41 — Qui molt parla, moltes n'erra Els verbs catalans parlar i enraonar es distingeixen pel fet que el segon implica que hi ha conversa —vol dir parlar alternativament dues o més persones entre si—, mentre que el primer té un sentit més ampli: pronunciar, articular mots, expressar verbalment, etc. Dels dos verbs, parlar es fa servir molt més en el llenguatge col·loquial.
Doncs, bé, pel que fa al sentit d'aquests dos verbs, enraonar correspon al verb anglès talk (pronunciat, com ja sabem, amb l muda: /tòc/) i parlar correspon al verb speak spoke spoken. Però a diferència de la llengua llatina, quan el context permetria tant un com l'altre d'aquests verbs, l'anglès es decanta per talk. L'ús del verb speak se sol limitar a casos en què no hi ha conversa o bé a casos formals. Vegem-ne ara uns quants exemples contrastats:
1a) La Laura parla (enraona) molt.
Laura talks a lot.
b) El professor va parlar (no: va enraonar) durant molt temps.
The professor spoke for a long time.
2) No parlis (enraonis) tant!
Don't talk so much!
3) Parles (no Enraones) francès?
Do you speak French?
4) Les noies parlaven (enraonaven) dels seus xicots.
The girls were talking about their boyfriends.
5) Aquest vespre el president parlarà (no enraonarà) per TV3.
The president will speak on TV3 this evening.
6) Qui parla molt, moltes n'erra.
He who talks a lot gets a lot (of things) wrong.
En resum, quan el verb català parlar és equivalent a enraonar se sol traduir en anglès per talk; quan no, es tradueix per speak.
EXERCICIS 41
<- Lliçó 40
| Índex | Lliçó 42 ->
visca.com |
Anglès difícil