L'anglès fa servir el pronom neutre it com a subjecte quan identifiquem les persones. En el cas dels pronoms personals, se sol fer servir el pronom objectiu (i.e., me, him, us i them). Exemples:
| 1) Mira, és la Mònica! Look, it's Monica! 2) —Eres tu, oi? —No, no era jo! 3) No érem nosaltres, eren ells! |
És a dir, en el cas de la identificació, l'anglès vol el pronom it com a subjecte, encara que el complement sigui en plural o de primera o segona persona. Més exemples:
| 4a) Qui hi ha? Who's there? o Who is it? b) Sóc en Tomàs. Sóc jo. Som l'Ignasi i l'Anna. Som nosaltres. It's Tomàs. It's me. It's Ignasi and Anna. It's us. c) És la Joana. És ella. Són en Josep i en Carles. Són ells. It's Joana. It's her. It's Josep and Carles. It's them. |
També cal esmentem el gir «It is/was + pronom subjectiu + who». Exemples:
| 5) Són ells que de debò mereixen el premi. It is they who really deserve the award. 6) Va ser ell que l'havia salvat. 7) La NaiNai es vanava que era ella que portava sort a la família Yee. |
Més exemples:
| 8) Com sabies que eren ells? How did you know it was them? 9) Podria ser que hagués pensat que era jo. 10) Estaven bastant segurs que eres tu. |
Finalment, val a dir que, quan ens identifiquem per telèfon o en una carta, s'usa freqüentment el pronom this; p.e., Sóc en Josep (This is Josep). L'expressió It's Josep és més informal.