visca.com | APAC | Metodologia
IntroduccióEn la majoria de les classes d'anglès al nostre país, la cantarella dels professors és "No traduïu!". Els llibres són escrits enterament en anglès i es demana a l'alumne que no traduexi el que hi ha ni que pensi en català abans de parlar en anglès. Nosaltres creiem que cal reconsiderar aquesta postura, primer perquè la traducció és la manera més intuïtiva i eficaç de comunicar entre idiomes i segon perquè la metodologia actual desaprofita tant els molts punts en comú que tenen el català i l'anglès com també el bilingüisme del professorat. En aquest article examinarem les raons que es donen per a no fer comparacions entre l'anglès i el català, però primer volem justificar la nostra afirmació que la traducció és intuïtiva i eficaç. Traducció: intuïtiva i eficaçSi no entenem un rètol en anglès preguntem: "Què vol dir?"; si no entenem algú que ens parla en anglès demanem: "Què diu?"; i si volem que un angloparlant no catalanoparlant ens entengui diem al company: "Digues-li que...". En tots aquests casos demanem una traducció perquè és l'eina més intuïtiva i eficaç per a comunicar-se. Si la traducció és bona, la comunicació ho serà també; si no, la comunicació serà imperfecta. Doncs, donat que la traducció és intuïtiva i eficaç, és una bona eina per a aprendre? Bé, considerem el cas d'una persona que es troba en un país angloparlant sense coneixements d'anglès: Aprendria més bé amb un mestre bilingüe —una persona que li podria resoldre dubtes, a qui li podria fer preguntes com ara "Com es diu allò?" o "Per què ho diuen així?"— o bé aprendria més bé amb un mestre angloparlant monolingüe? Ens sembla evident que el primer li oferiria avantatges importants. Per tant, preguntem: Si aquí a Catalunya tenim el gran avantatge d'un professorat bilingüe, per què ensenyen l'anglès com si fossin angloparlants monolingües? "Perquè així es fa allà!"Si preguntem per què aquí a casa nostra els mestres bilingües ensenyen l'anglès com si fossin angloparlants monolingües, una resposta podria ser "Perquè així es fa a Nova York i a Londres". Però per a nosaltres, aquesta raó no té pes. Primer del tot, entenem que la metodologia sense traducció és perfectament legítima a Anglaterra o als Estats Units, ja que, per un costat, els alumnes tenen l'avantatge de viure en un ambient de «immersió total» i, per l'altre, no podem esperar que els mestres d'allà aprenguin les moltes llengües maternes de tots els seus alumnes. Però aquí la situació és completament al revés: Els alumnes tenen el desavantatge de disposar de poques hores setmanals per a dedicar-se a l'anglès i l'avantatge de compartir l'idioma amb el professor. Un altre punt important: A les universitats d'allà pretenen que la formació que es donen als qui volen ensenyar l'anglès als no angloparlants sigui apta per a qualsevol país del món; mai no es té en compte que els problemes d'aprenentatge que poden tenir els catalans són diferents dels que es presenten als alemanys o als japonesos. Aquest fet els proporciona un gran convenient: Els mateixos professors amb els mateixos llibres poden treballar on vulguin sense d'haver d'aprendre l'idioma del país on es troben. Per tant, pensem que és legítim preguntar: ¿S'ensenya l'anglès sense establir comparacions amb la llengua materna de l'alumne perquè és el mètode més eficaç, o potser més aviat perquè és el mètode que proporciona més avantatges als qui publiquen els llibres, formen els professors i gestionen les acadèmies privades? La traducció literal i la traducció correctaUna altra justificació que es dóna per a la metodologia sense traducció és que la traducció literal produeix molts errors. És per això que diuen que és millor no pensar en català abans de parlar o d'escriure en anglès. Fins i tot hi ha qui diu que l'alumne hauria de fer veure que no té cap idioma matern i que aprengui com si fos un nadó. Després de tot, els nens no aprenen el seu idioma matern a base de la traducció; no hauríem de ser com ells? Primer cal dir que per la traducció entenem la traducció correcta, tant si és literal com si no; ningú no vol que els alumnes xampurregin, ans que expressin en anglès les seves idees de la mateixa manera que un angloparlant. El gran avantatge que tenen els professors bilingües és que poden destacar els casos en què un concepte s'expressa diferentment en les dues llengües. Per exemple, poden explicar als alumnes que el sentit del gir català «abans + imperfet» es tradueix sempre en anglès per «used to + infinitiu» i després en poden donar exemples: «Abans vivien aquí = They used to live here», «Abans bevia molt = He used to drink a lot», etc. Això s'entén de seguida i descartar aquesta possibilitat només allarga innecessàriament l'aprenentatge de l'alumnat. Dit això, volem observar també que el català i l'anglès tenen moltíssims punts en comú i que la traducció literal és sovint una eina útil. L'important és aprendre distingir els casos en què l'alumne català pot refiar-se de la intuïció i traduir literalment dels casos en què ha d'aprendre noves construccions. Una altra vegada, només els professors bilingües són capaços d'oferir aquest tipus d'ajut. No pensar en català = No pensarConsiderem també que demanar a l'alumne que no pensi en català abans d'expressar-se en anglès és com demanar-li que no pensi de cap manera, procediment poc propens a produir resultats satisfactoris, sigui quin sigui l'idioma. Tant si volem com no, els nostres raonaments són determinats pels pensaments, i és inevitable que, a l'hora d'expressar-nos inicialment en una llengua forestera, utilitzem les formes i construccions amb les quals ja estem familiaritzats. La capacitat de parlar espontàniament i correcta un segon idioma només s'aconsegueix amb centenars d'hores de pràctica, cosa difícil d'aconseguir vivint en un país no angloparlant. Així creiem que és poc aconsellable basar una metodologia educativa a supòsits previs —que l'alumne no tingui idioma matern o que sigui nadó— que no tenen res a veure amb la nostra realitat. Conclusions
visca.com | APAC | Metodologia |