopa de lletres — word search
lletuga: com una lletuga — tender
- lleuger
- de lleuger
- carelessly, haphazardly, negligently, offhandedly
- lleuger com una ploma/daina
- light as a feather
lleugera: a la lleugera — carelessly, haphazardly, negligently, offhandedly
llevada: fer llevada — give forth, yield; give a good account of itself
llevant: de llevant fins a ponent — everywhere, far and wide, near and far, the world over
- llevar
- llevar (a algú) la bena dels ulls
- wise someone up, make someone see the light
- llevar àncores
- leave, clear out, make tracks, take off; [lit.] weigh anchor
- llevar la taula
- clear the table
- llevar-se amb el peu esquerre
- get up on the wrong side of (the) bed
- llevar-se la careta
- show one's true colors
- llevat
- llevat d'això
- besides this, apart from this
- llevat de
- except, apart from, other than
- llevat que
- unless
llibertat: prendre's la llibertat de — take the liberty of
- llibre
- com un llibre obert
- like an open book; easy to get to know
- com un llibre tancat
- like a closed book, difficult to get to know
- llibre de consulta
- reference book
- parlar com un llibre
- speak in (an erudite / a scholarly) manner
- punt de llibre
- bookmark
- llibres
- deixar els llibres
- give up one's studies
- ficar-se en llibres de cavalleries
- get mixed up in questionable affairs
llibreter: llibreter de vell — secondhand bookseller
- lliçó
- donar una lliçó
- give a good example
- perdre la lliçó
- lose track, get lost
- saber la lliçó
- know the score/ropes, know one's (way around / stuff)
lligades: tenir les mans lligades — have one's hands tied
- lligar
- lligar caps
- understand, get the picture, get the point, catch on
- lligar curt
- restrict, hamper, impede, inhibit; bottle up, pin down
- lligar de mans (i peus)
- put out of action, hamstring, hogtie, incapacitate
- lligar els gossos amb llonganisses
- be rolling in cash/money/dough
- lligar-se bé les espardenyes
- pull up one's socks; prepare oneself for a dfficult task
- no deixar caps per lligar
- leave nothing to chance
- tenir (melics / molts caps) per lligar
- have a lot on one's plate, have a lot to do
lligat: estar lligat de peus i mans — have one's hands tied
lliguen: vuits i nous i cartes que no lliguen — useless, of no account
llim: saber del llim de les olles — know the score/ropes, know one's (way around / stuff)
- llima
- menjar com una llima
- eat like a horse; [despectivament] pig out
- treball de llima
- polishing, fixing up, retouching
llimar: llimar arestes — pour oil on troubled waters, work to reduce tensions, attempt to calm a problematic situation
llimbs: als llimbs — in limbo; in a state of uncertainty
llindar: al llindar de — on the threshold of
lliri: amb el lliri a la mà — like a babe in the woods, credulously, gullibly
- llis
- llis i ras
- 1 [fàcilment] easily 2 [a la clara] frankly, forthrightly, without beating around the bush
- passar de llis
- not stop, keep on going
llista: passar llista — call the roll
- llistó
- abaixar el llistó
- lower the bar
- posar alt el llistó
- set the bar high
- llit
- anar al llit com les gallines
- go to bed with the chickens
- anar-se'n al llit
- go to bed
- fer el llit
- make the bed
- fer llit a part
- not sleep together, sleep in separate beds
- fer llit
- keep to one's bed, be confined to bed
- ficar-se al llit
- 1 [anar a dormir] go to bed 2 [emmalaltir] get sick, fall ill
- guardar llit
- keep to one's bed, be confined to bed
- llit de matrimoni
- double bed
- llit de roses
- bed of roses
- tornar-se'n al llit, que això és la lluna
- that's it, that's all she wrote, end of story
lliurar: lliurar l'ànima a Déu — meet one's maker
- lliure
- al lliure albir
- freely, as one pleases
- lliure arbitri
- free will
- tenir el camp lliure
- have a free hand
lloat: lloat sia Déu! — praise the Lord!
- lloc
- a cap lloc
- nowhere, anywhere
- donar lloc a
- cause, bring about, give rise to
- en lloc de
- instead of
- en tot lloc
- everywhere
- fer lloc
- make room for
- fer-se un lloc
- succeed, find a place for oneself, do well
- feu lloc!
- make way!, clear the way!
- fora de lloc
- uncalled-for, improper, inappropriate, off-base
- haver-hi lloc
- there be cause; to be fitting
- lloc comú
- [tòpic] half-truth, banality; generalization without substance
- posar les coses al seu lloc
- clarify matters, make things perfectly clear
- posar-se al lloc de l'altre
- put oneself in someone else's shoes
- tenir lloc
- take place
- un lloc per a cada cosa, i cada cosa al seu lloc
- everything in its place
llogar: n'hi ha per a llogar-hi cadires — it shouldn't be missed, it's beyond belief, it's a real knockout
llogat: tenir el cul llogat — work for someone else, be dependent on another
lloguer: vendre la casa i anar a lloguer — give it up as a bad deal, bow out, give up the ship; go out of business
- llonganisses
- haver-hi més dies que llonganisses
- there be all the time in the world
- lligar els gossos amb llonganisses
- be rolling in cash/money/dough
- llop
- a la gola del llop
- in danger, in darkness
- ficar-se a la gola del llop
- put oneself at risk; go into the lion's den
- fosc/negre com una gola de llop
- black as night/pitch
- ser un llop amb pell d'ovella
- be a wolf in sheep's clothing
- tenir cara d'ovella i urpes de llop
- be a wolf in sheep's clothing
- veure les orelles del llop
- be in danger, at risk
- llops
- no matar (llops)
- not be special, not be anything (out of this world / to write home about)
- temps de llops
- foul weather
llorers: adormir-se sobre els llorers — rest on one's laurels
- lloro
- la xocolata del lloro
- something unimportant, an insignificant part
- passar la nit del lloro
- make a night of it, go out on a binge
- repetir com un lloro
- to parrot
lloros: fotre's de lloros [vulg.] — fall on one's face, fall flat
llostres: entre dos llostres/llustres — at dusk/twilight/nightfall
lloure: a lloure — at will, at liberty, without restrictions; freely, fancy-free; (ex.: amb els cabells ~ = with one's hair loose)
lluernes: fer lluernes — reflect sunlight off a mirror
- llufa
- fer llufa
- fail, break down, be on the blink/fritz, go haywire, go/be kaput; [petard, bomba, etc.] not go off
- penjar/posar la llufa a algú
- take advantage of someone
lluir: lluir el pèl — look good, have a good appearance; look like a million dollars
lluiria: (a algú) lluiria més el pèl — one would be better off
lluït: quedar lluït — look foolish
- llum
- a plena llum
- in plain sight, openly
- clar com la llum del dia
- plain as (day [Am.] / a pikestaff [Br.] / the nose on one's face)
- com posar oli en un llum
- be smooth/plain sailing; be a perfect fit, be just what the doctor ordered
- donar a llum
- give birth
- estar com un llum
- be mad as a hatter, crazy as a loon, nutty as a fruitcake, stark raving mad
- fer llum sobre
- shed light on
- obrir els ulls a la llum
- be born
- sortir a la llum
- come to light
- tancar els ulls a la llum
- to die, pass away, breathe one's last, give up the ghost, kick the bucket, buy the farm, cash in one's chips
- treure a la llum
- bring to light, bring into the open, lay bare, disclose
- veure la llum
- be born
- llums
- a dues llums
- twilight
- a encesa de llums
- at dusk/twilight/nightfall
- lluna
- de bona lluna
- in a good mood, cheerful, in high spirits, bright, cheery, chipper
- de mala lluna
- in a bad mood; bad-tempered, churlish, grouchy, ornery, cross
- demanar la lluna en un cove
- ask for the moon
- estar a la lluna (de València)
- be distracted/inattentive; be (spaced out / out to lunch); be daydreaming/woolgathering
- lladrar a la lluna
- waste one's time
- lluna de mel
- honeymoon
- prometre la lluna en un cove
- make empty promises
- prometre la lluna
- promise the moon
- quedar a la lluna de València
- be disappointed/frustrated; be left in the dark; have one's hopes dashed
- tornar-se'n al llit, que això és la lluna
- that's it, that's all she wrote, end of story
- voler agafar la lluna amb les dents
- want something impossible, set one's sights too high
- llunes
- fer llunes
- pout, glower, look sullen, sulk
- tenir llunes
- blow hot and cold; be variable, unpredictable, fickle, changeable, inconstant
- lluny
- al/del lluny
- far away, in the distance; a long way away [col·loq.]
- al lluny del lluny
- as far as the eye can see
- anar lluny d'osques
- be mistaken, off the beam, wide of the mark
- anar massa lluny
- get out of hand
- arribar lluny
- succeed, go far, do well, get ahead, move up in the world
- ben al lluny
- as far as the eye can see
- d'una hora lluny
- from a long way off
- de lluny
- distant (ex.: Som cosins de lluny = We are distant cousins)
- lluny de
- far from
- lluny enllà
- far away, way over yonder, in the distance
- ni de lluny
- not at all, not by any means, no way; not by a long (shot [Am.] / chalk [Br.])
- salut i ben lluny!
- good riddance!
- sense anar més lluny
- for example/instance
- veure (de / d'una hora) lluny
- be clear-sighted, perceptive
- veure de lluny
- be easily foreseen
- veure's d'una hora lluny
- be obvious, self-evident; to tell at a glance
llunyania: a la llunyania — far away, in the distance; a long way away [col·loq.]
lluquet: encendre's com un lluquet — lose one's temper, fly off the handle, hit the ceiling/roof
llustres: entre dos llostres/llustres — at dusk/twilight/nightfall
lluu: no és d'or tot el que lluu — all that glitters is not gold
lucre: sense finalitat de lucre — nonprofit
visca.com |
Dites visca!