En poques paraules, en català Demanem coses a persones, mentre que, en anglès, We ask people for things. És a dir, el complement directe coses correspon en anglès a un objecte de la preposició for i el complement indirecte persones correspon al complement directe en anglès. En efecte, en anglès podem construir l'oració en la veu passiva: People are asked for things. Vegem ara un parell d'exemples més:
1) Haurem de demanar ajut als teus pares.
We'll have to ask your parents for help.
2) Li has demanat el compte?
Have you asked him for the bill?
Observem que, en aquests casos, el verb demanar vol dir sol·licitar; en canvi, quan significa preguntar, la preposició for no apareix. A més, encara que la persona fa de complement indirecte, no s'hi pot anteposar la preposició to; l'ordre de la frase és «ask + persona + alguna cosa/pregunta». Exemples:
3) Et demanaran moltes coses.
They're going to ask you many questions (no: ... ask many questions to you).
4) Què li vas demanar?
a) (demanar = preguntar) What did you ask him? (no: ... ask to him)
b) (demanar = sol·licitar) What did you ask him for?
5) Demana-li què vol.
Ask him (no: Ask to him) what he wants.
Quan demanar vol dir posar preu, en català demanem diners de la cosa i en anglès we ask money for something. Exemples:
6) Demanen 250.000 euros de la casa.
They're asking 250,000 euros for the house.
7) Quant en demanen?
How much are they asking for it?
Finalment, observem que se sol traduir la construcció «demanar + subordinada» pel gir «ask + compl. personal + to infinitive». Exemples:
8) Van demanar que hi anés (ell).
They asked him to go there.
9) Vam demanar que tothom estigués preparat.
We asked everyone to be prepared.
EXERCICIS 71
<- Lliçó 70
| Índex | Lliçó 72 ->
visca.com |
Anglès difícil