|
1246) any which way — de qualsevol manera (ex.: Any which way you slice it, this movie is about losing faith = De qualsevol manera que ho mireu, aquesta pel·lícula tracta de la pèrdua de la fe). ORIGEN: 1831. La paraula which s'hi afegeix per a èmfasi; literalment, el sintagma es traduiria per qualsevol quina manera, expressió en la qual sobra el mot quina. COMENTARI: Esmentem la pel·lícula Every Which Way but Loose (De tota/qualsevol manera que no sigui solta). NOTA LÈXICA: Els mots en anglès que contenen any es poden traduir de tres maneres en català, depenent del tipus de frase. A) Quan es tracta d'una pregunta, els mots anyone, anything i anywhere es tradueixen per algú, alguna cosa o res, i algun lloc, respectivament. B) Quan es tracta d'una negació, els mots anyone, anything i anywhere es tradueixen per ningú, no res i enlloc, respectivament. Observem que, en aquest cas, anyone i anything no poden fer de subjecte. C) Quan indica diferents persones o coses, qualssevol que siguin, anyone, anything i anywhere es tradueixen per qualsevol persona, qualsevol cosa i qualsevol lloc, respectivament. |
|
1247) Proverbi: Faint heart never won fair maiden — Els qui manquen de valor mai no guanyaran la donzella bonica (ex.: Come on, guy, don't be a wimp! If you don't call her she'll never know you care. Remember, faint heart never won fair maiden = Apa, noi, no siguis figaflor! Si no li truques, mai no sabrà que estàs per a ella. Recorda, els qui manquen de valor no guanyaran mai la donzella bonica). ORIGEN: 1708. Literalment, el cor (pusil·lànime / poc valent) no ha guanyat mai la donzella bonica. |
|
1248) as a matter of fact — de fet (ex.: I'm not very health conscious. As a matter of fact, I prefer food to be full-flavored = No cuido gaire la salut. De fet, m’estimo més que el menjar sigui ben saborós.). ORIGEN: 1871. Literalment, com una qüestió de fet. Es fa servir parentèticament, sobretot per a corregir una falsedat o un malentès. Originàriament era un terme legal, del llatí «res facti». SINÒNIMS: En són sinònims actually (Ull viu! No vol dir actualment!), in fact i, molt formalment, in point of fact. NOTA LÈXICA: Altres paraules angleses que contenen el prefix full- són full-blown i full-fledged (plenament desenvolupat), full-time (de dedicació exclusiva, a temps complet) i full-length (mostrant la longitud completa; de la longitud original). |
|
1249) as far as the eye can see — ben lluny; fins on la vista arriba (ex.: When the Nile floods recede, the land, as far as the eye can see, is covered by Egyptologists = Quan les riuades del Nil retrocedeixen, la terra, fins on la vista arriba, està coberta d'egiptòlegs). ORIGEN: 1706. Literalment, tan lluny com l'ull pot veure, o bé tan lluny com qualsevol persona pot veure des d'aquest lloc. PRONUNCIACIÓ: Hi ha tan sols dos mots en anglès en què el dígraf oo es pronuncia [ʌ] (el so que hom fa quan dubta; el so que es fa vocalitzant sense formar cap mot): flood [flʌd] (inundació) i blood [blʌd] (sang). A més, una coincidència ben curiosa: el grup omb es pronuncia excepcionalment [uum] en dos mots, womb [wuum] i tomb [tuum] —matriu i tomba—, allà on comencem i acabem la vida. |
|
1250) hard as nails — dur com un roc; insensible, antipàtic (ex.: He came across, frankly, as being as hard as nails in those speeches = Va semblar, francament, tan dur com un roc en aquells discursos). ORIGEN: 1828. Literalment, dur com els claus. Aquesta expressió ha substituït el símil del segle XIV hard as flint stone (dur com la pedra de sílex) i presumiblement al·ludeix a la rigidesa dels claus. COMENTARI: Algú pot preguntar si el mot nails es refereix a claus o bé a ungles. NOTA LÈXICA: En el nostre exemple, el «phrasal verb» (o, més ben dit, verb adverbial) come across significa fer la impressió. També pot voler dir trobar per casualitat (ex.: Walking through the Valley of the Vansa, we came across an abandoned village = Caminant per la vall de la Vansa, vam topar amb un poblet abandonat) i pagar el que es demana; ex.: The company refused to come across with pay increases for the staff = L'empresa es va negar a augmentar el sou del personal. |
|
1251) have one's work cut out (for one) — haver de suar (la cansalada / la gota negra) (ex.: Those advocating a united front to bring about an independent Catalan republic truly have their work cut out for themselves = Aquells qui defensen un front comú per aconseguir una república catalana independent hauran de suar la cansalada). ORIGEN: 1842. Literalment, hom té la seva feina retallada, però el sentit és que algú té molta feina per endavant. SINÒNIMS: N'és un sinònim l'expressió sweat blood (lit.: suar sang). Per a altres expressions sinònimes, vegeu knock oneself out. |
|
1252) Proverb: The pen is mightier than the sword — La ploma és més poderosa que l'espasa (ex.: Take away the sword; states can be saved without it! The pen is mightier than the sword = Emporta't l'espasa; es poden salvar els estats sense aquesta. La ploma és més poderosa que l'espasa). ORIGEN: 1839. Aquest proverbi el va escriure el novel·lista i dramaturg Edward Bulwer-Lytton en la seva obra històrica Cardinal Richelieu. La idea és que els bons escriptors tenen més influència sobre la gent que les armes. NOTA LÈXICA: Del substantiu might, que vol dir força o poder, es deriva l'adjectiu mighty (poderós -osa). El sentit general del sufix -y és tenir les qualitats de, com en el cas dels adjectius summery (estiuenc -a), healthy (sa sana) i angry (enfadat -ada). Observem també que els adjectius bisil·làbics terminats en -y formen el comparatiu convertint la y en i i afegint-hi el sufix -er: healthier i angrier. Com que summery no és bisil·làbic, per a expressar el comparatiu s'ha de dir more summery. |
|
1253) push one's luck — passar de (llest / la ratlla) a causa d'excés de confiança (ex.: If it makes him laugh, the boss will put up with a little backtalk, but don't push your luck = Si el fa riure, el cap tolerarà una mica d'impertinència, però no et passis de llest). ORIGEN: 1757. Literalment, empènyer la sort. Vol dir arriscar-se en el supòsit que hom continuarà tenint èxit; confiar en la bona sort. COMENTARI: També es diu press one's luck (lit.: prémer la pròpia sort). SINÒNIMS: Alguns adjectius que signifiquen excés de confiança són cocksure, cocky, overweening i self-assertive. NOTA GRAMATICAL: Quan el verb català fer vol dir ocasionar es tradueix per make, en tres casos: 1) quan el subjecte és impersonal: La música em fa pensar en tu = The music makes me think of you. 2) quan es tracta d'una obligació: Li vam fer dir la veritat = We made him tell the truth. 3) quan es tracta d'emocions o percepcions: Ens van fer sentir com a casa = They made us feel at home. En canvi, quan es tracta d'instruccions, convenis o serveis, fer es tradueix per have: 1) instruccions: Ens van fer triar una parella a cadascun = They had us each choose a partner. 2) convenis: Farem que tots els convidats portin un plat = We'll have all the guests bring a dish. 3) serveis: Els faré pintar tota la sala = I'm going to have them paint the whole room. |
|
1254) as luck would have it — per casualitat, ves per on (ex.: As luck would have it, they had just the cable that we needed = Per casualitat, tenien just el cable que necessitàvem). ORIGEN: 1531. Literalment, com la sort ho tindria. A vegades l'expressió s'usa irònicament: As luck would have it, I was diagnosed a few months ago with Celiac Disease (Ves per on, fa uns mesos em van diagnosticar la malaltia celíaca). COMENTARI: També, però menys freqüentment, as chance/fortune would have it. SINÒNIMS: Hi ha també la locució a twist of fate (lit.: un torçament de fat/destí), la qual sol anar modificada per un adjectiu: a cruel/simple/strange twist of fate. |
|
1255) eke out a living — a penes arribar al final de mes, amb prou feines mantenir-se (ex.: They were barely able to eke out a scanty livelihood = Amb prou feines eren capaços de guanyar-se la vida). ORIGEN: 1825. Històricament, el verb eke volia dir augmentar, allargar. Avui dia, el «phrasal verb» eke out vol dir fer que els recursos, els materials, etc. durin gràcies a un bon manteniment. SINÒNIMS: En són sinònims get by (sense traducció literal), make ends meet (lit.: fer que les puntes s'uneixin) i scrimp and save (lit.: escatimar i estalviar). NOTA LÈXICA: Els adjectius bare, hard i scarce volen dir nu, dur i escàs, respectivament, però les tres formes barely, hardly i scarcely volen dir amb prou feines. Exemples: I can barely hear you (Amb prou feines et sento), He hardly looked at me (A penes m'ha mirat) i The word "scarcely" is scarcely used (El mot "scarcely" no s'usa gaire). |
|
1256) Are we good? — Estem bé?; Hem resolt el conflicte? (ex.: J: I'm sorry, you're right, I was way out of line and I apologize. M: [silence] J: So are we good? = Em sap greu, tens tota la raó, em vaig passar de la ratlla i et demano disculpes. M: [silenci] J: Doncs, estem bé? o Va bé, doncs?). ORIGEN: 2007. Literalment, som bons?. L'expressió s'ha fet popular en l'anglès nord-americà col·loquial; en altres contextos no és apta. SINÒNIMS: També es pot dir Have we settled/resolved the issue? NOTA LÈXICA: La pronunciació del substantiu anglès issue, [éixu], és molt semblant a la de la primera persona del singular del verb valencià eixir. Com es pot imaginar, vénen de la mateixa arrel llatina, «exire» (sortir). En anglès, els exemplars de les revistes s'anomenen issues, p.e.: the latest issue of Nature (el darrer número de la revista «Nature»). També significa assumpte polèmic; p.e.: Immigration is an important issue (La immigració és un tema important). |
|
1257) Proverb: one cannot make a silk purse out of a sow's ear — no es pot fer un producte bo amb material de poca qualitat (ex.: His wife spends a fortune on his clothes, but in spite of her efforts, he still looks out of place: you can't make a silk purse out of a sow's ear = La seva dona gasta una fortuna en la roba d'ell, però malgrat els seus esforços, encara sembla fora de lloc: no es pot produir una cosa fina amb material bast). ORIGEN: 1699. D'origen escocès, literalment la dita vol dir que no es pot fer un bossa de mà de seda amb l'orella d'una truja. Va aparèixer publicada per primera vegada en A New Dictionary of the Terms Ancient and Modern of the Canting Crew, de B. E. Gent (1699) (Un nou diccionari dels termes antics i moderns del Canting Crew). El terme canting crew es refereix a la gent de l'estofa més baixa. COMENTARI: El proverbi pot implicar d’on no n’hi ha, no en raja, però no és ben bé equivalent a aquesta locució catalana. PRONUNCIACIÓ: El substantiu sow (truja) es pronuncia [sau], mentre que l'infinitiu del verb sow sowed sown s'escriu igual però es pronuncia [sóu] (com l'infinitiu del verb cosir: sew sewed sewed). Semblantment, quan bow significa proa o reverència es pronuncia [bau], però sona [bóu] quan vol dir llaç o arc (per a tirar fletxes). |
|
1258) from now on — a partir d'ara (ex.: From now on I want nothing to do with any of you = A partir d'ara no vull tenir res a veure amb cap de vosaltres). ORIGEN: 1886. Literalment, d'ara endavant. COMENTARI: Originàriament, from now forth. SINÒNIMS: En són sinònims les locucions in the future (en el futur) i as of now (sense sentit literal). Esmentem també l'adverbi henceforth, que es fa servir en contextos formals, com també el terme hereinafter, que apareix en el llenguatge formal i tècnic dels documents jurídics. NOTA GRAMATICAL: Observem que, on el català diu que una cosa no té res a veure amb una altra, l'anglès diu que no té res a fer-hi. |
|
1259) I thought as much — Ja m'ho pensava (ex.: R: If it means using violence, count me out! T: I thought as much; you always were a little chicken-hearted! = R: Si això implica fer servir la violència, no compteu amb mi! T: Ja m'ho pensava; sempre has estat una mica gallina). ORIGEN: 1800. Literalment, jo pensava tant. L'expressió se sol fer servir com a reacció a una notícia negativa. SINÒNIMS: Dues locucions que tenen sentits afins són I saw it coming (Ho veia venir) i That's what I was afraid of (És el que temia). NOTA LÈXICA: El verb mean meant meant pot voler dir voler dir: p.e.: What does "Canting Crew" mean? (Què vol dir "Canting Crew"?). També pot significar tenir la intenció quan el qui parla estigui ben decidit a tirar endavant: I mean to tell him what I think, and if it costs me my job, so be it! (Estic ben decidit de dir-li el que penso, i si em costa la feina, que així sigui!). Finalment, el verb es tradueix per implicar quan vol dir com a resultat de. Exemples: This new law would mean a tax hike of between $3,000 and $4,000 per year (Aquesta nova llei implicaria una pujada d'impostos d'entre 3.000 i 4.000 dòlars anuals); Accepting this job would mean leaving the children alone all afternoon (Acceptar aquesta feina implicaria deixar els nens sols tota la tarda). |
|
1260) heavens to Betsy! — reina santíssima! (ex.: They're planning to travel together? Heavens to Betsy, what will people think! = Pensen viatjar junts? Reina santíssima, què dirà la gent!). ORIGEN: 1857. Es desconeix l'origen de l'exclamació Heavens to Betsy, un nom que és una forma abreujada de Elizabeth. SINÒNIMS: D'exclamacions que invoquen el cel en expressar sorpresa, horror, emoció, etc., l'anglès en té a dojo: good heavens, gracious heavens, great heavens, merciful heavens, etc. (lit.: cel bo, cel graciós, cel gran i cel pietós). Esmentem també good grief (lit.: bona pena) i una sèrie de mots "sagrats": holy cats!, holy cow!, holy Moses!, holy smoke! i holy Toledo! (lit.: gats sagrats, vaca sagrada, Moisès sagrat, fum sagrat i Toledo sagrat). |
|
1261) rats! — vatua l'olla! (ex.: Rats! I've broken another wine glass! = Vatua l'olla! He trencat una altra copa!). ORIGEN: 1815. Literalment, rates. Deriva de l'expressió drat!, que és un abreujament per afèresi dels mots «od rot», una locució que és un eufemisme de «God rot» (lit.: Déu podreix). Un altre motiu pel qual s'utilitza el nom de la rata com a improperi és perquè les rates s'associen negativament amb la malaltia i la brutícia. SINÒNIMS: Altres renecs suaus són darn, dang, doggone i gosh-darn (tots eufemismes de God damn [Déu maleeix]) i cripes, geez i crikely, que són eufemismes de Jesus Christ. |
|
1262) Proverb: better safe than sorry — val més prevenir que curar (ex.: He should have stayed home when he felt a cold coming on; it's better to be safe than sorry = S'hauria d'haver quedat a casa quan sentia que covava el refredat; val més prevenir que curar). ORIGEN: 1874. Literalment, millor segur que penedit. La idea és que és millor ser cautelós i prudent que no pas precipitat; així s'evita fer alguna cosa de la qual ens haurem de penedir després. SINÒNIMS: Un proverbi amb un sentit similar és a stitch in time saves nine (un punt a temps n'estalvia cent). NOTA LÈXICA: El verb adverbial come on es fa servir per a animar la gent —ex.: Come on, everybody! (Au! Vinga!, som-hi tots!); a més, tradueix el verb encendre's quan significa engegar certs aparells elèctrics; p.e.: The heat comes on automatically when the temperature drops = La calefacció s'encén automàticament quan la temperatura baixa. |
|
1263) so what? — i què? (ex.: R: She's not going to tell you the truth T: So what? Sometimes a lie can be revealing in and of itself = R: Ella no et dirà la veritat T: I què? De vegades, una mentida pot ser reveladora per ella mateixa). ORIGEN: 1800. Literalment, així què? És una rèplica que implica que la cosa que ha dit l'altre no té ni interès immediat ni rellevància. SINÒNIMS: En són sinònims big deal (gran tracte), whatever (el que sigui), I don't care (tant me fa) i I couldn't care less (no podria importar-me menys). NOTA GRAMATICAL: Cal no confondre les locucions I don't mind i I don't care. La primera vol dir no em fa res o no m'importa, mentre que la segona equival a tant me fa. Exemples: 1) M: Do you mind if I sit here? T: No, I don't mind. M: Et fa res que segui aquí? T: No, no m'importa (no: Tant me fa!) 2) M: What do you want for dinner, meat or fish? T: I don't care. M: Què vols per sopar, carn o peix? T: Tant me fa. Per acabar, recordem que el verb matter vol dir importar: These things don't matter (Aquestes coses no importen.) |
|
1264) loophole — una ambigüitat en una llei que es pot aprofitar per a evitar-ne el compliment (ex.: Our accountant has found a loophole in the tax law that will save us over twenty thousand euros = El nostre comptable ha trobat una ambigüitat en la llei fiscal que ens estalviarà més de vint mil euros). ORIGEN: 1664. Literalment, espitllera (obertura feta en un mur perquè es pugui mirar i disparar cap a fora). SINÒNIMS: Aquesta expressió ens pot fer pensar en la dita catalana feta la llei, feta la trampa. |
|
1265) meh — tant li fa; (equival a un arronsament d'espatlles) (ex.: Father: C'mon boy, let's go see the museum! Son: Meh! = Pare: Vinga, noi, anem a veure el museu! Fill: Vols dir?). ORIGEN: 1992. La paraula pot provenir de la llengua ídix (llengua germànica parlada per diverses comunitats jueves d'arreu del món). Avui dia és coneguda pel seu ús en la sèrie nord-americana de dibuixos animats Els Simpson. NOTA LÈXICA: L'anglès no té cap verb simple que correspongui al verb català néixer; cal fer servir la locució be born. De la mateixa manera, el català no té cap verb simple que correspongui al verb anglès frown; cal fer servir la locució arronsar les celles. Vet aquí uns quants verbs d'aquestes dues categories: anglès / català nod — assentir amb el cap; pesar figues shrug — arronsar les espatlles thank — donar les gràcies wave — saludar amb la mà welcome — donar la benvinguda català / anglès poder — be able to esmorzar, dinar, sopar — have breakfast, lunch, dinner |
|
1266) change of scenery — canvi d'ambient (ex.: I have no intention of leaving my family, I just need a little change of scenery = No tinc cap intenció de deixar la meva família, només necessito un petit canvi d'ambient). ORIGEN: 1792. Literalment, un canvi d'escena; el mot scenery vol dir les característiques naturals d'un paisatge o bé teló de fons. Es tracta de traslladar-se a un entorn diferent, sobretot per tal de restaurar o millorar el benestar. COMENTARI: També es diu change of scene. |
|
1267) Proverb: a bad workman always blames his tools — un treballador dolent sempre dóna la culpa a les eines (ex.: You've heard of Mr Fix-it; well, John is Mr Botch-it! And like all good bunglers, he always blames his tools = Heu sentit a parlar del Sr Fix-it [Senyor Reparar-ho]; bé, en John és el Sr Botch-it [Senyor Potinejar-ho]! I, com tots els bons barroers, sempre culpa les seves eines). ORIGEN: 1872. Pot ser que aquest proverbi vingui d'un proverbi francès del segle XIII, «mauveés ovriers ne trovera ja bon hostill» (els treballadors dolents no trobaran mai una bona eina). |