Anglès per a catalanoparlants — Utilitzant el català per a facilitar l'aprenentatge de l'anglès

Introducció

Vegeu també Para aprender inglés hay que pensar en español

En aquest article defensarem la tesi que, en el cas dels adolescents i adults, l'ús del català —i per ús del català, entenem l'ús de la traducció— en les classes d'anglès pot facilitar i accelerar l'aprenentatge. L'anglès i el català tenen molts punts en comú i un professor amb un bon coneixement d'amdós idiomes pot aprofitar aquestes similaritats per a fer que les classes siguin més entenedores.

Aquesta obra es divideix en tres parts:

— En la primera part parlarem dels advantatges que ens aporta tenir en compte la llengua materna dels alumnes catalans i de per què l'ús del català a les aules és útil.

— En segon lloc esmentarem quatre justificacions que se solen adduir en contra de l'ús de la traducció en l'ensenyament de l'anglès, i la nostra argumentació per a considerar-les falsos tòpics.

— En tercer lloc aportarem exemples de com les comparacions entre el català i l'anglès poden ajudar els alumnes accelerarant el ritme de les classes, fent que siguin més comprensibles i, fins i tot, divertides. Els exemples procedeixen de tres àrees: lèxic, sintaxi i pronunciació.

Primera part — En les classes d'anglès és beneficiós tenir en compte la llengua materna dels alumnes catalans

Primer de tot considerem que, en general, a l'hora d'ensenyar l'anglès és bo d'estructuar i planificar la classe tenint en compte la llengua materna de l'alumne, sobretot quan es tracta d'una llengua com el català, que té molts punts en comú amb l'anglès. I perquè això s'entengui bé, proposem una analogia.

Imaginem que volem crear un curs i una metodologia per a ensenyar el català a París. Sembla lògic que podríem donar per suposat que els alumnes ja entendran molts aspectes del català de manera intuïtiva. Així no caldria perdre gaires hores de classe explicant la funció de les terminacions verbals, ni quan s'ha de fer servir el mode subjuntiu, ni la sintaxi i l'ús dels pronoms febles en i hi, etc., perquè, a grans trets, els alumnes ja coneixeran aquestes coses. A més, si el professor català té un bon coneixement del francès, sabrà destacar els punts més problemàtics per als alumnes: per exemple, que els articles indefinits són uns i unes (no pas des), que el català distingeix entre accions acabades avui i les accions més remotes (fa dos dies els vaig veure, però fa dues hores els he vist), etc.

En canvi, a l'hora de crear un curs i una metodologia per a ensenyar el català a Beijing, les explicacions haurien de ser molt més completes i, necessàriament, prolongades. Per tant, no tindria sentit crear un sol curs amb una sola metodologia per als alumnes francesos i xinesos, sinó que s'hauria d'adaptar el contingut de les classes tenint en compte la llengua materna dels alumnes. Ara bé, tot i que el català i l'anglès no tenen tants punts en comú com el català i el francès, sí que en tenen qui-sap-los i els podem aprofitar per a resoldre dubtes i accelerar el ritme de les classes. Al mateix temps, els professors bilingües podran emfatitzar les àrees d'anglès en què els alumnes catalans són propensos a equivocar-se.

Mirat des del punt de vista de l'alumne és obvi que és més fàcil i ràpid aprendre una segona llengua si aquesta té similituds amb la llengua materna; no cal dir, per exemple, que els catalans poden aprendre l'italià amb més facilitat que l'alemany o el rus. Se segueix, doncs, que és bo per als alumnes catalans que el professor d'anglès sàpiga llur llengua, perquè entendrà millor els problemes que poden tenir. A més, poden fer preguntes amb més facilitat que si fossin obligats a formular els dubtes en anglès. De fet, en el cas dels alumnes menys atrevits, pot ser que alguns s'estimin més mantenir silenci que haver de fer preguntes en anglès, i això no és bo.

Per acabar no ens podem estar de pensar que el fet que els professors nadius angloparlants monolingües no puguin comparar l'anglès amb el català és una limitació, i que no hauríem de deixar que aquesta limitació condicionés les classes d'anglès dels professors catalanoparlants. Dit altrament, els professors bilingües no haurien de supeditar la seva metodologia a la dels nadius angloparlants monolingües, que es formen per a ensenyar l'anglès en qualsevol país del món, sense tenir mai en compte la llengua materna dels seus alumnes. I això ens fa preguntar: ¿S'ensenya l'anglès en anglès i sense comparar-lo amb el català perquè és el mètode més eficaç, o potser més aviat perquè així els mestres angloparlants no hagin d'aprendre el català?

Segona part — Quatre tòpics en contra de l'ús de la traducció

Mirarem ara quatre tòpics, val a dir justificacions que considerem errònies, que es donen en contra de l'ús de la traducció com a eina de l'ensenyament.

Diríem que és precisament a causa de la limitació del temps que s'hauria de fer servir el català, perquè, tant si es tracta del vocabulari com de la sintaxi, la traducció és més ràpida, eficient i entenedora que la definició en anglès de paraules i locucions angleses. A més, quan es fa servir la definició en anglès, òbviament els alumnes han d'estar familiaritzats amb el vocabulari que es fa servir per a expressar la definició, cosa que pot complicar la tasca qui-sap-lo. Donem ara tres exemples constrastats comparant la defnició i la traducció:

— Ensenyar el verb know knew known

Definició: To consider something as being true. To have an understanding of something. To be able to distinguish. To be acquainted with someone or something.
Examples: I know the facts; I know how to cook; I know you.

Traducció: Vol dir saber i conèixer, però no conèixer per primera vegada, que és meet met met. Examples: Sé els fets = I know the facts; Sé cuinar - I know how to cook; Et conec = I know you; Ahir vaig conèixer la Maria = I met Maria yesterday.

— Ensenyar la locució by the way

Definició: It's something you say when you want to change the subject, especially when someone says something that reminds you of something else.
Example: By the way, you still owe me twenty euros.

Traducció: Vol dir per cert.
Example: Per cert, encara em deus vint euros = By the way, you still owe me twenty euros.

— Ensenyar el gir «used to + infinitiu»

Definició: It is what you say when you want to express either habitual actions or states taking place in the past but not continuing into the present or routine actions in the past.
Examples: She used to be thin; When I was young I used to swim every day.

Traducció: «used to + infinitiu» correspon o bé a «abans + imperfet» o bé a «solia + infinitiu».
Examples: Abans era prima = She used to be thin; Quan era jove solia nedar cada dia = When I was young I used to swim every day.

Per tant, si l'objectiu és d'aprofitar al màxim les hores d'instrucció, la traducció té avantatges evidents. Ara bé, això no vol dir que no s'hagi de fer servir mai definicions angleses en les classes, sinó que no s'hauria de bandejar sistemàticament el català.

1) Primer hem de tenir clar que per “traducció” entenem la traducció correcta, que no és sempre la traducció literal. Per exemple, I live in Manresa és una traducció literal i correcta de Visc a Manresa, peró la traducció correcta de Fa trenta anys que visc a Manresa no és gens literal: I've lived in Manresa for thirty years. O sigui, quan parlem de traducció ens referim només a la traducció correcta, tant si és literal com si no.

Pel que fa a les catalanades, cal reconèixer que, tant si pensen primer en català com si no, els alumnes tindran una tendència a fer servir construccions i vocabulari amb què ja estan familiaritzats. O sigui, les catalanades són en gran part inevitables i només s'eliminaran amb la pràctica, però es poden rectificar amb més facilitat si es fa la comparació entre el català i l'anglès.

2) En segon lloc, no és lògic de dir que perquè un principiant pugui aprendre a fer alguna cosa com un expert, ha de fer veure que ja és un expert. Que Dani Pedrosa pugui córrer a 180 quilòmetres per hora amb la moto, no vol dir que la millor manera d'aprendre a ser pilot de motos sigui fent el mateix. O que un músic de jazz improvisi fluidament sense pensar conscientment en la tècnica ni en les escales, no vol dir que els principiants no hagin d'estudiar la tècnica i les escales.

En fi, demanar que els alumnes parlin en anglès sense pensar primer en català, perquè així ho fan els bilingües, és començar la casa per la teulada.

3) En tercer lloc, recordem que la capacitat de traduir no és cap impediment perquè una persona pugui ser bilingüe: totes les persones bilingües saben traduir i això no afecta la seva habilitat de parlar un segon idioma sense pensar primer en la seva llengua materna.

4) En quart lloc, i molt important, fer servir la traducció per a facilitar i accelerar l'aprenentatge d'anglès no vol dir que els alumnes hagin de pensar primer en català per sempre més. La capacitat de parlar l'anglès espontàniament i correcta, sense la necessitat de pensar primer en català, només s'aconsegueix amb la pràctica, i la traducció no inhibeix aquest procés. De fet, sense la traducció, el procés ni pot començar. Vegem ara un exemple:

Sense saber que el mot català vi s'anomena wine, no podem ni demanar una copa d'aquesta beguda. Hem d'aprendre, fent servir la traducció, que vi es diu wine en anglès. Però després d'un parell de copes, en demanar-ne una altra, sí que podem dir wine sense pensar primer en vi. I, gràcies a la traducció, ja hem començat a parlar l'anglès sense pensar primer en català. Òbviament, l'expressió de frases més complexes comportarà més temps al parlant, però al capdavall, tant si el que volem expressar és senzill com si és complex, el procés comença amb la traducció.

5) Finalment, tant si volem com si no, els alumnes, a l'hora d'expressar-se inicialment en anglès, conscientment o subliminal, faran comparacions amb el català, i considerem que és millor ajudar-los a fer aquestes comparacions correctament que no pas ignorar que les estan fent.

Primer cal tenir en compte que els nens i nenes, abans dels set anys d'edat han tingut més de trenta mil hores de contacte amb la seva llengua materna. En canvi, els alumnes adolescents i adults de Catalunya amb prou feines tenen sis o set hores setmanals de contacte amb l'anglès, o sigui unes tres-cents hores l'any. A més, després de l'edat de la pubertat, els mecanismes mentals de l'aprenentatge canvien: els nens i nenes poden adquirir una segona llengua amb l'exposició, sense la necessitat d'analitzar-la, mentre que els adolescents i els adults l'han d'aprendre, de la mateixa manera que aprenen la història o les matemàtiques. Però, comptat i debatut, el factor més important és l'exposició intensiva i constant a la llengua, sigui quina sigui l'edat de l'alumne.

Reconeixem que la metodologia sense traducció és perfectament legítima a Anglaterra o als Estats Units, ja que, per un costat, els alumnes tenen l'avantatge de viure en un ambient de «immersió lingüística» (i.e., l'exposició intensiva a una segona llengua, vivint en una comunitat que la parli de forma habitual) i, per l'altre, no podem esperar que els mestres d'allà aprenguin les moltes llengües maternes de tots els seus alumnes. Però a Catalunya la situació és completament al revés: els alumnes tenen poques hores setmanals de contacte amb l'anglès i, en el cas dels professors bilingües, l'avantatge de tenir el mateix idioma amb el professor. Per tant, considerem que no té sentit que els mestres d'aquí ensenyin l'anglès com si fossin angloparlants monolingües.

Un altre punt important: A les universitats d'allà pretenen que la formació que donen als qui volen ensenyar l'anglès als no angloparlants sigui apta per a qualsevol país del món; per tant, les metodolgies han de ser igualment aplicables a tot arreu sense tenir en compte que els problemes d'aprenentatge que poden tenir els catalans són diferents dels que es presenten en altres països. En fi, voldríem posar en dubte el tòpic que els millors mestres d'anglès són els nadius angloparlants monolingües; per a nosaltres valen més els professors catalans bilingües, sempre que sàpiguen bé l'anglès i estiguin disposats a fer servir la traducció.

Tercera part — Mostrar exemples que posin en pràctica l'ús del català en les classes d'anglès

Ara us vull donar uns quants exemples de com podem posar en pràctica l'ús del català en les classes d'anglès. Destacaré tres àrees: lèxic, sintaxi i pronunciació. Veurem que la majoria d'aquests exemples s'expliquen en menys d'un minut i, per tant, no representen un gran canvi en les metodologies actuals.

A) Lèxic

Pel que fa a l'ús del català per a facilitar l'aprenentatge del lèxic anglès, podem destacar primer els mots, sobretot els verbs, que tenen més d'un significat.

know, meet
conèixer

El verb conèixer és know knew known quan significa tenir coneixença, cas en què normalment es fa servir el present. En canvi correspon a meet met met quan significa fer coneixença o conèixer per primera vegada, cas en què normalment apareix en passat.

— Et conec i em coneixes = I know you and you know me.

— Ens vam conèixer a Vic = We met in Vic.

Val a dir que We met in Vic també pot voler dir Ens vam trobar a Vic.

find, meet, feel
trobar, trobar-se

El verb trobar és find found found, però trobar-se se sol traduir per meet met met quan és reunir-se o coincidir per atzar en un lloc, i per feel felt felt quan parlem de l'estat d'ànim o de la salut.

— He trobat el teu rellotge = I've found your watch.

— Es troben cada dilluns a casa seva = They meet at his house every Monday.

— M'he trobat amb el teu cosí = I met your cousin (que també pot voler dir Vaig conèixer el teu cosí).

— Em trobo bé = I feel good.

look for, search for, get, pick up
buscar, anar a buscar

El verb buscar es tradueix per look for o search for quan és mirar de trobar, però correspon a get got got/gotten quan significa arribar a tenir i a pick up quan significa recollir.

— Què busques? = What are you looking for?

— Tens mal de cap? Doncs, t'aniré a buscar una aspirina = Do you have a headache? Then I'll get you an aspirin.

— Passaré a buscar-te a les vuit = I'll come by and pick you up at eight.

happen, pass, spend
passar

El verb passar és happen quan té el sentit de ocórrer o esdevenir-se, és pass quan indica moviment d'un lloc a un altre, i correspon a spend spent spent si es refereix a temps.

— Han passat moltes coses estranyes = Many strange things have happened.

— Passa'm la sal = Pass me the salt.

— Vam passar per Ripoll = We passed by/through Ripoll.

— Vam passar tres dies a la Costa Brava = We spent three days on the Costa Brava.

bring, take, carry, wear
portar

El verb portar és bring brought brought quan té el sentit de transportar una cosa cap aquí i correspon a take took taken quan el sentit és de transportar una cosa cap allà. A més, vol dir carry quan significa dur pes i wear wore worn quan té el sentit de portar posat.

— Porta'm les tisores = Bring me the scissors.

— Els vam portar els documents = We took them the documents.

— Quant pes portes? = How much weight are you carrying?

— Portava un jersei vermell = She was wearing a red sweater.

catch, take, hold
agafar

El verb agafar és catch caught caught quan té la idea de perseguir i capturar, correspon a take took taken quan significa desplaçar, i s'expressa amb hold held held quan vol dir subjectar o suportar.

— Hem agafat (la pilota / tres peixos / el lladre) = We've caught (the ball / three fish / the thief).

— Quants llibres has agafat? = How many books have you taken?

— Està agafant el nadó en braços = He's holding the baby in his arms.

leave, lend, let
deixar

El verb deixar, en la majoria dels casos, és leave left left, però com a sinònim de prestar es tradueix per lend lent lent, i correspon a let let let quan significa permetre. És curiós que el verb deixar es tradueixi en anglès per tres verbs irregulars que comencen per le-.

— He deixat les claus a la cuina = I've left the keys in the kitchen.

— No deixis per a demà el que puguis fer avui = Don't leave for tomorrow what you can do today.

— El meu oncle em va deixar una casa de pagès = My uncle left me a farmhouse.

— Li he deixat vint euros = I've lent him twenty euros.

— No ens deixen mirar la televisió = They won't let us watch TV.

think, plan, mean

pensar

El verb pensar és normalment think thought thought, però quan significa tenir el propòsit de fer alguna cosa es tradueix de tres maneres diferents, depenent del grau de certesa. Considerem l'exemple Pensem sortir a les tres:

— El sentit més dubtós: We're thinking about leaving at three.

— El que és probable: (We plan o We're planning) to leave at three.

— Hi estem decidits: (We mean o We are determined) to leave at three.

remember, remind
recordar

El verb recordar és remember quan significa tenir present a la memòria, i correspon a remind quan significa fer venir a la memòria. A més, recordar de fer una cosa és remember to do something, mentre que recordar d'haver fet una cosa correspon a remember doing something.

— M'he recordat de tancar el llum = I remembered to turn off the light.

— Recordo d'haver-la vista = I remember seeing her.

— Recorda-li que demà és festa = Remind him that tomorrow is a holiday.

— Em recordes la meva mare = You remind me of my mother.

wait, hope, expect
esperar

El verb esperar és wait for quan significa aturar-se en un lloc, hope si el sentit és desitjar i correspon a expect quan denota tenir l'expectativa.

— Espero la Carina = I'm waiting for Carina.

— Espero que no plogui = I hope it doesn't rain.

— No esperava perdre = I wasn't expecting to lose.

get paid, charge
cobrar

El verb cobrar és get paid quan significa rebre diners i charge quan és demanar el pagament.

— Quant cobres cada mes? = How much do you get paid each month?

— Quant cobres per hora? = How much do you charge an hour?

till/until, as far as, up to
fins a

La preposició fins (a) es tradueix per till o until davant d'expressions de temps, per as far as davant d'expressions de lloc, i per up to davant d'un límit.

— No van marxar fins a la mitja nit = They didn't leave until midnight.

— T'acompanyaré fins al pont = I'll walk with you as far as the bridge.

— Pagaré fins a deu euros = I'll pay up to ten euros.

for, during
durant

La preposició durant correspon a for davant de quantitats temporals i a during davant de períodes.

— Ha treballat aquí durant tres mesos = He worked here for three months.

— Ha treballat aquí durant l'estiu = He worked here during the summer.

in front of, opposite, facing, across from
davant (de)

La preposició davant (de) només es tradueix per in front of quan el complement és darrere el subjecte; en altres casos correspon a opposite, facing o across from.

— Ets al davant d'en David i en David és darrere teu = You are in front of David and David is behind you.

— Ets al davant d'en David i en David és davant teu = You are oppposite/facing David and David is opposite/facing you.

— El nostre pis és davant la fleca = Our flat is across from the bakery.

d'aquí a = in, fins d'aquí a = for

El gir d'aqui a es tradueix per in i el gir fins d'aquí a es tradueix per for.

— Marxo d'aquí a deu minuts = I'm leaving in ten minutes.

— No marxo fins d'aquí a deu minuts = I'm not leaving for ten minutes.

a = from

La preposició a es tradueix per from quan acompanya els verbs comprar i robar.

— A qui vas comprar el cotxe? = Who did you buy the car from?

— A qui van robar els diners? = Who did they steal the money from?

es nota = I/you can tell

El gir es nota, referint-se a la segona persona, es tradueix I can tell, i quan es refereix a un tercer es tradueix you can tell.

— Es nota que tu ets de Lleida = I can tell you're from Lleida.

— Es nota que ell està nerviós = You can tell he's nervous.

fins i tot, ni = even

La locució adverbial fins i tot i la conjunció ni es tradueixen totes dues per even.

— Fins i tot ha rentat els plats = He has even washed the dishes.

— Ni ha rentat els plats = He hasn't even washed the dishes.

Correspondències en anglès dels adverbis de temps encara i ja.

— encara es tradueix sempre per still quan l'expressió és afirmativa o interrogativa.

— Encara viuen aquí = They still live here.

— Encara viuen aquí? = Do they still live here?

— encara se sol traduir per yet quan l'expressió és negativa, però correspon a still si el sentit és d'acció negativa continuada. Considerem l'oració Encara no m'han pagat:

— [primera vegada] = They haven't paid me yet.

— [segona/tercera vegada; continuen sense pagar-me] They still haven't paid me.

— ja es tradueix per already en expressions afirmatives, sempre que no sigui sinònim de ara, quan es tradueix per now.

— Ja he vist aquesta pel·lícula = I've already seen this film.

— Ja podem començar (= Ara podem començar) = Now we can begin.

— ja se sol traduir per yet quan la frase és interrogativa, però es tradueix per already quan expressa sorpresa, sense demanar resposta. Considerem la pregunta Ja són les nou?

— [per a saber-ho] Is it nine o'clock yet?

— [expressant sorpresa, en mirar el rellotge] Is it nine o'clock already? o Is it already nine o'clock?

— ja no es tradueix per any more, any longer o no longer.

— Ja no surten junts = They don't go out together any more/longer o They no longer go out together.

B) Sintaxi

Les traduccions del gir català quant (temps) fa

— Si el verb és en temps de present i l'expressió és afirmativa, es tradueix pel gir «how long + temps de present perfect».

— Quant temps fa que els coneixem? = How long have we known them?

— Quant fa que hi són? = How long have they been there?

— Quant fa que portes (estàs portant) cotxe? = How long have you been driving?

— Si el verb és en qualsevol temps pretèrit, es tradueix pel gir «how long ago + temps de past simple».

— Quant temps fa que els vam conèixer? = How long ago did we meet them?

— Quant fa que ha vingut? = How long ago did he come?

— Quant fa que hi eren? = How long ago were they there?

— Si el verb és en temps de present i l'expressió és negativa, es tradueix pel gir «how long has it been since + temps de present perfect». És com si diguéssim «quant temps ha passat des que...».

— Quant temps fa que no hi has anat? = How long has it been since you have gone there?

— Quant fa que no menges carn? = How long has it been since you have eaten meat?

— Quan fa que no dorm? = How long has it been since he has slept?

Expressions condicionals

Els tres tipus d'expressions condicionals són molt fàcils d'explicar si comencem amb les equivalències en català:

Condicional 1:

— Si m'ajudes et pagaré = If you help me I will pay you.

L'anglès fa servir el present simple i la forma will.

Condicional 2:

— Si m'ajudessis et pagaria = If you helped me I would pay you.

— Si m'ajudessis hauria de pagar-te = If you helped me I would have to pay you.

L'anglès fa servir la forma del simple past i la forma would.

Podem dir que pot semblar estrany que l'anglès faci servir la forma del simple past per a una acció hipotètica: Si vinguessin demà... = If they came tomorrow... De fet, la traducció més habitual del pretèrit imperfet de subjuntiu català és la forma del simple past (vegeu Traducció en anglès del subjuntiu català).

Condicional 3:

— Si m'haguessis ajudat t'hauria pagat = If you had helped me I would have paid you.

— Si m'haguessis ajudat t'hauria hagut de pagar = If you had helped me I would have had to paid you.

Aquí podem explicar el següent:

1) Els auxiliars hagués, haguessis, etc., es tradueixen gairebé sempre pel mot had i, com és el cas del català, sempre van seguits d'un participi. Així hagués fet = I had done, haguessin vingut = they had come, etc.

2) Observem: he = I have, hauré = I will have, i hauria = I would have. Així, hauries jugat = you would have played, hauríem tingut = we would have had, etc.

Per acabar, vegem una taula:

Si jo hagués	portat	un mapa	no ens hauríem	perdut.
If I had	brought	a map	we wouldn't have	got lost.
Si no haguessis	estat	malalt	jo hauria	vingut.
If you hadn't	been	ill	I would have	come.

La confusió entre would have, would have to i should

Solen haver-hi confusions entre les tres proposicions you would have studied more, you would have to study more i you should study more. Fent servir el català podem resoldre aquesta confusió d'una manera bastant directa:

— La combinació «hauria/hauries/etc. + participi» es tradueix sempre per «would have + participi». Per tant, hauria fet = I would have done, hauries vingut = you would have come, hauria menjat = she would have eaten, etc.

— T'hauria agradat = You would have liked it.

— No hauríem tingut temps = We wouldn't have had time.

— La combinació «hauria/hauries/etc. de + infinitiu» es tradueix de dues maneres: per «would have to + infinitiu simple» quan forma part, explícitament o implícita, d'una condició del tipus 2, i per «should + infinitiu simple» en tot altre cas (consells, obligacions morals i conclusions).

— «hauria de + participi» = «would have to + infinitiu simple»

— Si no m'ajudessis, hauria de fer-ho sol = If you didn't help me, I would have to do it alone.

— Hauria de llevar-me massa d'hora (si acceptés aquesta feina) = I would have to get up too early.

— «hauria de + participi» = «should + infinitiu simple»

— [consell] Hauries d'estudiar més = You should study more.

— [oblig. moral] Hauríem de tractar bé els animals = We should treat animals kindly.

— [conclusió] Aquests exercicis haurien de ser fàcils = These exercises should be easy.

Per acabar, podem esmentar que el gir «hauria d'haver + participi» es tradueix sempre per «should have + participi» i que «hauria/hauries/etc. hagut de + infinitiu» es tradueix sempre per «would have had to + infinitiu simple».

— Hauries d'haver estudiat més = You should have studied more.

Hauries d'	haver	estudiat	més.
You should	have	studied	more.

— Hauria hagut de llevar-me massa d'hora = I would have had to get up too early.

Hauria	hagut	de llevar-me	massa d'hora.
I would have	had	to get up	too early.

Expressions concessives

La combinació «encara que (o tot i que) + mode indicatiu» es tradueix per even though; la combinació «encara que + mode subjuntiu» es tradueix per even if.

— Encara que plou (Tot i que plou), sortirem = Even though it's raining, we're going out (o we're going to go out).

— Encara que demà plogui, sortirem = Even if it rains tomorrow, we'll go (o we're going to go out).

— Encara que demà plogués, sortiríem = Even if it rained tomorrow, we would go out.

Observem una altra vegada que el pretèrit imperfet de subjuntiu català (plogués) es tradueix pel past simple anglès.

C) Pronunciació

Ara mirarem com podem ensenyar la pronúncia anglesa comparant la seva fonètica amb la catalana. En aquest cas no es tracta d'ensenyar un dialecte en concret, sinó de triar els sons que són més assequibles per als catalans, tant si vénen de l'anglès britànic com si vénen de l'anglès nord-americà. A més, quan escrivim la pronunciació figurada dels fonemes anglesos entre dues ratlles inclinades, ens servim, sempre que és possible, de lletres conegudes per tothom.

La primera cosa a esmentar és que la dificultat més important de la pronunciació anglesa no és la pronúncia en ella mateixa, sinó la manera com s'escriuen els mots. Per exemple, com veurem ara, cada vocal anglesa té quatre sons principals, però d'aquests vint sons, només tres són estranys al català. A més, pel que fa a la pronunciació dels vint-i-set dígrafs més importants, només una és estranya al català. Doncs, comencem:

Les vocals
(Les àrees grises representen sons que són estranys al català)

* nit, nét, net es pronuncien neat, knit, net.

** Per a ajudar els alumnes a fer aquest so podem demanar que diguin per tu /pər·tu/. Després traiem el so de la u, /pər·t/, i canviem les consonants: /bərt/, /bərn/, etc.

Vet aquí uns exemples de mots difícils de llegir però fàcils de pronunciar:

major /mei·tjer/	watch /wòtx/	cherry /txèri/	folk /fóuk/
various /vè·ries/	warn /wórn/	child /txaild/	sorry /sòri/
small /smòl/	arrow /èróu/	sigh /sai/	money /mʌni/

Oferim tot seguit uns quants mots comuns en què la síl·laba tònica és la vocal neutra:

bird /bərd/	worry /wəri/	certain /sər·tən/
burn /bərn/	pull /pəl/	early /ərli/
world /wər·əld/	nervous /nər·vəs/	courage /kər·étx/

Ara presentem algunes pronúncies irregulars. La figura /θ/ representa el so de la z castellana:

climb /klaim/	island /ai·lend/	lose /luuz/	done /dʌn/	both /bóuθ/	women /wémen/
bury /bèri/	sure /xər/	busy /bézi/, /vés-hi/	again /eguèn/	laugh /læf/	because /bi·kʌz/
steak /steik/	beard /bérd/	foreign /fóren/	height /hait/	sew /sóu/	build /béld/
friend /frènd/	does /dʌz/	choir /kwai·er/	blood /blʌd/	flood /flʌd/	toward /tórd/

Casos en què el dígraf OU sona /ʌ/:

couple /kʌ·pel/	cousin /kʌ·zen/	country /kʌn·tri/	double /dʌ·bel/
trouble /trʌ·bel/	touch /tʌtx/	young /iʌnc/

El sufix -ate dels mots anglesos d'arrel llatina es pronuncia /eit/ en els verbs i /ət/ en els noms i adjectius.

-ate es pronuncia /eit/	-ate es pronuncia /ət/
appreciate /e·pri·xi·eit/ graduate /græ·tju·eit/ indicate /én·de·keit/ separate /sè·pe·reit/	appropriate /e·prò·pri·et/ graduate /græ·tju·et/ private /prai·vet/ separate /sè·pe·ret/

Per acabar, donem un cop d'ull a les moltes maneres com es pronuncien els grups OUGH i AUGH:

Lletres	Pron.	Paraules	Pron.
OUGH	/ò/	bought — portat brought — comprat fought — lluitat ought — hauria de i variants sought — cercat thought — pensat	/bòt/ /bròt/ /fòt/ /òt/ /sòt/ /θòt/
AUGH		caught — agafat daughter — filla naughty — entremaliat slaughter — matança taught — instruït	/kót/ /dò·ter/ /nò·ti/ /slò·ter/ /tòt/

Excepcions estranyes
Lletres	Pron.	Paraules	Pron.
OUGH	/óu/	although — tot i que dough — pasta though — tot i que thorough — minuciós	/òl·ðóu/ /dóu/ /ðóu/ /θə·róu/
	/ʌf/	enough — prou rough — aspre tough — dur	/e·nʌf/ /rʌf/ /tʌf/
	/òf/	cough — tos trough — abeurador	/kòf/ /tròf/
	/uu/	through — a través de, per throughout — per tot	/θruu/ /θru·aut/
	/au/	bough — branca drought — sequera	/bau/ /draut/
AUGH	/æf/	laugh — riure	/læf/

Les vocals

— A

La A sona /ei/ quan va davant de consonant (que no sigui la r) més vocal, com en el cas dels mots name, make, place, same, nature i major.

La A sona /æ/ quan va davant de dues consonants o de consonant final de mot, com en el cas dels mots: cat, back, last, man, apple i happy.
Aquest so correspon a una e superoberta i es produeix fent baixar la mandíbula al màxim.

La A sona /è/ quan va davant de la r més vocal, com en el cas dels mots stare, spare, area, Carol i beware.

La A sona /a/ quan va davant de la r més consonant o r a final de mot, com en el cas dels mots arm, hard, dark, large i start

— E

La E sona /iï/ quan va davant de consonant (que no sigui la r) més vocal, com en el cas dels mots Pete, gene, arena i ego.

La E sona /è/ quan va davant de dues consonants o de consonant final de mot, com en el cas dels mots red, step, tell, test, letter, member i tennis. Observem que el mot català pet i el mot anglès pet es pronuncien igual.

La E sona /é/ (o, si es vol, /iə/) quan va davant de la r més vocal, com en el cas dels mots zero, series, period i material.

La E sona /ə/ quan va davant de la r més consonant o r a final de mot, com en el cas dels mots germ, alert, mercy, certain i person.

Per a ajudar els alumnes a fer aquest so podem demanar que diguin per tu /pər·tu/. Després traiem el so de la u, /pər·t/, i canviem les consonants: /tjərm/, /alərt/, etc.

— I

La I sona /ai/ quan va davant de consonant (que no sigui la r) més vocal, com en el cas dels mots five, like, white, final i decide.

La I sona /é/ quan va davant de dues consonants o de consonant final de mot, com en el cas de big, kiss, little, this i still. Observem que el mot català cec i el mot anglès sick es pronuncien, si no igual, molt semblantment.

La I sona /ai/ quan va davant de r més vocal, com en el cas de fire, tired i virus.

La I sona /ə/ quan va davant de r més consonant o r final de mot, com en el cas de bird, circle, first i stir.

Per a ajudar els alumnes a fer aquest so podem demanar que diguin per tu /pər·tu/. Després traiem el so de la u, /pər·t/, i canviem les consonants: /fərst/, /sər·kel/, etc.

— O

La O sona /óu/ quan va davant de consonant (que no sigui la r) més vocal, com en el cas dels mots bone, close, home, nose i photo.

La O sona /ò/ quan va davant de dues consonants o de consonant final de mot, com en el cas dels mots dog, fox, hot, coffee i copper. Observem que el mot català got i el mot anglès got es pronuncien igual.

La O sona /ó/ quan va davant de la r, com en el cas dels mots fork, horn, more i before.

— U

La U sona /iu/ quan va davant de consonant (que no sigui la r) més vocal, com en el cas dels mots cute, use, tube, future i student.

EXCEPCIÓ: La U sona /uu/ quan va davant de consonant (que no sigui la r) més vocal i després de les consonants J, L, R i S: June, Luke, rule i super.

La U sona /ʌ/ quan va davant de dues consonants o de consonant final de mot, com en el cas dels mots much, sun, bus, number, public i summer.
Aquest és el so que es fa quan dubtem, vocalitzant sense formar cap mot.

La U sona /iʊ/ quan va davant de la r més vocal, com en el cas dels mots cure, pure i figure.
El /ʊ/ representa el so del grup eux en el mot francès deux.

La U sona /ə/ quan va davant de la r més consonant o r final de mot, com en el cas dels mots church, hurt, fur, turn i occur.

Per a ajudar els alumnes a fer aquest so podem demanar que diguin per tu /pər·tu/. Després traiem el so de la u, /pər·t/, i canviem les consonants: /txərtx/, /hərt/, etc.

Els dígrafs

Tornar
AI i AY es pronuncien /ei/; AIR es pronuncia /èr/
— tail /teil/, stay /stei/, chair /txèr/

AU i AW es pronuncien /ò/
— pause /pòz/, sauna /sòna/, dawn /dòn/, law /lòò/

EA i EE es pronuncien /iï/, però EA es pronuncia a vegades /è/
— beach /biïtx/, peace /piïs/, free /friï/, sweet /swiït/; deaf /dèf/

EAR i EER es pronuncien /ér/ o bé /iər/
— hear /hér/ o /hiər/, beer /bér/ o /biər/

EAR+consonant es pronuncia /ər/
— early /ər·li/, search /sərtx/

EI i EY es pronuncien /i/ i /ei/
— ceiling /sí·linc/, receive /re·siïv/; eight /eit/; grey /grei/

EU, EW, UE i UI es pronuncien /iu/ (o bé /uu/ després de J, L, R i S)
— few /fiu/, flew /fluu/; fuel /fiu·əl/, blue /bluu/; suit /suut/

IE es pronuncia /iï/
— brief /bríf/, piece /piïs/

OA i OE es pronuncien /óu/
— boat /bóut/, soap /sóup/; toe /tóu/

OI i OY es pronuncien /oi/
— choice /txois/, joy /tjoi/

OO es pronuncia /uu/ o /ʊ/
— moon /muun/, cool /kuul/; book /bʊk/

OOR es pronuncia /ór/
— door /dór/, poor /pór/

OU es pronuncia /au/;
— found /faund/, doubt /daut/

OUGH i AUGH es pronuncien /ò/
— bought /bòt/, daughter /dòter/

OUR es pronuncia /aur/ o /ór/
— flour /flauer/; course /córs/

OW es pronuncia /au/ i /óu/
— down /daun/, vowel /vau·el/; snow /snóu/

contacte / email

visca.com