visca.com | Índex

Pronunciació anglesa simplificada
de Lou Hevly

Presentació

Pronunciació anglesa simplificada és el primer mètode per a aprendre la pronúncia anglesa comparant la fonètica anglesa amb la catalana. Els resultats poden ser sorprenents. Gràcies a exemples com bought pronunciat /bòt/; daughter, /dòter/; aunt, /ònt/; boat, /bóut/ i mountain, /maunten/ (aquest últim amb so de e neutra), veurem que la dificultat més important de la pronunciació anglesa no és la pronúncia en ella mateixa, sinó la manera com s'escriuen els mots.

Ara bé, que una obra intitulada Pronunciació anglesa simplificada tingui gairebé 80 pàgines dóna a entendre la complexitat de les normes de la pronunciació de l'anglès. Per tant, el present manual no pretén ser un estudi profund sobre segons quins dialectes anglesos, sinó que busca sempre la solució més assequible per als catalans. Aprendrem la relació que hi ha entre l'ortografia i la pronúncia, com també les moltes excepcions que es donen, i el resultat serà un anglès perfectament comprensible per qualsevol angloparlant del planeta. Pel que fa als exemples, farem servir sempre els mots amb una més alta freqüència d'ús.

Aquest llibre va dirigit a tota persona que vol aprendre l'anglès, ja que un coneixement de la pronunciació és necessari no tan sols per a parlar coherentment, sinó també per a entendre. Concretament s'adreça, pel cap baix, a tres grups de persones:

— Catalanoparlants amb ganes de millorar la pronunciació i comprensió de l'anglès.

— Professorat d'anglès que imparteix classes en territoris de parlar catalana.

— Estudiants de qualsevol nivell escolar que volen tenir a mà una guia precisa i de fàcil maneig.

En conclusió, els dos punts principals que volem destacar d'aquest manual són:

1) En una gran majoria dels casos podem fer servir els elements de la fonètica catalana per a pronunciar un anglès elegant i comprensible.
2) El problema principal de la pronunciació dels mots anglesos no és la pronunciació en ella mateixa, sinó la manera com s'escriuen.

A més, no podem acabar aquesta presentació sense emfatitzar el fet que les normes de la pronunciació anglesa s'haurien d'aprendre a l'edat més jove possible. Com més temps l'alumne xampurreja i malmet la pronúncia anglesa, més li costarà arreglar aquests defectes.

Diferències entre els dialectes americans i britànics

Hi ha dos dialectes principals en anglès: el primer, anomenat Received Pronunciation, és el variant estàndard d'Anglaterra i el segon, que s'anomena General American English, és el dialecte parlat per la majoria dels ciutadans dels Estats Units. Quan aquests dialectes divergeixen destacarem la pronúncia que sigui més fàcil per als catalans. Per exemple, com que el mot chair es pronuncia /txèr/ en anglès americà i /txèè/ en anglès britànic, farem servir el primer. En canvi, com que el mot little se sol pronunciar /lédel/ en americà (amb una d que se sembla molt a la r simple català) i /létel/ en britànic, farem servir el segon. Per a més detalls i un bon grapat d'exemples, vegeu el nostre estudi Diferències entre els dialectes americans i britànics.

La pronunciació figurada

En totes les unitats d'aquest llibre escrivim la pronunciació figurada dels fonemes anglesos entre dues ratlles inclinades. Ens servim, sempre que és possible, de lletres conegudes per tothom (p.e., choose /txuuz/). Naturalment, en cas d'ambiguitat, o en cas que un fonema anglès resulti estrany al català, ens caldrà representar-lo amb un símbol especial. Doncs bé, oferim ara una llista d'aquests símbols que no apareixen en l'ortografia catalana:

/ə/ vocal neutra /ð/ com d en cada
/æ/ short A anglesa (com una e molt oberta) /ʃ/ com x en xocolata
/ʌ/ short U anglesa (so que hom fa quan dubta, vocalitzant sense formar cap mot) /θ/ com z en el mot castellà zorro
/ʊ/ short oo anglesa (vocal neutra articulada amb la boca en posició per a pronunciar u)  

Dos punts més:
— En tots els exemples de la pronunciació figurada, l'accent cau en la primera síl·laba, exceptuant els casos en què la síl·laba tònica va subratllada.

— Quan la vocal neutra forma part d'una síl·laba àtona, la representarem amb el símbol e, ja que és més fàcil per a la majoria dels catalans de llegir, per exemple, /maun·ten/ que no pas /maun·tən/. Esperem que aquesta convenció no resulti massa incòmoda per als qui parlen dialectes que no disposen de la vocal neutra.

Excepcions normals i excepcions estranyes

Per «excepció normal» entenem una excepció que forma part de la normativa ortogràfica. Contrastarem aquestes excepcions amb les «excepcions estranyes», que són veritablement excepcional. Per exemple, la norma ens diu que el dígraf EA es pronuncia /iï/, però hi ha un gran nombre de casos en què es pronuncia /è/; per tant, es considera tal pronunciació una «excepció normal». En canvi, la EA es pronuncia /ei/ en el cas de tan sols tres mots: break, great i steak; per tant, considerem aquest cas com una excepció estranya.

contacte / email

visca.com | Índex